Clemenceau, polític francès, va sentenciar en algun moment que la guerra era un assumpte massa important per deixar-ho únicament en mans de militars. Sentint últimament segons quines coses al nostre país, el gran i el petit, tinc la incòmoda sensació que també la política és alguna cosa massa seriosa per deixar-ho en mans d’alguns dels seus portaveus. O per ser exactes, en boca d’alguns dels seus vociferants.
El macarrònic episodi del president extremeny reptant a l’alcalde de Barcelona a mesurar-se en atributs genitals “por un quítame unos AVES”, suposa un indigne exemple de mala educació que per descomptat no es mereixen, per exemple, els adolescents extremenys. Ni la política, tan necessitada de dignificació. En una comunitat en la qual els llibres de text són gratuïts el seu president no ha fet honor a tan excelsa i privilegiada conquesta social.
I què dir del vociferant oficial del govern de la Generalitat: Quico Homs. Convertir tan digne i alhora tan delicat exercici de representació en quelcom tan sectari com al que ens té acostumat cada dimarts el portaveu, acabarà per passar factura fins i tot al propi President. Artífex de la “transició nacional”, convertida ara en irresponsable horitzó de “frustració nacional” en bona part gràcies al seu contorsionisme polític i retòric . En cap de setmana apassionat actor de pel·lícules romàntiques a favor de la independència . En paral·lel , desvergonyit Cyrano al que no li dolen penyores a l’hora de pactar amb “l’enemic re-centralitzador” el disseny del sectarisme en els nostres mitjans públics. Parapetat sempiternament en les urnes i en els “excessos tripartits” per justificar les retallades socials. Desafiador, anunciant el desacatament de resolucions aprovades en seu parlamentària. Vaja, tot un insultant exercici d’aquesta pràctica tan ben patentada per Homs i ja tan característica de Convergència : “la viu-viu”.
