Antía Castedo: Catalunya ha destruït gairebé la meitat dels seus primers 500 metres de costa
Sorra o formigó. Naturalesa salvatge o urbanització descontrolada. Roques i mar batent o un passeig marítim quilomètric. Els municipis catalans han optat més aviat per la segona. Catalunya ha destruït prop de la meitat de la seva franja dels primers 500 metres de costa i, a aquest ritme, arribarà al 50% el 2030. Ho mostra un informe de l’entitat ecologista Greenpeace, que ha disseccionat el litoral espanyol per primera vegada mitjançant fotos satèl·lit i ha elaborat una llista dels municipis més destruïts. Hi ha dos catalans entre els 25 pitjors: Cubelles (Garraf) i Torredembarra (Tarragonès). L’informe no té en compte a Barcelona i ciutats veïnes on la costa ja estava urbanitzada abans del boom immobiliari.
La costa està “inundada de maó”, afirma María José Caballero, directora de Campanyes. Greenpeace ha utilitzat diferents variables per elaborar la llista negra: superfície absoluta artificial; superfície artificial a la franja dels primers 500 metres respecte al total del municipi; ritme de creixement del municipi i municipis que abans deixaran de tenir sòl natural. L’anàlisi acaba abasta des de 1987 a 2005, últim any en què hi ha fotos, pel que se suposa que la situació és ara pitjor.
Les platges de Cubelles estan “totalment transformades” amb espigons verticals cap al mar i un passeig marítim quilomètric. Torredembarra presenta una ocupació de la seva línia de costa del 82%. “De seguir les tendències actuals” de construcció “seva costa es veurà totalment ocupada molt abans de 2020”.
Bombolla immobiliària
Hi ha molts altres municipis que surten mal parats: Alella, Sant Pere de Ribas i el Prat de Llobregat, a Barcelona i Sant Carles de la Ràpita són els cinc que més ràpid han destruït la seva costa durant la bombolla immobiliària. La situació en alguns municipis és devastadora. Llocs com Altafulla i Roda de Barà “no han deixat superfície no urbanitzada a la costa per a les futures generacions”, critica l’organització. A la banda de les bones pràctiques hi ha municipis com Amposta o Mont-ras, entre els 155 d’Espanya que menys han construït a primera línia. A més del valor ambiental i paisatgístic, la destrucció de la costa és un perill perquè augmenta el risc d’inundacions i altres efectes del canvi climàtic.
