Com va dir Groucho Marx: “Tinc uns principis, però si no li agraden, en tinc uns altres”. Aquesta frase resumeix, de manera irònica, una de les característiques de la condició humana: la cerca del millor benefici per a un mateix i de manera immediata. Cada persona es cria en un entorn amb uns valors determinats per la seva cultura i a mesura que es va fent gran, va modificant de mica en mica el trajecte, com la persona que condueix un cotxe, que mou el volant per no sortir de la carretera, però els valors que ha mamat els porta posats com un patró de referència; s’hi pot ajustar o se’n pot allunyar molt, però la referència persisteix. I si els valors apresos són els de cercar un benefici immediat, això prevaldrà per damunt de tota la resta.
Això explicaria en una bona part la conducta dels conversos. Em fan més por que una pedregada perquè no són de cap manera fiables, si veuen una estratègia que els pugui beneficiar millor i més de pressa són capaços de gairebé tot. De conversos n’hi ha en les religions, en els negocis ràpids i també en la política; aquesta darrera és un camp abonat perquè hi creixin. Un exemple: l’ariet durant força temps d’un Govern neoliberal, com era Artur Mas, de cop i volta es torna independentista plural per salvar-se ell i munta tota una escenografia esperpèntica per vendre el producte al personal. Per altra banda un altre convers podria ser Oriol Junqueras, que ha fet meravelles, donant suport durant aquests anys als pressupostos del Govern neoliberal de Mas i essent al mateix temps el cap de l’oposició al Parlament, cosa mai vista, per cert. I tots dos es presenten en una llista anomenada “unitària” en què s’ha posat com a cap de llista Raül Romeva, un altre convers que va dir que deixava la política -era europarlamentari d’ICV– i, pel que sembla, li ha agradat tornar-hi ben de pressa. Però com que Artur Mas, que s’ha posat en el quart lloc de la llista unitària, ha deixat ben clar que si guanya aquesta llista, ell tornarà a ser president, això no s’ho empassa, per dir-ho suau, ni tan sols Raül Romeva.
Qui prodest? A qui beneficia tota aquesta parafernàlia? Una cosa és segura: a la gent no, no cal que ens enganyem.
