Albert Branchadell: La solució ha de ser política

L’últim acte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no és més que la culminació del sense sentit en què ens va ficar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Primer, el legislador català va cometre l’error de plantejar la vehicularitat del català com un dret dels alumnes en lloc de fer-ho com una opció democràticament presa pels poders públics. A continuació el TC va dir que si hi havia el dret a rebre l’ensenyament en català també existia un dret anàleg a rebre-la en castellà. I després el Suprem va completar la feina reclamant la “reintroducció” del castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament. El TSJC s’ha limitat ara a matisar que la reintroducció només ha d’afectar les classes que freqüentin els alumnes que demanin l’ensenyament en castellà.

Diguem-ho clar: l’embolic en què ens trobem no té solució jurídica. El dret a rebre (tot) l’ensenyament en català és incompatible amb el dret a rebre’l (tot) en castellà; certament, si l’alumne X que va sol·licitar l’ensenyament en castellà determina que aquesta sigui la llengua per a tota la classe, els seus companys, que no van sol·licitar el mateix, veuen menyscabat el seu dret a rebre-la en català (un dret, no ho oblidem, protegit per una llei orgànica de l’Estat, com és l’Estatut). Els drets són incompatibles, és clar, a menys que s’exerceixin en aules separades, cosa que a més de ser molt car està prohibit per la llei de normalització de 1983, la de política lingüística del 1998, l’Estatut de 2006 i la llei d’educació de 2010. L’única solució del conflicte és política. Es tracta de pactar entre uns i altres una volta al que va dictaminar el TC no el 2010 sinó en un llunyà 1994: el català com a “centre de gravetat” del sistema educatiu “en atenció a l’objectiu de la normalització lingüística a Catalunya” (és dir, com a opció presa pel legislador, no com a dret dels alumnes), “sempre que això no determini l’exclusió del castellà com a llengua docent”.

Atès que el ministre Wert i la consellera Rigau no semblen les persones més indicades per arribar acords, potser caldrà que, en la seva pròxima reunió secreta, Rajoy i Mas abordin també aquest assumpte. A menys que cap de les parts vulgui renunciar a l’evident rendibilitat política que suposa mantenir obert el front lingüístic.

El País