Nou Cicle

Raimon Obiols: La decisió de no decidir

Decrease Font Size Increase Font Size Text Size Print This Page

Han passat quaranta anys des del segrest i assassinat d’Aldo Moro, líder de la Democràcia Cristiana italiana,  que havia estat cinc vegades president del Consell de Ministres, i impulsava en aquella època una apertura al PCI (l’anomenat compromesso storico).  El 16 de març de 1978, dia de la presentació d’un nou govern italià guiat per Giulio Andreotti, un grup armat de les Brigades Roges interceptà  el cotxe de Moro, matà els cinc homes de l’escolta, i el segrestà.

En aquelles dates l’Ernest Lluch i jo seiem costat per costat en el Congrés, i vam parlar sovint del tema, al llarg dels 55 dies que acabaren tràgicament amb l’assassinat del líder democristià. L’Ernest seguia minuciosament la premsa italiana i les tenses discussions d’aquelles angunioses setmanes. Va prendre clarament partit a favor dels partidaris de negociar amb les Brigades Roges i contra la inflexibilitat dels qui esgrimien les “raons d’Estat” per a no voler cedir a cap intermediació. És una discussió que encara dura.

Durant dècades s’ha debatut aquell terrible dilema, i també s’ha discutit el què hi havia en realitat, rere aquell crim. És cert que els autors materials de l’assassinat d’Aldo Moro i dels cincs homes de la seva escolta acabaren detinguts, processats i condemnats. Però el què a Itàlia anomenen “dietrologia” ha tingut molt camp a córrer amb el cas Moro.

Dietrologia”! Gran paraula, sense equivalent en català, crec. Es podria definir com la tendència a malfiar-se de les aparences i de les explicacions oficials dels fets de la vida pública i a atribuir-hi, per contra,  causes diferents, ocultes o  secretes. La superfície no és la realitat, sinó que aquesta es troba darrere, “dietro”. Avui, com acostuma a succeir entorn dels magnicidis ( les tonelades escrites sobre l’assassinat de Kennedy, per exemple), hi ha una extensíssima literatura sobre el cas Moro, que va de Sciascia a les desenes d’interpretacions i  informacions, verificades o no, passant per diverses teories conspiratives. Qui hi estigui interessat en pot trobar un llarg resum en l’entrada “Caso Moro” de la Viquipèdia en italià. Es  fa gairebé impossible destriar el gra de la palla.

Per això he llegit amb molt interès una llarga entrevista d’Ezio Mauro a Giovanni Moro, que tenia 19 anys quan van matar el seu pare. Estic segur que l’Ernest l’hauria llegit i rellegit del dret i del revés. És un bon balanç i una ponderada reflexió, a quaranta anys d’aquella tragèdia d’Estat, que per a Giovanni Moro ha estat també una tragèdia personal. Aquesta entrevista, la recomano, i vull comentar-ne un parell d’aspectes.

En primer lloc, Giovanni Moro no cau en cap “dietrologia” conspirativa però constata una evidència. A la pregunta “Vostè pensa que hi va haver interferències estrangeres, tenint en compte la temptativa de Moro de superar els límits de Ialta?Moro contesta: “Per respondre cal recordar què era Itàlia aleshores, en mig del Mediterrani, confinant amb el Pacte de Varsòvia i amb el partit comunista més fort de tot l’Occident. Algú pot pensar que els serveis, de tots els països, es quedessin creuats de braços?”

En segon lloc, en un moment de l’entrevista, Moro fa una interessant reflexió, molt actual, sobre el que anomena la “decisió de no decidir”:

Moro: “Cal comprendre per què durant aquells 55 dies va produir-se una mena d’encantament, en el que succeïren coses que mai haurien succeït en una situació normal”.
Ezio Mauro: “Què vol dir?
M: “Té present el concepte de no decisió?
E: “Què és, l’immobilisme?
M: “No. És una opció precisa. Quan un sistema polític no vol gestionar un problema, munta un sistema de valors, rites, procediments, actors, que tenen per objectiu el de no prendre cap decisió. És la decisió de no decidir”.
E: “Això val pel cas Moro?
M: “Crec que sí. La ‘no decisió’ portava, en aquest cas, d’una banda a no emprendre cap negociació amb els segrestradors, i de l’altra a no cercar de capturar-los”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code: