Entrevista a Martin Schulz: “Per què m’estic postulant a president de la Comissió Europea”

Per què ha decidit ser candidat a la presidència de la Comissió esdevenint el líder dels socialistes a les eleccions europees del mes de maig de 2014?

Martin Schulz: El propòsit de la meva candidatura és tractar de redreçar Europa. Sabeu quins esdeveniments em preocupen. Estem veient l’augment de la desconfiança entre els ciutadans i les institucions, tant nacionals com europees. La incomoditat està relacionada amb la situació a Europa. La gent té la sensació que Europa només fa promeses que no es compleixen. Em presento per tractar d’ajudar a conciliar la idea d’Europa amb les expectatives dels ciutadans.

Quin seria l’esbós del seu programa?

Necessitem una combinació d’una disciplina fiscal sostenible i el projecte d’estímul econòmic a través d’inversions estratègiques i la lluita contra la desocupació juvenil. Això no només a través d’Europa. Sóc conscient, per exemple, que no hi haurà una política fiscal plenament integrada en un futur previsible. Però podríem introduir el principi que els impostos es paguin allà on es generin els beneficis. Aquesta norma europea permetria generar nous ingressos per als estats.

Ha anat massa lluny Europa en termes d’austeritat per respondre a les demandes d’Angela Merkel en el temps més greu de la crisi a la zona euro?

Siguem honestos, no és només la filosofia Angela Merkel. Però no n’hi ha prou en netejar la situació fiscal per tranquil·litzar als inversors i restaurar la confiança. Alguns estats, com Espanya, estan fent sacrificis considerables i pateixen d’una escassetat de crèdit. Els estats han salvat els bancs, però són reticents a injectar diners rebuts en l’economia real. L’establiment d’una unió bancària no només té com a objectiu salvar els bancs, sinó en especial revitalitzar el crèdit a les empreses. La crisi del crèdit és un dels majors problemes en els estats en crisi.

Quin ha de ser per vostè el paper de les institucions europees?

Dono suport a la idea de molts, incloent a la Sra Merkel de posar la Comissió Europea al centre del poder executiu. En aquest cas, el Parlament Europeu seria per controlar-lo. Cada decisió tindria una legitimitat parlamentària. Un cop donada una competència a la Comissió, el ​​Parlament ha de revisar-la. Cada mesura de la zona de l’euro també ha de ser revisada pel Parlament Europeu. També cal que la Comissió, que té el monopoli de la iniciativa, sigui legitima democràticament. Per això em postulo per a aquesta posició.

David Cameron demanda repatriar certs poders als estats. Hi està d’acord?

Europa no ho ha de fer. Estic d’acord en tornar a delegar certes competències. La Comissió no ha de barrejar-ho tot. No necessitem regles sobre l’oli d’oliva. La Mediterrània té uns cinc mil anys d’experiència suficient en aquest sentit. El subministrament d’aigua ha de ser ajustat de forma regional, així com el transport local i regional. Com més aprop sigui la decisió dels ciutadans, millor. Per contra, Europa necessita instruments per actuar amb eficàcia, per exemple, en la lluita contra l’evasió fiscal. L’agricultura, el canvi climàtic, la fiscalitat, el comerç internacional, les relacions monetàries, la supervisió dels mercats financers i de la unió bancària són àrees en què la capacitat d’un sol Estat arriba als seus límits.

Està a favor d’una reforma dels tractats de la UE per reorganitzar el repartiment de competències entre Brussel·les i els estats?

Merkel creu que cal un canvi en els tractats en alguns punts per reforçar el paper de la Comissió, en particular en el context de la unió bancària. Tots volem l’establiment d’una unió bancària. No podem crear estructures paral·leles. Així que hi ha una lògica per enfortir la Comissió. El temor és en aquests dies aquesta Comissió pugui aplicar les regles de manera automàtica. D’aquí la necessitat que el Parlament Europeu pugui controlar a la Comissió. La qüestió és saber si es tracta d’una reforma important o no. Ja veurem. Una revisió a fons del debat obert sobre les estructures de la Unió Europea , té el risc d’un replantejament radical en el procés de ratificació.

Està vostè, com ho ha suggerit Francois Hollande, per un pressupost de de la zona euro, finançant, per exemple, l’assegurança d’atur?

Si aquest pressupost ha d’existir, ha de ser integrat en el pressupost de la UE. Falta saber qui finançarà aquest pressupost, ara que la majoria dels estats només busquen reduir la seva contribució.

Aquest pressupost hauria de ser acoblat als contractes exigits per Angela Merkel, per tal de supervisar les reformes a cada país?

Tots els elements que ajuden a alleujar els principals problemes dels estats en crisi són benvinguts. Si aquests contractes poden ajudar, ho podem discutir. Certament no necessitem contractes que van en la direcció d’una major austeritat. No obstant això, no patim per una manca d’instruments, cal utilitzar en primer lloc els ja existents.

Per què està vostè tractant de polititzar l’elecció del President de la Comissió Europea?

Les principals forces polítiques necessiten una competició per comparar la seva visió d’Europa. No s’ha de reduir el debat a un enfrontament entre pro i anti-europeus. Hem d’oferir una opció entre una Europa de centre-dreta i una Europa de centre-esquerra, una Europa liberal i una Europa socialista per ajudar a la seva democratització.

No serà difícil de ser el candidat dels Socialistes Europeus, en ser recolzat per Angela Merkel, si la cancellera ha de prendre part en les negociacions per formar una gran coalició a Alemanya ?

Em resulta difícil d’imaginar que Angela Merkel voti per un socialista a les pròximes eleccions europees. Aquesta seria la primera vegada. Però no crec que l’SPD i la CDU es pronunciïn sobre la presidència de la Comissió en el marc d’un acord de gran coalició.

El Partit Popular Europeu (PPE) és reticent a nomenar el seu líder. Això pot significar una campanya sense un candidat, de la principal família de la dreta?

Si el PPE no vol participar en una competència democràtica a Europa, aquest és el seu problema. Els liberals ja tenen dos possibles candidats. Els Verds volen organitzar unes primàries. Fins i tot l’extrema esquerra vol anar darrere de l’oponent grec Alexis Tsipras.

Si els socialistes arriben en segona posició darrere del PPE, podrien tractar de construir una coalició amb els Verds o els liberals per reclamar malgrat tot la presidència de la Comissió?

El resultat és probable que sigui ajustat, en l’ordre de cinc o sis seients entre les dues principals famílies polítiques. Pot pretendre dirigir la Comissió qui tingui una majoria d’eurodiputats recolzant-lo.

Quina reacció ha de tenir Europa per enfrontar-se a l’escàndol d’espionatge de l’Agència de Seguretat Nacional dels EUA, la NSA?

No desitjo una interrupció en les negociacions de lliure comerç que van començar el juliol passat, però crec que hem de fer una pausa. La confiança és essencial per a futures discussions. Com negociar si les nostres posicions es coneixen per endavant?

Entrevista de Philippe Ricard per a Le Monde