La corrupció s’apodera també del llenguatge quan es busca esquivar la responsabilitat amb paraules imprecises i expressions vagues. Davant les revelacions que el Partit Popular ha pagat diner negre a la seva cúpula durant molts anys, amb comptes a Suïssa del seu ex tresorer, Luis Bárcenas, les reaccions han estat confuses.
Mariano Rajoy ha dit que no li tremolarà la mà si té coneixement d’irregularitats. Altres líders populars han recorregut a “qui la fa la paga”. Són expressions que no diuen res.
Som un país que té aversió als fets i es refugia en les metàfores i les paraules ambigües quan es tracta de retre comptes.
El que passa al PP és igualment lamentable que el que ha passat recentment a Unió Democràtica, en Convergència i en els socialistes. Si s’ha robat, s’ha de dir i demanar responsabilitats. No n’hi ha prou amb els subterfugis i amb expressions que encobreixen mentides. La voràgine del significat incert de les paraules ens pot portar a la perfecció. Hem inventat paraules per confondre els conceptes.
És urgent recuperar la llengua. La salvació, diu Paul Virilio en analitzar l’allau de paraules noves que es manegen sense saber què signifiquen, ens arribarà per l’escriptura i pel llenguatge. Si reestructurem la llengua podrem resistir. Si no, correm el risc de perdre la llengua i l’escriptura. I perdem també la possibilitat d’apropar-nos a la veritat.
Més que la corrupció generalitzada, ja molt greu en si mateixa, és pitjor que inventem un llenguatge que ho justifica tot, que tot ho aguanta, que serveix per confondre a la gent. Llegim aquests dies la falta d’ètica i moral en els actes amb projecció pública. El que falta és responsabilitat per assumir les conseqüències dels nostres actes.
Canviant el sentit de les paraules sembla que tot és acceptable, menys greu, indispensable. I no és així. Dostoievski veia néixer un món terrible en el qual tot estaria permès i quan tot està permès, tot pot passar.
Que no perdem, si més no, el sentit del llenguatge, la veracitat, que parlem clar. Robar és robar.
Foixblog, bloc de Lluís Foix
