Entrevista a Jaume Duch: “La UE està disposada a defensar l’euro fins on faci falta”

Porta dues dècades dedicat a la comunicació de les accions que porta a terme el Parlament Europeu (PE), institució de la qual n’és el portaveu i director de Mitjans. I malgrat el temps transcorregut, Jaume Duch Guillot, nascut el 1962 a Barcelona, ​​no es cansa d’explicar, ja sigui en castellà, català, francès, anglès o italià, què fa i com funciona la principal institució democràtica de la Unió Europea (UE). Una tasca que té una notable rellevància en un moment com l’actual, en què la profunda crisi econòmica ha derivat en grans interrogants sobre el futur de la UE. Una organització que, d’altra banda, va rebre l’any passat el premi Nobel de la Pau.

– ¿Quines assignatures urgents queden per aprovar a la Unió Europea?

– Malgrat el pessimisme regnant el 2012, la UE ha progressat molt en el seu treball contra la crisi econòmica i monetària: ja ningú creu en la desaparició de l’euro, Grècia no sortirà de la UE, el Banc Central Europeu ha assumit un nou paper, s’ha aprovat un nou pacte d’estabilitat, s’han fet passos importants cap a la Unió bancària i, entre altres qüestions, s’ha aprovat un impost sobre les transaccions financeres entre bancs. És veritat que encara queda molt per fer, però les bases de la nova Unió Econòmica i Monetària (pressupostària, fiscal, bancària) estan posades i ningú dubta que entre 2013 i 2014 es discutirà molt sobre una nova fase d’integració política.

– ¿Quins reptes importants són factibles que es compleixin el 2013?

-El Parlament Europeu continuarà reforçant-se i assumint una capacitat legisladora creixent. Durant aquest any s’han d’aprovar lleis europees de desenvolupament de la governança econòmica de la zona euro, la supervisió dels bancs o la limitació dels guanys dels banquers o la regulació europea de les hipoteques.

– Hi ha alguna alternativa a les polítiques d’austeritat?

– El Parlament Europeu va ser una de les primeres veus que es van elevar sol·licitant mesures per estimular el creixement. En paraules del president Schulz, “una política de pura austeritat porta a l’asfíxia”. L’austeritat té els seus límits, també cal creixement. És urgent crear llocs de treball i aconseguir una economia més sostenible, on el sector financer estigui al servei del desenvolupament i de l’economia real.

– És possible aconseguir creixement amb tanta retallada?

– Una majoria d’eurodiputats creuen que a més de regular els mercats i reforçar els mecanismes europeus de control del deute i del dèficit, també cal buscar solucions per a les víctimes de la crisi. Es necessita que es posin en marxa polítiques que permetin crear nous llocs de treball, garantir els serveis del sector públic i la protecció social, salvaguardar l’estat del benestar i promoure els drets dels treballadors.

– Descartats de moment els eurobons, considera que en els pròxims mesos es trobarà una solució a les taxes d’interès excessives que paguen països com Espanya pel deute?

– Tothom s’adona que aquestes taxes d’interès no estan justificades en res ni es corresponen amb la realitat econòmica de cada país. La posada en comú del deute sobirà seria sens dubte una solució. Però, com vostè sap no tothom està preparat per fer el salt, perquè també hi ha un risc moral. El Parlament ha sol·licitat al llarg dels últims anys diferents solucions. Actualment, la majoria del Parlament Europeu creu que la millor resposta immediata és la creació d’un fons de rescat del deute i per al llarg termini, un full de ruta clar cap als bons d’estabilitat.

– …

– Lamentablement, els governs europeus només avancen amb certa ambició quan es senten sota la forta pressió dels mercats. Seria molt més fàcil progressar si les decisions les prenguessin les institucions més característicament europees i que no estaven sotmeses al veto de qualsevol Estat membre. Això és una pena i és un cop més la prova que només el mètode comunitari ofereix resultats al final.

– Quines propostes en aquest sentit són més viables?

– La veritat és que aquest debat segueix obert. També dins del Parlament, on es reconeix obertament la necessitat de competències fiscals a nivell europeu, però hi ha diferències d’opinió sobre quina ha de ser la propera etapa: més austeritat i control fiscal o més mesures per al creixement. En qualsevol cas, la majoria dels eurodiputats creu que serà necessari un traspàs de competències a Brussel·les. Per descomptat, aquest traspàs ha d’anar acompanyat del necessari control parlamentari, evitant que es debilitin el control democràtic i la confiança de la gent.

– És possible una ruptura entre el sud i el nord d’Europa com pronosticava fa uns mesos el president del Parlament Europeu?

– Reprenent el discurs de Martin Schulz durant l’última cimera europea, l’única manera d’evitar ruptures com la que podria produir-se entre la zona euro i els països que encara no pertanyen a la mateixa és reforçant les institucions comunes. L’acord recent sobre la supervisió bancària demostra que aquesta unitat és possible i que el seu efecte és clarament positiu. També cal evitar que uns pressupostos europeus insuficients debilitin les polítiques de solidaritat entre països rics i pobres, perquè aquesta solidaritat és el veritable ciment de la Unió Europea.

– Considera que el sentiment europeista ha crescut en aquests últims anys?

– La crisi ha donat molta més visibilitat a les institucions europees i al Parlament Europeu en particular. La gent s’ha adonat que moltes decisions importants i que els afecten directament ja no es prenen a cada país, sinó conjuntament a Brussel·les o Estrasburg. Això és molt positiu, però també exigeix ​​un esforç particular perquè els ciutadans sentin que poden participar en aquestes decisions i controlar-les, fonamentalment a través del propi Parlament Europeu, com fan als seus països per via dels parlaments nacionals.

– Quines mesures s’estan prenent per lluitar contra la idea d’una UE massa burocratitzada? I per aconseguir una major transparència i democràcia?

– Hi ha moltes idees preconcebudes sobre la Unió Europea, però això no les fa reals. La despesa administrativa de la UE no arriba al 6% del seu pressupost. El 94% torna als Estats membres en forma de programes, ajudes o inversions. Qualsevol país gasta molt més en administració. Augmentar la democràcia passa per reforçar les competències del Parlament Europeu. I pel que fa a la transparència, les noves tecnologies de comunicació han fet caure molts murs i reduït distàncies. Qui vol saber el que passa a Brussel·les ho sap.

– També es debat sobre la Unió política, però si no es va consolidar amb la introducció de l’euro, per què fer-ho en plena crisi d’Europa?

– Perquè és ara quan es plantegen els grans interrogants sobre el futur d’Europa. Ha arribat el moment de decidir si volem una veritable Unió Europea o ens conformem amb el que tenim o, fins i tot, amb menys. Gràcies a la idea europea s’ha aconseguit portar la pau al continent que més guerres ha sofert i provocat en la història de la Humanitat. Per això, el Comitè Nobel va creure necessari atorgar el Nobel de la Pau el passat mes d’octubre a la Unió Europea. Per recordar que només la unió entre països lluitant per un mateix objectiu és l’única manera de superar els sots. La UE té un valor afegit històric primordial que avui dia no deixa de ser indispensable en una època en la qual la globalització per moments ens divideix més que ens uneix.

– Seria compatible una moneda única amb diferent valor al sud que al nord?

– L’euro és la moneda pròpia de la Unió Europea. Així ho diu el Tractat. I dels 27 Estats membres, 25 estan obligats a formar part de l’euro més tard o més d’hora. Si alguna cosa ha quedat clar en els últims mesos és que la UE està disposada a defensar l’euro fins on calgui. Idees peregrines sobre dos tipus d’euro o divisions monetàries entre el nord i el sud només responen als interessos dels que no volen una divisa europea forta. Però aquesta batalla ja l’han perdut.

– La crisi està tenint uns efectes devastadors per a la població dels països del sud d’Europa. Què fa el Parlament Europeu per pal·liar aquesta situació?

– Des de l’inici de la crisi el 2008, el Parlament Europeu ha legislat per regular i reforçar els mecanismes europeus de control del deute i del dèficit i ha instat els governants europeus i nacionals a defensar el model social europeu, que és el més just i solidari del món. La prioritat ara és que la UE desenvolupi iniciatives per fomentar la creació de llocs de treball, garantir els serveis públics i la protecció social, salvaguardar l’estat del benestar i promoure els drets dels treballadors. En l’última cimera europea el president del Parlament va proposar una iniciativa destinada a donar una primera feina a tots els joves europeus que no poden accedir a un lloc de treball.

– Fins a quin punt les retallades en fons de cohesió i agricultura que es plantegen des del Consell Europeu podrien ser un llast per a la recuperació econòmica espanyola?

– Això és el Govern espanyol qui ho ha de valorar. En tot cas, el Parlament Europeu ja ha dit que no aprovarà uns pressupostos multianuals per sota dels actuals, perquè això significaria impedir que la UE desenvolupi polítiques innovadores, creadores de valor afegit, en un moment en què els Estats membres necessiten reduir despeses redundants. Un euro gastat a nivell europeu té més rendibilitat que aquest mateix euro gastat a nivell nacional.

– Aquest any la UE es va quedar sense fons per a les beques Erasmus que ja estaven pressupostades, quines garanties calen perquè en el futur no passi el mateix?

– Aquests fons van ser completats fa uns dies gràcies a l’obstinació negociadora del Parlament Europeu. Per evitar que el mateix torni a succeir el 2013 el Parlament ha fet signar al Consell i a la Comissió un acord que obliga a aprovar un pressupost suplementari tan aviat com es vegi que les quantitats aprovades ara no seran suficients per cobrir la despesa real. El que ha passat el 2012 es veia a venir des del moment en què els governs dels Estats membres es van negar a acceptar un pressupost a l’alçada dels compromisos adquirits. No es pot aprovar un pressupost seriós si el que prima són les ganes de quedar bé davant l’opinió pública de determinats països.

– Quants diners hi ha previst destinar a les beques Erasmus?

– El Parlament Europeu vol que cinc milions d’estudiants de totes les edats gaudeixin d’una major mobilitat gràcies als 18.000 milions d’euros que la UE destinarà des del 2014 fins al 2020.

– A Catalunya es planteja celebrar una consulta popular sobre l’autodeterminació en aquests propers anys, creu que és factible d’acord amb la legislació europea en aquesta matèria?

– La legislació comunitària no té competències sobre aquest assumpte, que és merament intern d’un Estat membre.

Entrevista de Raquel Queralt per a La Vanguardia