Quan falten vuit dies perquè s’iniciï el 12 congrés del PSC, que elegirà el successor de José Montilla al capdavant del partit, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, no dóna per feta la victòria de Pere Navarro i afirma que se sent fort per disputar-li el lideratge.
Pregunta. Només Miquel Iceta ha dit que està disposat a renunciar a favor de la unitat. Vostè es manté en els seus tretze si aconsegueix el 20% dels avals?
Resposta. Si hi ha acord entre candidats ha de ser al final del congrés, no abans, perquè si no estaríem negant el debat dels delegats.
P. O sigui, que si acaba pactant amb Pere Navarro ho farà la matinada del 17 al 18 de desembre, poc abans de votar.
R. Si n’hi ha, no hi haurà pacte fins llavors. Qualsevol acord parcial o global ha de ser fruit del congrés, quan s’hagin votat els temes sensibles i clau. Aquesta matinada serà diferent de la de tots els congressos anteriors, quan el primer secretari anava cridant a possibles membres de l’executiva.
P. Però què el diferencia a vostè de la resta de candidats?
R. Encara que tres dels quatre aspirants [Pere Navarro, Joan Ignasi Elena i Àngel Ros] només hem estat un mandat a l’executiva i som corresponsables dels èxits i els fracassos, no tenim el mateix nivell de responsabilitat que el nucli reduït de la direcció [del qual forma part Iceta]. Navarro té un suport clar de l’aparell i jo, d’altres persones no vinculades d’una manera tan forta a l’aparell. Podem representar el mateix desig de renovació, però no es pot oblidar qui t’està donant suport. Aquesta és la diferència.
P. Està dient que la direcció no està sent neutral?
R. És que la direcció del PSC no ha de ser neutral ni jo l’hi demano. Sí que l’hi vaig demanar a José Montilla i crec que s’està mantenint neutral. Però el que coneixem com l’aparell del partit està clarament escorat cap a Pere Navarro.
P. Públicament no.
R. S’ha pogut veure, almenys internament en les agrupacions i les federacions, però insisteixo que aquest no és el problema. El que sí demanaré és que quan hi hagi primàries per elegir el candidat a la Generalitat no es gestionin des de l’executiva, sinó des de la mesa del consell nacional del PSC, actuant com una mena de junta electoral.
P. Els seus detractors diuen que el que li interessa de veritat és la Generalitat i que el PSC li importa molt poc.
R. Estic d’acord en la primera part. Aspiro a presentar-me a les primàries per a la Generalitat. Sobre el partit, insisteixo que cal un grau de renovació que Joan Ignasi Elena i jo podem representar més que altres persones.
P. Però si hi ha diverses llistes és un congrés de tot o res. O es guanya o es perd, no hi ha possibilitat de pactar executives.
R. Ja veurem. Alguns estem pensant a proposar a l’inici del congrés que s’apliqui el model del PSOE. És a dir, triar primer secretari i president i qui guanyi que faci una proposta d’executiva que també es votaria. Això permet un procés d’integració sense rescindir l’element democràtic de l’elecció. Si ens asseiem els quatre aspirants per fer una llista, coincidiríem en entre el 60% i el 70% dels noms. Hi ha persones a les que tots voldríem. Si no es canvia el model, es votaran tantes llistes com a candidats.
P. Vostè va aparèixer fa mesos com un candidat molt catalanista, però de seguida va pactar amb Manuel Bustos una esmena que va tancar el debat del grup parlamentari del PSC al Congrés. Hi ha qui dubta de la seva solvència i consistència ideològica.
R. Jo vaig pactar amb Bustos una esmena a la ponència marc que és un comú denominador. Aquest pacte va servir per passar del nivell zero a l’u. Ara hem de passar al dos, que és el grup propi del PSC al Congrés i el Senat. Gràcies a aquest consens, avui ningú qüestiona la veu pròpia.
P. Però el tema de fons, que és el grup parlamentari, segueix sense resoldre’s.
R. És veritat, però situa el grau de representació del partit per sobre del que hi havia. Ara entrarem en una situació transitòria fins que es formi el grup parlamentari. Mai he estat partidari de donar cops de porta, sinó de negociar, encara que sigui a velocitat lenta.
Entrevista de Pere Ríos per El País
