Per molt que s’intentin introduir les preocupacions socials de tants ciutadans, la campanya electoral catalana se centrarà en la qüestió identitària. El mateix lema de CiU és “la voluntat d’un poble”. Crec que és més definitòria la frase que la fotografia messiànica d’Artur Mas, un Charlton Heston afaitat i amb roba clàssica de paisà.
CiU ens convoca a què exercim un acte de voluntat. Voluntat per ser lliures i per arribar a decidir pel nostre compte i deslligar dels lligams d’Espanya. Aquí no compten la tercera part de pobres catalans, els vuit-cents mil aturats, els cent desnonaments diaris, els casos de corrupció, l’estímul per sortir de la crisi. No compta que l’empresa Cobega, central de la Coca-Cola a Espanya amb seu a Barcelona, s’hagi traslladat a Madrid. Tampoc que les Aigües del Ter passin també a dependre d’Acciona, empresa que té la seu a la capital espanyola.
El que importa és la voluntat d’un poble. Suposo que Mas entén que la voluntat es mesurarà a les urnes. Però és tal la seva obstinació que ha dit aquests dies que si aquesta voluntat, la del partit que es confon amb el poble, el portés a quedar fora d’Europa durant un temps, seguiria igual amb el seu projecte.
Catalunya és plural des de tots els angles. Des de les creences, les opcions polítiques, les procedències territorials, la cultura i la llengua. Un avantatge dels catalans és que, d’entrada, som bilingües. No hi ha dubte que som una nació. Segons Hugh Seton-Watson, “una nació existeix quan una quantitat considerable de persones d’una comunitat consideren que formen una nació, o quan es comporten com si haguessin format una. No és necessari que tota la població es senti d’aquesta manera, o es comporti d’aquesta manera, i no és possible establir dogmàticament el percentatge mínim de la població que s’ha de veure afectada d’aquesta manera. Quan un grup considerable sosté aquesta creença, posseeix consciència nacional”.
La sensació de pertànyer a una nació és completament natural i no pot ser criticada. Però, com comenta Isaiah Berlin, la nació en la seva expressió més enardida, “la meva nació és millor que la teva, jo sé com hauria de ser el món i tu t’has de sotmetre perquè tu no ho saps, perquè ets inferior a mi, perquè la meva nació és el millor món possible, és una forma d’extremisme patològic que pot conduir, com ho ha fet, a horrors inimaginables i és absolutament incompatible amb el tipus de pluralisme que sostinc”.
El voluntarisme no és l’actiu polític que s’han estudiat les democràcies més duradores, pròsperes i amb més estabilitat. La política serveix a les persones, als temes concrets, als interessos contraposats de la gent. Al meu parer l’eslògan de CiU es relaciona amb Herder, el pare del romanticisme cultural i del nacionalisme, que es recolzava en l’historicisme i al Volksgeist, l’esperit del poble. Herder desautoritzava el classicisme, el racionalisme i la fe en l’omnipotència del mètode científic. Els pobles han avançat per la seva racionalitat, per l’esforç i el treball, per la ciència i per les lleis que s’han dotat. La voluntat, per si sola, és un valor polític discutible.
