Les notícies de registres i detencions operades a Catalunya en el marc d’una operació anticorrupció dirigida pel jutge Garzón de l’Audiència nacional són d’una gravetat extraordiària. La llista dels implicats és impressionant: entre els detinguts hi ha l’exsecretari de Presidència de la Generalitat amb CiU Lluís Prenafeta, que durant molts anys fou la mà dreta del president Pujol; l’exconseller de CiU Macià Alavedra; l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, del PSC; i un ex diputat, Luis Garcia, que havia estat expulsat del PSC el 2001. Les conseqüències d’aquest assumpte seran greus. Esperem que no totes elles siguin negatives.
El problema, amb la corrupció lligada a la política, als afers públics, no rau únicament en el fet que és d’una indecència especialment repugnant. El problema és també que constitueix un fenomen lliberticida en la mesura que dóna arguments als adversaris de la llibertat i els hi pot donar cada vegada més força. Del “tots els polítics són iguals” al “tots estan podrits” hi ha tan sols un pas, que els enemics de la democràcia han utilitzat amb èxit en el passat. Poden tornar a intentar-ho.
La història no tendeix a repetir-se de manera exacta: un procés de liquidació de la democràcia no prendria ara la forma clàssica del cop militar o de la dictadura. Però, si no reaccionem d’una manera enèrgica, l’encadenament d’escàndols; de confrontacions exacerbades; de sospites, pors i inseguretats difuses; de creixent fragmentació política i social; pot oferir una oportunitat d’hegemonia a nous populismes i autoritarismes. Hem de tenir present l’Itàlia berlusconiana, tal com recordava fa uns dies Lluís Foix.
La corrupció és un gravíssim problema que avui afecta la credibilitat dels partits i de la política democràtica. Genera desconfiança, desafecció, i distanciament entre la societat i la política. Si el cercle viciós dels escàndols, la seva instrumentalització i la desmoralització ciutadana prosseguís, esdevindria un problema que podria posar en risc la mateixa democràcia.
Els partits afectats han de reaccionar amb celeritat. Han de netejar amb la màxima energia i ràpidament el camp propi. No s’hi val el joc maniqueu, l’atac als altres, el joc de la confusió, la recerca d’excuses. La corrupció és un tumor que cal eradicar sense contemplacions ni càlculs interessats. És una patologia transversal, nefasta i perillosa. La corrupció podreix i contamina, estimula conductes irregulars i delictives, crea complicitats inimaginables i genera una atmosfera de desànim i de sospita generalitzada entre els ciutadans. És un fre evident pel desenvolupament de qualsevol societat. I pot esdevenir una metàstasi, però podem impedir-ho si reaccionem, entre tots, de manera efectiva, enèrgica i serena. Les paraules del president Montilla han estat en aquest sentit les adequades.
Aquesta reacció de tots és la conseqüència positiva que desitjaríem que sorgís de la situació actual. Una reacció dels partits, de les institucions, dels mitjans de comunicació i, sobretot, de la ciutadania, amb un exercici de maduresa i determinació que ens porti a una nova fase democràtica.
Necessitem dels partits la màxima contundència en la lluita contra la corrupció. Que facin política i no electoralisme. Que obrin, facin transparents i revitalitzin les seves organitzacions.
Necessitem de les institucions la màxima eficàcia en els procediments de transparència i control de la cosa pública.
I necessitem de la ciutadania una reacció de major implicació en els afers col·lectius. Necessitem una forta reacció democràtica. Hi som a temps.
- Podeu llegir la declaració institucional del president Montilla, aquí.
Molt d’acord amb l’Editorial. A vegades un problema, una situació com la que vivim, pot ser una gran oportunitat si som audaços. És el moment de ser audaços, cadascú al seu entorn, i sobretot aquelles persones que tenen més capacitat de decidir col·lectivament.
Josep
Crec que ens trobem davant una situació de la democràcia a España i a Catalunya molt perillosa , puix que sent com és una democràcia jove , dona símptomes d`esgotament , i pateix un descrèdit mai conegut . Totes les institucions públiques i organitzacions polítiques i socials passen per un dels moments de més dessafecció ciutadana .
O aturem la corrupció política , i la societat demòcratica inicia un procès de regeneració que afecti a governs , parlaments , poder judicial , partits politics i societat organitzada , o malauradament , l`escenari que plantejeu a la vostra editorial , és possible .
Finalment , proposo una mobilització de tots els subjectes demócratics per a un aprofundiment de l`Estat de dret , dels mecanismes d`elecció , representació i participació ; dels instruments legals i operatius , per a combatre aquest autèntic tumor social , que és tot al que fa referència al delicte organitzat , de coll blanc o no .
Com a ciutadans hem de reaccionar i forçar una resposta que torni a dignificar , projectar i enfortir els valors i principis democràtics .
Necessitem un revisió complerta del sistema i aquesta s’ha de fer de pressa, abans de les properes eleccions, si volem evitar la desafecció total dels ciutadans envers els polítics. Les actituds delinqüents d’uns quants – no parlo necessàriament de les darreres detencions perquè s’ha de respectar el principi de presumpció d’innocència –, tanmateix, als pobles tothom sap que això passa, estan embrutant el conjunt de la classe política. I, si no s’actua i es donen respostes; si entre tots intenten adobar-ho com puguin i tapar-se les vergonyes (posar la manta), haurem arribat a un punt de gran perill per a la credibilitat del conjunt del nostre sistema polític. Jo crec que els dos obstacles principals que dificulten el bon funcionament del joc democràtic al nostre país són les llistes tancades i el finançament ocult dels nostres partits. Aquest darrer, en la majoria de països democràtics ja s’ha solucionat. El ciutadà ja sap que la democràcia costa cara i s’ha de pagar. I el primer és una cosa normal a quasi tot arreu.
D’acord en que “Els partits afectats han de reaccionar amb celeritat.”, però em temo que, com en altres ocasions, la veritat de tot el que passa amb les comissions, les subvencions i la corrupció pura i simple no sortirà a la llum del dia i els catalans i catalanes tornarem a quedar decebuts.
Es una vergonya, damunt de la crisi que tenim, i alguns sémporten el cales de nosalres i per mes inri sense declarar a hisenda.
La corrupción que recorre de forma transversal a la politica amenaza con la autodestrucción del sistema democrático, la gente pierde la confianza en la política. Los contrarios a la democracia no tienen una oportunidad mejor para hacer valer la idea de “que todos son iguales ” y que ” estan en politica para enriquecerse”.
Pero la realidad nos dice que hay una inmensa mayoria de cargos electos que cumplen lealmente con el encargo que recibieron al ser elegidos.
Todavia estamos a tiempo de darle un giro a esta situación, si analizamos el motivo por el que pasan estas cosas y le ponemos remedio, tenemos que crecernos ante las dificultades como siempre hemos hecho.
En la actualidad, casi de forma generalizada, sucede que existe como un muro de incomunicación entre los militantes y los cargos electos y estos quedan expuestos a las influencias de los corruptores y no todos tienen la fortaleza para mantenerse al margen de operaciones fraudulentas y ceden a las tentaciones.
Segun mi criterio creo que: cuando nuestros militantes salen elegidos para las instituciones, deberiamos continuar reforzando la democracia en el interior de los partidos entre los militantes y los cargos elegidos, ello como base para ampliar la relación entre los militantes y los ciudadanos y entre estos y las instituciones a traves de nustros cargos electos. De llevarse a cabo esta forma de relación conseguiriamos que buena parte de la población ayudaria mejorando y apoyando la gobernación de las instituciones.
El debate entre militantes -electos y de base- deberian versar sobre los objetivos a conseguir y la elavoración de la táctica y la estrategia a aplicar haciendo que el resto de la poblacion también se interese y opine.