Amnistiem-nos!
29 de desembre de 2023
La Fundación del Español Urgente (FundéuRAE), promoguda per l’agència EFE i la Reial acadèmia espanyola, ha triat “Polarización” paraula de l’any 2023. S’ha imposat a altres preseleccionades, entre elles “amnistia” (que sí ha estat escollida per la redacció de La Vanguardia).
Ambdues veus (polarització i amnistia) s’han fet freqüents fins a la saturació, en aquest any que acaba. Estan estretament vinculades: «L’amnistia ha estat l’excusa per a la polarització política en els últims mesos» escriu avui Lola García a La Vanguardia. La polarització, que ja existia abans de la llei d’amnistia, es va disparar amb fúria amb l’anunci d’aquesta.
En general, la ira s’ha adreçat contra als amnistiadors i es concentra en Pedro Sánchez. En la seva darrera compareixença davant de la premsa, el president del govern ha esmentat la paraula de l’any i l’ha adjectivat: ha parlat de «polarització asimètrica». Ho ha explicat dient que cal fer distincions: «Hi ha gent que insulta i gent que és insultada. Hi ha partits assetjats i líders que insten a l’assetjament». No ha exagerat, em sembla. Hi ha un catàleg,d’ample espectre, que mostra aquesta evident asimetria: les manifestacions a Ferraz amb rosaris, nines inflables i altres objectes, alguns contundents; el «me gusta la fruta» i altres delicadeses; l’exhibició de violència i testosterona al ple de l’Ajuntament madrileny; l’acritud ostensible i indissimulada d’unes quantes velles glòries; algun article d’indignació impostada cridant a “la rebel·lió general” i a “la insubmissió“; etc. Les rebequeries venen clarament d’un costat.
«El que és fonamental, perquè es pugui parlar de polarització», escriu Lola García, « és que es presenti una divisió sense grisos, entre blanc i negre, d’amor o odi, amb mi o contra mi. A Espanya, dues qüestions ens polaritzen: dreta o esquerra, sí, però sobretot la identitat territorial».
Avui existeix també una polarització entre unes minories que estan irritades (per raons antagòniques) i una majoria plural que no ho està. La polarització és molt més intemperant i agressiva a la política, als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, que no a la societat o l’opinió pública, que són molt més raonables. Malgrat la polarització política, ni la societat catalana ni la espanyola estan en aquest moment escindides en posicions identitàries o ideològiques extremes. Podrien arribar a estar-ho, si es tornés a badar. No mancaran pretextos per a nous cicles d’indignació.
Tot això, a qui beneficia? La resposta és simple: la polarització és útil a aquells que l’han convertit en un modus vivendi, i a aquells que pretenen dur-la al límit, a la recerca d’una sortida autoritària o d’una fantasia ( la dreta espanyola radical i l’independentisme del «com pitjor, millor»). En la mesura que aquests dos projectes antitètics són infructuosos i inviables, es pot concloure que la polarització radical és una immensa pèrdua de temps, una font inesgotable de mal humor, i un dispendi d’energia col·lectiva que perjudica a ila gran majoria i beneficia a quatre gats.
No aniria gens malament que, en començar l’any 2024, per tal d’evitar que es perpetuin les divisions impotents i les indignacions sense sortida, aquells que creiem que la democràcia necessita uns mínims terrenys comuns indispensables –i que en conseqüència estem contra la polarització extrema–, tinguéssim el coratge d’amnistiar-nos tots, els uns i els altres. Favorables, reticents, o contraris a l’amnistia; amnistiadors o amnistiats: amnistiem-nos!
