Raimon Obiols: L’apunt del dia/294 (Utopia i democràcia)
Utopia i democràcia
8 de desembre de 2023
El mínim que es pot dir és que s’acabà el segle XX i començà l’actual en mig d’una enorme crisi de confiança en les utopies. Es veien sobretot a través del prisma de les monstruositats i tragèdies de l’Holocaust i del Gulag, dels règims totalitaris de persecució i liquidació dels «enemics interiors». En els primers anys del nou segle, Javier Cercas escrivia que «no hi ha paraula més desprestigiada que la paraula utopía. Els nostres avis visqueren com una rera l’altra totes les utopies en les que van creure acabaven provocant les majors matances de la història, els nostres pares veieren com una rera l’altra s’enfonsaven davant els seus ulls, i nosaltres vam nèixer convertits en uns descreguts».
La millor descripció d’aquell estat d’esperit es troba en un poema (anomenat justament “Utopia”), de la Nobel polonesa Wislawa Szymborska, que en traducció, de collita pròpia, d’una versió anglesa diu així:
«L’illa ón tot esdevé clar. / Aquí et pots recolzar en proves sòlides. / No hi ha altres punts d’interès que el d’arribada. / Els matolls es pleguen pel pes de les respostes. / Aquí creix l’arbre de la Hipòtesi Justa / de branques eternament esclarides. / L’arbre de la Comprensió, lluminosament simple / s’aixeca prop de la font de l’ ‘Així doncs, era això!’. / Com més avances, més ampla s’obre / la vall de l’Evidència” (…) A la dreta, la caverna on es reflecteix el sentit. / A l’esquerra, el llac de la Convicció Profunda. / La veritat hi puja sense esforç a la superfície. / Damunt la vall, el Mont de les Certeses. / Però malgrat el seu encant, l’illa està sempre deserta, / i les petjades que es troben a la platja / van totes, sense excepció, cap a la mar. / Com si aquest fos un lloc només per a sortir-ne / i submergir-se en un fons sense retorn. / En una vida que no és per a ser entesa».
Però potser la Szymborska, que va patir durant molts anys el tirànic dogmatisme estalinista, més que en la utopia estava pensant en la falsa consciència del totalitarisme. Un filòsof francès, Miguel Abensour, es dedicà, també en el tombant del segle, a combatre la crítica abassegadora, dominant, que, sobretot d’ençà de 1989, acusà el pensament utòpic situant-lo en l’origen dels règims totalitaris del segle XX. Deia Abensour que es tracta d’una amalgama simplista i interessada: «Abans de vincular, sense més preàmbuls, la utopia al totalitarisme, primer cal explicar l’ofensiva del totalitarisme contra la utopia». La neutralització de la utopia implicaria que hem entrat en una era de «glaciació històrica», de legitimació, també totalitària, d’«allò que realment existeix», considerat, amb resignació fatalista, com una realitat inamovible. Inspirant-se en els primers socialistes, sobretot en el gran i oblidat Pierre Leroux, Abensour proposava «democratitzar la utopia» i «utopitzar la democràcia».
Jay Winter, un historiador que ha dedicat molts anys a estudiar la història cultural de la Primera guerra mundial i dels terribles conflictes de les primeres dècades del segle XX, és de la mateixa opinió. Diu que no s’han d’abandonar les utopies en mans dels assassins. Cal separar nítidament, diu Winter, les catàstrofes sanguinàries que significaren les «utopies majors», totalitàries, d’allò que anomena «utopies menors»: els «moments de possibilitat, d’obertura, d’esperances, de somnis rarament realitzats, però rarament oblidats» que caracteritzaren també la història del segle XX. Planteja així «la distinció entre les utopies majors – projectes centrats en l’estat, en enginyeries socials que gairebé sempre acaben en malsons – i les utopies menors, projectes que no estan orientats a l’eradicació total del conflicte social o a la construcció d’una ciutat ideal, sinó a transformacions socials, a fer passes en el camí vers una societat menys violenta i injusta».
Winter diu que un món sense utopies seria un món sense sentit, sense futur: “Si Oscar Wilde visqués en el nostre temps, afegiria només una sola paraula a un dels seus aforismes: “Un mapa del món que no inclogui utopies (menors) no val la pena de ser consultat”».
Ara, al fil de les crisis, sobretot la ecològica, estem entrant en un període de «desgel» de les utopies. S’obre la possibilitat de noves mirades als territoris de la utopia, perquè les necessitats reals porten a plantejar noves alternatives. Les utopies, deia Martin Buber, són «imatges del desig»: impulsen l’afany de canvi, amb la visió d’«allò que hauria de ser». S’oposen frontalment al somni totalitari («El sueño de la razón produce monstruos», deia Goya).
__________
Miguel Abensour, El hombre es un animal utópico
Jay Winter, Dreams of Peace and Freedom, Utopian Moments in the Twentieth Century
Martín Buber, Caminos de utopía
