TV3, la teva o la seva depenent de l’esperit crític amb el que vegis la programació, estrena aquest proper dijous dia 21 d’octubre un nou programa musical que sota el títol No me la puc treure del cap analitzarà a través de diferents convidats 14 cançons “que ens fan viure la música com un vincle emocional, a vegades relacionat amb la nostra vida i a vegades relacionat amb la història del país” ha explicat la directora de TV3, Mònica Terribas.
Les 14 cançons escollides són: Boig per tu Sau (1990); Viatge a Itaca Lluís Llach (1975); El Cant del Barça Espinàs, Picas, Valls (1974); (1975); L’Empordà Sopa de Cabra (1989); Jo vinc d’un silenci Raimon (1975); El mig amic Peret (1968); Puff, el drac màgic Peter Yarrow, adaptació de Ramon Casajoana (original 1963, adaptació 1968); Bon dia Els Pets (1997); L’àguila negra Maria del Mar Bonet (1971); La dansa del sabre La Trinca (1981); Corren Gossos (2007); Per què he plorat? Albert Guinovart-Xavier Bru de Sala, del musical Mar i cel (1988); El meu avi José Luis Ortega Monasterio (1968).
Res a dir amb l’elecció de les esmentades cançons totes d’una qualitat indiscutible , però sorprèn comprovar , una vegada més i van moltes , com la nostra televisió pública pot arribar a dedicar , sobretot en els darrers anys , més minuts a Joel Joan, convidat d’aquest nou programa amb la fantàstica Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa , que a molts dels nostres intel.lectuals i escriptors de prestigi des de la fundació de TV3. Deixarem de banda les desmesurades cobertures informatives de les consultes cul de sac– soberanistes .
“És una mirada polièdrica sobre la nostra banda sonora” ha dit Terribas. Però sembla ser que en aquest poliedre no tenen cabuda ni “Paraules d’amor”, ni “Canço De Matinada” ni “Conillet de vellut” ni “La Tieta”….. Que hi farem , potser com diu el poeta “no havíem tingut massa temps per aprendre’n , tot just despertàvem del son dels infants”. O potser com deia en Pierre Bordieu, el genial sociòleg francés per explicar el concepte de corrupción estructural als mitjans, la nostra televisió pública es cada vegada més oficial i menys pública.
Quina vergonya ¡¡¡ Quants catalans i catalanes ens hem enamorat amb “Paraules d’amor ” ¡¡¡
VERGONYA!!!!!!!!
Com pot ser que no s’inclogui ni una sola cançó de Serrat? Ell és, sens dubte, el cantant que més i millor ha promocionat el nostre país. No s’entèn com la televisió pública pot donar-li l’esquena d’una manera tan descarada…
Encara teniu sort, perquè al País Valencià ens els amaguen TOTS.