Interessant xerrada de Lluís Foix a les Aules D’Extensió Universitària de la Gent Gran. “Catalunya davant la nova cruïlla”. El moment és excepcional no hi ha dubte i el ponent te prou bagatge com perquè la seva anàlisi sigui lúcida i de pes. Foix és periodista, llicenciat en dret i és un analista polític de llarga trajectòria. La seva activitat periodística com a corresponsal a les grans capitals el fa un observador privilegiat del món polític. Ha esta director de La Vanguardia a on ha fet gairebé tota la seva carrera professional i actualment segueix escrivint a aquets diari compaginant-ho amb altres col·laboracions a El punt/Avui i participa ,així mateix, en diverses tertúlies tant a la televisió com a la ràdio.
Foix ha estat introduït per Francesc Puig Rovira que ha glosat la seva trajectòria i la seva independència de criteri com a periodista i sobretot la seva actitud de respecte a les idees i la capacitat de generar sempre la reflexió i el debat , un periodista més d’opinió que d’adhesió. Així mateix Puig el va situar entre el grans periodistes catalans.
Foix analitzà la situació actual de Catalunya afirmant que el moment i el procés del país s’ha accelerat i que no estava previst en cap guió. En aquest sentit evocà el notari Puig Salellas i el seu llibre Catalunya, la penúltima cruïlla. per afirmar que el dret és important i que aquest notari ja confirmava la independència de Catalunya com un procés natural sense forçar cap marc legal , però sense la celeritat que sembla que avui porten els aconteixements. Procés accelerat però que Foix creu que hi ha elements sense control.
Va constatar que hi ha una noval il·lusió vinculant el dret a decidir i la sortida de la crisi, aquesta il·lusió va generar un avançament electoral i Mas reclamant una majoria excepcional per un moment excepcional,la majoria que reclamava el President no s’ha concretat clarament .
Foix analitza la història del País amb els fets més cabdals dels darrers cent anys, afirmant que els darrers 30 anys són els més important i els de més llibertats del país de tota la seva història. En aquets sentit creu que quan Catalunya ha avançat Espanya també ho ha fet. Va afirmar que en aquets moments s’han trencat la concepció històrica del catalanisme que, a més de reafirmar la voluntat d’afermar la identitat de Catalunya ,es comprometia en la modernització d’Espanya. Ara no és així.
Sobre la Catalunya del futur marcà unes prioritats que al seu entendre lligarien amb la obra ingent de la Mancomunitat de Catalunya i el practicisme de Prat de la Riba. Atenció cabdal a l’educació, respecte al dret, produir idees que serveixin a les persones, acceptació de les idees contraposades, defensa de la llengua, la cultura com un element d’innovació, combatre la corrupció, transparència de les institucions i administracions i els seves decisions, respecte a la diferència i a al diversitat… En fi un compendi d’elements constitutius i de formació d’un corpus estructurant de la nació.
També manifestà Foix que creu que l’estratègia no és prou acurada però que segur que després de veure com acaba el procés, sens dubte, l’estat espanyol tindrà un altra configuració. I, per descomptat, no hi ha dubte que l’estat recorrerà atots els seus recursos per evitar qualsevol procés rupturista. Amb prudència va afirmar que el procés “no pot ser contra Espanya ni sense Europa”. Al contrari aquest cal que sigui un procés acordat amb Espanya i amb Europa.
Conclou Foix amb la consideració que el país no està encara prou madur, no està en condicions per afrontar aquest procés que ha de garantir la unitat cívica del poble de Catalunya i intentar refer ponts que permetin propostes dialogades.
Més que interessant intervenció per copsar al visió d’algú que des de fora de la política partidista si que percep els moviments i les estratègies polítiques. Un plaer escoltar la interpretació del moment amb rigor, amb fluïdesa, sense apriorismes ni demagògies, i amb opinió sense reclamar adhesions i si en canvi reclamar profundes reflexions i per damunt de tot el respecte al dret.
Sempre és un plaer escoltar, hi coincideixis o no, una lliçó magistral..
A les verdes i a les madures, bloc d’en Sixte Moral
