Al País Basc fa temps que s’especulava amb la possibilitat que ETA anunciés el cessament de la lluita armada aquest estiu. Ahir es va fer el primer pas en aquest sentit fruit de la pressió de l’esquerra abertzale i dels mediadors internacionals que van participar en l’anterior procés fracassat per a un final dialogat de la violència i que havien exigit a ETA un alto el foc definitiu i verificable per organismes internacionals. En definitiva, seguir els passos que s’havien fet en el cas d’Irlanda del Nord, en què l’abandonament de les armes per part de l’IRA va ser sotmès a un procés de verificació internacional.
Malauradament, però, el comunicat ofereix encara prou punts d’ambigüitat per poder afirmar que ens trobem ja en una situació similar a la que va donar pas a l’acord de Stormont o de Divendres Sant de 1998. El comunicat d’ETA només menciona el cessament de les “accions armades ofensives” i això no és suficient per garantir que la intenció de la direcció de l’organització armada estigui disposada a posar fi definitivament a la violència. Això no obstant, en els primers paràgrafs del text s’intenta legitimar mig segle de lluita armada, la qual cosa té aires de voler aplanar el camí per justificar en comunicats posteriors l’abandonament de les armes.
Així doncs, cal valorar amb una certa prudència el comunicat difós en vídeo per la BBC, ja que en ocasions anteriors la proclamació d’una treva no ha estat obstacle per tornar a matar mesos més tard. És cert que les circumstàncies actuals són diferents. D’una banda, el procés anterior va deixar moltes portes obertes en l’àmbit internacional i en la societat basca, que, sens dubte, han afavorit els contactes i, sobretot, que la direcció d’ETA, tancada en un autisme que només contemplava el seu entorn i l’allunyava de la realitat, percebés molt millor l’evolució de la societat basca que des de fa anys rebutja clarament i sense fissures la violència (inclosa l’esquerra abertzale i un nombre creixent de presos històrics).
De l’altra, el govern espanyol va sortir legitimitat del procés anterior, en què va fer gairebé tot el que tenia a les seves mans (excepte potser algun gest més coratjós pel que fa a l’aproximació dels presos al País Basc), per arribar a un final dialogat de la violència. Àdhuc els mediadors internacionals que actuaven com a assessors d’ETA (Sinn Féin, advocats pròxims al Congrés Nacional Africà…) en el procés anterior van recriminar a l’organització armada no haver valorat suficientment l’actitud de l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero que va arribar fins on pot arribar el govern d’un estat de dret i democràtic. En aquest sentit, no és casual que la primícia del comunicat s’hagi tramès a la BBC i que en el text es faci una crida explícita a la “comunitat internacional” perquè assumeixi el compromís de “prendre part en l’articulació d’una solució durable, justa i democràtica [per acabar amb] aquest secular conflicte polític”.
Finalment, la cooperació de les forces de seguretat hispano-franceses (i, puntualment, portugueses i d’altres països europeus) han posat ETA contra les cordes, de tal manera que la seva capacitat operativa s’ha reduït notablement. D’ací que l’afirmació de que ETA “ja fa alguns mesos que va prendre la decisió de no dur a terme accions armades ofensives” sembli més un intent de fer de la necessitat virtut que no pas una decisió presa des d’una posició de força. En aquesta línia tampoc no es pot passar per alt que les detencions dutes a terme des de l’atemptat de Barajas han colpejat fonamentalment el sector dur de la direcció i, segurament, han permès guanyar terreny als que ja fa temps que aposten per deixar les armes.
En conclusió, experiències anteriors demanen ser prudents davant el comunicat, però hi ha prou indicis per pensar que estem al començament del final de la violència d’ETA i aquesta és sens dubte una molt bona notícia que no pot deixar el govern impassible (malauradament, sí el PP) que, sense afluixar les mesures policials i jurídiques, no pot deixar passar aquesta oportunitat. I, en tot cas, és una notícia que obre una finestra d’il·lusió i esperança per a la societat basca i l’espanyola.
