Amb més de 500 milions de visites al mes, la cinquena web per volum de trànsit, la Viquipèdia s’ha convertit en una de les principals eines per difondre la cultura de quantes es coneixen. Enrere va quedar la visió negativa de professors reticents al canvi, massa enganxats a l’ortodòxia acadèmica, que recordaven amb insistència al seu alumnat allò de “de la Wikipedia no us en fieu”. Wikipedia no només és fiable en un alt percentatge dels seus articles, sinó que algunes cultures minoritàries mimen les seves versions locals fins a fer d’elles un motiu d’orgull.
Entre elles, la Viquipèdia catalana és especial per un bon grapat de raons. En primer lloc, perquè va ser la primera edició en llengua no anglesa a publicar un article. Va ser al febrer de 2001, només un mes després de l’arrencada de la versió anglesa, amb una entrada sobre l’àbac, per allò de començar les coses-alfabèticament- pel principi. Les totpoderoses versions en alemany, francès i espanyol arribarien després.
Hi ha més. Viquipèdia ja compta amb 400.000 articles, més o menys la meitat que l’edició en espanyol, amb només 10 milions de catalanoparlants. O el que és el mateix, una entrada per cada 25 habitants. Ningú al món s’apropa a aquestes xifres: en espanyol la ràtio és d’un article per cada 466 habitants, en alemany i en anglès, un per cada 120. “No és estrany que, proporcionalment, les llengües minoritàries tinguin més entrades que altres idiomes més majoritaris. Algunes d’elles usen Wikipedia per mantenir idiomes vius. Un exemple és l’anglès antic, que ningú el parla i compta amb 1.000 entrades”, explica a la BBC Stevie Benton, portaveu de l’enciclopèdia lliure al Regne Unit.
Prima la qualitat
Però no és la quantitat, sinó la qualitat, i en aquest apartat és on més llueix Viquipèdia. Segons una llista elaborada per Wikipedia, la central, l’edició en català és la millor qualificada dels 286 idiomes que es publiquen . “És curiós, perquè és l’únic rànquing de tots en els que no domina la versió anglesa”, comenta Àlex Fonoll, un dels seus editors més prolífics. Cal assenyalar que Wikipedia és molt estricta a l’hora de destacar un text. Per exemple, dels milers d’articles que versen sobre filosofia, només atorga bandera verda al perfil de Parmènides d’Elea .
Quan Fonoll va desembarcar a Viquipèdia el 2007, aquesta comptava amb 45.000 referències. Des de llavors ha redactat i corregit diversos centenars d’articles fins a augmentar deu vegades la mida de la mostra. “És un treball col·lectiu. Tenim entre 1.500 i 2.000 viquipedistes actius, segons el mes. Jo li dedico mitja hora al dia, just abans de sopar. Repasso els articles que patrullo-aquells en què col·laboro activament- i intento actualitzar i ajudar on faci falta”.
Potser és una presentació massa humil per aquest apassionat de l’art i creador del projecte GLAMWIKI , on “GLAM” és l’acrònim de Galleries, Libraries, Archives and Museums. També ha col·laborat amb la Wikipedia espanyola en la iniciativa Wiki Loves Monuments. Només cal comparar la informació que Viquipèdia ofereix sobre Dalí, Miró, Tàpies o qualsevol altre artista català amb les altres versions per denotar una cura més que especial.
Anècdotes amb els seus veïns
Per descomptat, la puixança de la versió catalana ha aixecat butllofes entre els que s’oposen a reconèixer la seva individualitat al territori. L’article de Cristòfor Colom serveix de paradigma: “Ha generat pàgines i pàgines de discussió. Ara, al final de molts mesos, ha quedat un article força neutral, però es pot seguir editant”. El principal conflicte entre editors, localitzar l’origen del descobridor, s’ha tancat plantejant set hipòtesis diferents del seu lloc de naixement (Gènova, Catalunya, Mallorca, Eivissa, terrenys jueus, Galícia i Portugal).
No obstant això la picabaralla recurrent té a veure, segons Fonoll, amb alguns municipis catalans als quals se’ls segueix coneixent per la seva denominació predemocràtica.
“Un bon exemple és Sant Quirico de Terrassa (Sant Quirze del Vallès en català). S’ha discutit diverses vegades però la comunitat ha decidit mantenir-lo així”. I és que per alguna cosa a Wikipedia se la coneix com l’enciclopèdia lliure.
