1. El govern federal alemany des de fa mesos persegueix, en l’àmbit de la crisi europea,…
… una estratègia unidimensional que desestabilitza fortament els mercats financers europeus i, al mateix temps, ha portat l’àrea de l’euro al límit de la recessió. L’OCDE, en les seves previsions econòmiques més recents ha alertat contra “conseqüències devastadores” (devastating outcomes). Perseverant en aquesta direcció, el govern federal compromet el futur d’Europa tant polític com econòmic i danya el prestigi d’Alemanya.
2. El problema principal de la estratègia alemanya…
…és un diagnòstic totalment unilateral de la crisi que dura ja des de fa quatre anys. Segons la Cancellera federal alemanya, els problemes actuals de l’àrea de l’euro s’han d’atribuir solament a l’endeutament incontrolat dels Estats. Per tant també la solució, segons la Cancellera, apareix ben definida. La crisi pot ser ser resolta solament si tots els Estats es dediquen a rebaixar el seu endeutament de la manera més ràpida possible. Les futures conductes desfavorables han de ser impedits mitjançant una reforma dels tractats europeus de manera tal que la política pressupostària poc fiable d’un país membre sigui sancionada de manera coherent i automàtica.
D’aquesta òptica unidimensional es desprèn que el govern federal rebutja totes les formes comunes de garantia així com l’adquisició d’obligacions per part del BCE, perquè això afebliria l’obligació d’una consolidació pressupostària considerada com absolutament necessària.
3. No cal una anàlisi particularment profunda per…
… constatar que l’actual commoció de l’àrea de l’euro s’ha d’atribuir, no sols a una elevada tendència a l’endeutament dels Estats, sinó sobretot a l’actuació desfavorable dels mercats financers.
Així, per exemple, Irlanda i Espanya eren considerades, el 2007, models vàlids de finances públiques.
Els seus balanços públics presentaven un deute respectivament del 29 i del 42 %, molt per sota del límit del 60% previst en el tractat de Maastricht. El problema radicava en una desenfrenada concessió de crèdits, que ha portat a una gegantesca bombolla immobiliària. A conseqüència d’això, en aquests països ga estat necessari, no sols estabilitzar els bancs sinó també utilitzar més recursos públics per donar assistència als desocupats.
4. Els dèficits que n’han resultat i…
l’augment correlatiu del deute no són de fet característiques de l’àrea de l’euro. Situacions similars, encara més marcades, s’han produït al Regne Unit i als Estats Units. Si es volgués explicar la desestabilització tan incisiva com específica de l’àrea de l’euro caldria atribuir-la essencialment a les iniciatives adoptades pel govern federal alemany, que cada vegada més han fet que fos posada en dubte la seguretat del crèdit dels Estats europeus. Però és exactament aquesta fiabilitat dels emprèstits d’Estat a Europa i a l’interior de l’eurozona que feia que fos considerada una categoria d’inversió absolutament segura en totes les regulacions per banques i asseguradores.
En el llarg període, la seguretat principal dels emprèstits dels Estats ha estat posada en discussió sobretot pel govern federal alemany i això ha portat a la incertesa en tota la zona de l’euro. Reaccionar a la crisi europea únicament amb l’exigència d’un programa d’estalvi és una de les causes més rellevants del dramàtic desenvolupament de la crisi.
Aquest desenvolupament és particularment perillós pels Estats membres de la unió monetària perquè aquests, a diferència del Japó, el Regne Unit o els Estats Units, no poden comptar amb el suport d’un banc central que, en cas de necessitat, estigui en condicions de garantir el reemborsament dels crèdits que vencen al seu valor nominal, i de lligar la política monetària a una política fiscal comuna basada en l’estabilitat. A més, ha estat soscavada la confiança en el suport al deute de l’àrea de l’euro introduït pel Fons d’estabilitat (EFSF – European Financial Stability Facility), en el moment que es donà als mercats la senyal clara que, pel que fa als emprèstits d’Itàlia i Espanya, aquests serien presos en consideració només amb un tall del deute del 20 % o més.
5. La manca de seguretat dels mercats així incitada…
… és tan rellevant que, durant els anys 2010 i 2011, l’imponent esforç d’estalvi emprès pels països amb problemes no ha estat quasi percebut. Malgrat una conjuntura d’extrema debilitat, a Grècia, Espanya, Irlanda i Portugal s’ha portat el dèficit dels pressupostos estatals, l’any 2011, fins el 6,8 % per sota del nivell de l’any 2009.
Ha estat una greu responsabilitat del govern federal alemany haver amagat quasi completament a l’opinió pública aquests esforços eficaços i molt dolorosos dels països implicats. Els esforços dels països amb problemes apareixen encara més clarament si es comparen amb el desenvolupament dels pressupostos públics al Regne Unit, els Estats Units o el Japó que, en la mateixa fase, han tingut únicament una lleugera millora. Al Japó el dèficit fins i tot ha augmentat.
6. Era per tant molt ingenu…
… creure que la situació dels mercats financers, així com el desenvolupament de l’economia real, podien recuperar estabilitat solament amb mesures de consolidació en els països amb problemes. Les mesures de consolidació són necessàries i importants. Però l’equilibri de les declaracions condiciona de manera decisiva el futur de la zona euro ha d’apuntar a l’eficàcia de la garantia col·lectiva oferta a l’interior de la unió monetària. Apuntar només a la consolidació, en períodes incerts des del punt de vista de la conjuntura, és com caminar sobre el fil d’una navalla.
Això val sobretot per Itàlia. Segons els plans actuals, el dèficit d’aquest país millorarà l’any 2012 en dos punts percentuals. Simultàniament, segons les previsions de l’OCDE, a Itàlia en els propers anys s’arribarà a una reducció del PIB. Si, en tal situació, es realitzen ulteriors retallades en el sector públic, el gran perill serà que la situació conjuntural continuarà empitjorant. Tenint en compte que això influeix de manera negativa sobre el dèficit i sobre l’estat del deute, cal esperar que els problemes financers del país continuaran augmentant. En tot cas, seria absolutament raonable a Itàlia una taxa patrimonial d’import rellevant, per lligar el patrimonis privats molt elevats del país a la reducció del deute de l’Estat. Això faria augmentar l’acceptació de les mesures d’estalvi i l’eventual assistència al crèdit.
7. En un diagnòstic objectiu…
… dels problemes de l’àrea de l’euro apareix clarament que aquests són atribuïbles en gran part al desenvolupament desequilibrat dels mercats financers en les darreres dècades. De fet, l’agreujament de la crisi econòmica no s’explica únicament per la manca d’esforç d’estalvi dels països amb problemes, sinó sobretot per la manca de garanties de les les que poden disposar banc, asseguradores i altres inversos, com a conseqüència d’opcions polítiques equivocades i generadores d’equivocs. Això ha dut a un cercle viciós en el que els Estats han tingut d’afrontar no únicament problemes de liquidesa sinó també de solvència per que fa als interessos creixents dels deutes estatals.
En aquest context, posar en discussió la característica dels deutes sobirans, s’ha posat en perill l’estabilitat mateixa dels bancs i asseguradores. I això ha portat a ulteriors reaccions negatives sobre l’economia real.
8. En tal situació el govern federal alemany invoca i..
… pretén que es prenguin cada vegada més mesures de consolidació, i simultàniament rebutja categòricament totes les mesures que podrien concórrer a calmar els mercats financers. Això soscava l’estabilitat de la unió monetària europea i del conjunt del sistema financer europeu. Al mateix temps, el govern federal alemany esdevé responsable del risc de provocar una greu recessió en l’àrea de l’euro. En els països amb problemes, amb una desocupació juvenil extremadament alarmant, això pot posar en perill tant la consolidació dels pressupostos públics com la estabilitat políica. La responsabilitat d’aquesta situació seria atribuïda amb raó a Alemanya, i això danyaria notablement la imatge del nostre país a l’exterior.
9. Per a la solució d’aquesta greu crisi…
… és necessari moure’s de manera similar a la de la tardor de 2008, quan es procedí amb gran èxit a estabilitzar el sistema bancari. Primer s’estabilitzà el sistema i sols en un segon moment s’efectuaren totes les passes necessàries per a canviar les regles necessàries i impedir un futur procés desfavorable.
Aleshores fou resolt el problema perquè el govern va garantir la seguretat de tots els dipòsits bancaris. Avui d’això depèn la reconstrucció de la confiança en els deutes sobirans dels països membres de la zona de l’euro. La proposta comuna del Consell d’experts del govern federal, d’instituir un fons d’amortització comú europeu és el camí just cap a una solució. Una realització ràpida d’aquest fons d’amortització – lligada a una veritable unió fiscal europea a la zona euro – és la darrera possibilitat per recrear un clima de confiança en el crèdit d’Estat a l’àrea de l’euro.
A això cal afegir-hi una clara opció política en relació a la zona de l’euro, amb una responsabilitat comuna pel que fa als esforços necessaris de solidaritat dels països amb pressupostos estatals més sòlids.
Volem estendre la unió fiscal i la unió solidària. Amb la solidaritat entre els Estats de l’euro podem garantir l’estabilitat de la moneda. A curt termini això ha de ser utilitzat com un escut de salvació temporal, de la mateixa manera que el mecanisme d’estabilitat permanent ha d’esdevenir estable, i podria esdevenir el nucli d’un fons de garantia europeu. Sense un tal instrument, el Banc central europeu es veu constrenyit només al paper d’evitar una imminent fusió nuclear del sistema financer.
Sense això, en comptes de dur a terme una tasca políticament responsable i legitimada, rigorosa i democràtica, el consell d’administració del BCE substituiria el paper de la política. Això augmentaria també, pels contribuents alemanys, el risc derivat d’una ulterior adquisició dels préstecs dels Estats en crisi per part del BCE. Això ha de ser evitat.
10. Ara necessitem un programa europeu de construcció…
… que tingui clares les prioritats d’inversió en l’economia real. Tenim necessitat a Europa d’una transformació social i ecològica, amb la institució d’una nova cadena de creació de valors en els mercats capdavanters de futur.
Tenim necessitat d’una iniciativa europea per combatre l’atur juvenil. Tenim necessitat d’un impost sobre els mercats financers. Aquells que han causat la crisi han de contribuir a solucionar-la. Si no és possible amb l’Europa dels 27, l’eurogrup ha de fer d’avantguarda.
11. Volem seguretat i solidaritat en igual mesura.
Per tant, fonamentalment, els objectius del govern federal en el sentit de vincular amb un tractat una major disciplina fiscal s’han d’acollir favorablement. Sobretot perquè no és suficient la simple acceptació de les regles de l’equilibri pressupostari i de l’estabilitat de la UE ja en vigor en els tractats actuals. La Unió monetària ha de convertir-se en una política fiscal i financera comuna, amb uns objectius comuns pel desenvolupament econòmic, social i cultural de l’àrea monetària. Tot això ha d’anar en paral·lel amb la disponibilitat a posar sobre una base comuna el finançament estatal dels Estats membres. Sols d’aquesta manera es podrà evitar el pànic el pànic dels mercats financers, i sols d’aquesta manera podrà reconstruir-se l’estabilitat dels deutes sobirans de l’àrea de l’euro, que representa un fonament central pel funcionament i la competitivitat internacional del sistema europeu.
12. Aquest camí pressuposa…
… que hem de confiar en els nostres partners. Que Grècia va falsejar les estadístiques és fora de discussió. Tots els països en crisi han mostrat en els darrers mesos que estan disposats a comprometre’s activament per tal d’assegurar la seva contribució a l’estabilitat de la unió monetària. En la història de l’Europa actual – reconstruïda de les cendres de la segona guerra mundial – tenim ara la possibilitat solidària d’un nou inici.
Alemanya te avui en les seves mans les claus del futur de la integració europea així com del benestar dels 330 milions de ciutadans i ciutadanes de l’àrea de l’euro.
Seria fatal que Europa fes fallida a causa de l’estretor de mires d’un govern alemany.
