Rafa Garrido: Jutges i fiscals del cas Banca Catalana critiquen el desinterès per investigar Pujol
Banca Catalana: caso abierto (Península) és el títol del llibre que Pere Ríos presentarà dilluns. El periodista recupera documentació del sumari per intentar demostrar “l’enriquiment” de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol en el controvertit cas als 80. A més, inclou entrevistes amb alguns dels jutges i els fiscals, on expliquen que “la majoria” dels magistrats del tribunal que va exculpar Pujol “ni tan sols es van mirar els papers”, i que van assistir a la deliberació amb el vot prefixat, convençuts que se’ls pretenia “utilitzar políticament”.
La confessió de l’expresident sobre els diners que va tenir amagats durant dècades en un paradís fiscal va aixecar algunes sospites que van relacionar aquells comptes amb el polèmic cas Banca Catalana, obert i tancat als anys 80, quan Jordi Pujol tot just començava la seva carrera al capdavant de la Generalitat. Al calor d’aquesta actualitat, el periodista d’El País Pere Ríos ha publicat Banca Catalana: caso abierto, que ja està a la venda i que es presenta de la mà de l’autor i els fiscals que van portar el cas, José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo.
Els dos fiscals formen part dels testimonis que Ríos entrevista per a aquest llibre i que, junt a altres, expliquen la seva versió sobre com es va desenvolupar el cas i per què es va tancar. També hi ha el testimoni d’alguns dels jutges que formaven part de l’Audiència Territorial de Barcelona que va exculpar Pujol dels delictes que se li atribuïen, per abonar la tesi que “la majoria” d’aquell tribunal va decidir el vot d’exculpació sense estudiar el cas en profunditat.
Una d’aquestes magistrades amb qui parla Pere Ríos en aquest llibre és Margarita Robles, que va votar a favor del processament a Pujol. Segons diu, alguns dels seus companys li van dir directament que no pretenien ni llegir el sumari. “Em va dir: “Jo, per suposat que no miraré tots els papers””, diu Robles, qui assegura que molts dels magistrats comentaven aquesta posició sense pudor en les converses informals.
Segons Robles, el motiu era molt clar. “No sé qui, però algú va fer arribar als magistrats que estaven sent utilitzats en la lluita política entre socialistes i Convergència, i que per a això s’estava utilitzant el procediment judicial pel simple fet de la interposició de la querella”, explica Robles, que no dubta a afirmar que aquells companys seus “partien de la base que es volia utilitzar els magistrats i que era evident que no hi havia delicte”. Actualment, Robles és membre del Tribunal Suprem.
Una altra membre del TS en l’actualitat, Celsa Pico, també formava part del ple d’aquella Audiència Territorial que va exculpar Pujol, i també parla amb Ríos en aquest llibre. Com Robles, abona la mateixa teoria sobre la manca d’interès i la predefinició del vot dels magistrats. “Hi va haver gent que no va veure el sumari”, explica, tot afegint que recorda, per exemple, “haver comentat amb algun magistrat una operació concreta que em va cridar l’atenció perquè era la concessió d’un préstec de 1.000 o 2.000 milions de pessetes atorgat a un important cognom a la barra d’un pub de Madrid a les 9 de la nit”. “No em semblava que fos un lloc per concedir un crèdit, i recordo haver comentat això amb algun company que no tenia present la dada, i em resultava molt cridaner”, relata.
Antonio Doñate, un altre dels magistrats presents a la votació i un dels que va optar per l’exculpació, també explica al llibre que “la immensa majoria dels 33 jutges que van votar a favor -de l’exculpació- ni s’havien llegit la totalitat de les actuacions ni tenien una preparació adequada”. Tot i això, no tots els jutges entrevistats per Pere Ríos mantenen aquesta tesi. José Manuel Bandrés és, però, l’únic dels cinc que no considera aquesta possibilitat. Ell va votar a favor de l’exculpació.
L’últim dels testimonis dels magistrats manté la mateixa tesi de Robles, Pico i Doñate malgrat que va ser un dels que també va exculpar Pujol, però ha preferit mantenir l’anonimat en el llibre. Aquest jutge assegura que recorda que ell i els seus companys “no van estar a l’altura” en aquell moment i coincideix en què molts van optar per no aprofundir en el cas perquè s’havien cregut la idea que serien utilitzats políticament.
A més, explica que ningú li va “mencionar expressament que no s’hagués llegit el sumari”, però diu que “no obstant, l’absència de comentaris, dubtes o qüestions va ser total”. “Tinc per cert que la majoria va acudir al ple amb el vot pràcticament decidit”, sentencia.
El testimoni que completa aquesta tesi sobre els magistrats és el dels fiscals del cas. Mena assegura que “els jutges no van actuar amb la suficient atenció” i explica que “les dades” que ells tenen “és que no van necessitar mirar-se els papers”. Villarejo, en aquest sentit, assegura que “una part significativa d’aquell ple de l’Audiència Territorial no tenia cap interès a conèixer la realitat dels fets”. Mena, a més, afegeix que “la majoria de magistrats no van retirar els documents que havien estat disposats per tal que poguessin conèixer la realitat dels esdeveniments”.
Segons detalla, el ponent del sumari va redactar un document sobre el cas a manera de resum, que recollia la documentació més destacada i “directament dirigit al suport a la seva tesi”. Tot i voler amb aquell escrit, doncs, donar valor a l’exculpació de Pujol, Mena afirma que molt pocs es van interessar per aquells documents. “Hi havia una còpia per a cada magistrat i ens consta que només una minoria dels més de 40 el van anar a retirar. La minoria no són 20, serien com 10 o 12. Això és una dada objectiva”, explica.
L’advocat i el pla B
A l’altre extrem se situa el testimoni en el llibre de qui va ser l’advocat de Pujol en aquest cas, Joan Piqué Vidal, que manté la mateixa tesi que l’entorn de l’expresident i afirma que “és molt possible” que la querella fos “instigada” per l’executiu espanyol d’aquells anys.
En l’entrevista que Pere Ríos manté amb Piqué Vidal, l’advocat revela quin hauria estat el pla B per salvar Pujol d’un judici si aquella Audiència hagués processat l’aleshores president. “Aquell tribunal no havia d’estar format només per magistrats que estaven a Barcelona, sinó per magistrats destinats a tot Catalunya, perquè era l’Audiència Territorial de Barcelona i com a tal era el Tribunal Superior de Catalunya. Però mai van convocar magistrats destinats a Tarragona, Lleida ni Girona”.
El llibre dedica la primera part a detallar com, segons els informes del Banc d’Espanya i els documents dels fiscals, Jordi Pujol i altres dirigents de Banca Catalana van “enriquir-se” a partir de suposats desviaments de fons de l’entitat per a ús personal. Pere Ríos parla d’això amb Piqué Vidal, però també amb el cunyat de Pujol i alt executiu de Banca Catalana, Francesc Cabana. I amb el que fou primer secretari del PSC, Raimon Obiols.
