CatalunyaPortada

Antoni Puigverd: Cavalls cap a la fosca

És molt difícil frenar la cursa d’uns cavalls que corren desbocats cap a la fosca. Tot el que està passant aquests dies, que ja comença a avergonyir fins i tot molts votants independentistes, és conseqüència de problemes no corregits ni resolts. Problemes que s’han acumulat en una Catalunya convertida en un abocador de runa po-
lítica.

Vet aquí la llista succinta de problemes que hem acumulat. La invenció del sucursalisme que va inaugurar la demonització interna a Catalunya. Els pactes de González amb Pujol que deixaven fora de joc la tercera via de PSUC i PSC. Les campanyes mediàtiques contra les consensuades lleis lingüístiques catalanes. Bombolles mediàtiques: cap element compartit entre les televisions espanyoles i TV3. L’ambigüitat del pujolisme. La recentralització aznarista. La instrumentalització pujolista del consens lingüístic. La feblesa de Pasqual Maragall en un tripartit tàctic. El pacte del Tinell que descrivia el PP com un partit empestat. La campanya del PP a tot Espanya contra l’Estatut. El No d’ERC a l’Estatut i la baixa participació al referèndum. El naixement de Cs: la invenció de l’opressió lingüística catalana. Montilla repetint l’error de recórrer a ERC. Sentència del TC: dislocació entre veredicte democràtic i decisió judicial.

El paper estràbic de gairebé tots els mèdia de Madrid i dels audiovisuals de Barcelona: invisibilitzar els mals propis, il·luminar els de l’enemic (ja no adversari). La frustrada opa de Gas Natural sobre Endesa: “Antes alemana que catalana”. De l’espoli fiscal de Carod al Madrid ens roba. La trobada de les elits catalanes reclamant a Iese la gestió del Prat i el seu conformisme després del no d’Aena (i ZP). Mentre les elits callaven, els referèndums iniciats a Arenys de Munt deixaven la direcció de Catalunya en mans de la menestralia. El problema real de la fiscalitat (mai no ha ­estat possible un estudi neutral que permeti conèixer el dèficit i la solidaritat interregional).

Eclosió dels Indignats: espant i fugida endavant de Mas. La immobilitat de Rajoy. La broma del 9-N. Colossals manifestacions pacífiques invisibilitzades a Espanya. Biaix ideològic en la cooptació de l’alta judicatura. El paper clau dels partits extrems: Cs i les dues Catalunyes; CUP: Mas guillotinat, la furgoneta del sistema estimbada. Game of chicken entre Junqueras i Puigdemont. L’organització secreta del referèndum. “A por ellos” i la violència de l’1 d’octubre. El discurs del Rei. La fugida d’empreses. L’opereta de la DUI. El 155. L’empresonament i els 100 anys de sentència. Decadència econòmica. Les aventures europees de Puigdemont: una batalla personal interpretada com a batalla col·lectiva. L’arribada de Sánchez i la persistència de la passivitat. Impossibilitat de cap gest pacificador i disruptiu per part d’Espanya. La lògica suïcida de Torra.

Que estiguem molt malament no vol dir que no puguem estar pitjor. Catalunya s’enfonsa irreversiblement arrossegada pels cavalls cecs de la història.

La Vanguardia, 12 de maig de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button