El Front Nacional és el millor regal que se’ls pot fer als indepes. I el regal òptim, sublim, seria que se s’hi sumessin els socialistes. Albert Rivera, que és molt astut, sap al que juga. Els bons polítics dominen els escacs i ell està ja en la quarta o cinquena jugada. La seva proposta de pacte contra la Via Catalana és la campanya del no a una consulta i fins i tot la direcció de l’oposició espanyolista en una Catalunya que se’n va. Rivera vol fer amb Alicia i amb Navarro el que Junqueras ja està fent amb Mas i Duran. Menjar-se’ls. I el més saborós és que els mossos, PP i Convergència, semblen encantats de que els devorin.
L’espanyolisme arcàdic, ansonista i “pedrojotero” levita amb Rivera perquè serveix per atiar als socialistes i a Unió, sense adonar-se que el líder de Ciutadans està en una altra cosa, merament electoral. La independència de Catalunya, aquest impossible segons González, dóna de menjar a molts dels que estan a favor però també dels que estan en contra. Els que sincerament pensin que Catalunya no ha de constituir-se en un Estat independent haurien de dedicar-se, sobretot, a oferir alguna alternativa a l’actual estatus quo. Si la independència és impossible, també ho és que les coses es quedin tal com estan.
A la vista de totes duess anàlisis està clar que només es posaran d’acord el dia en què decideixin responsabilitzar-se conjuntament de la sortida d’aquest carreró taponat sense mirar enrere ni dedicar-se a donar les culpes a l’altre. De moment, estem encara molt lluny, de manera que fàcilment seguirà l’escalada i ens anirem apropant al temible i misteriós moment que es coneix sota el nom metafòric de xoc de trens.
Bloc de Lluís Bassets a El País



