El gran George Orwell escrivia en el seu assaig sobre Dickens que la majoria de revolucionaris són “tories” en potència perquè imaginen que tot es pot resoldre alterant la forma de la societat. Un cop assolit aquest objectiu, “com sol passar de tant en tant”, no veuen necessari efectuar més canvis. Ells eren l’únic canvi, el canvi inamovible, el que perduraria per sempre.
I així circula la història de la humanitat, segle rere segle. Els revolucionaris d’avui són els governants de demà. I l’esquerra igualitària esdevé una crosta d’aparells de poder quan arriben a dominar les institucions. La dreta ja està on sempre i no necessita aquests malabarismes.
A la meva edat, em sorprèn com han canviat de posicionament molts personatges que a la universitat enarboraven banderes progressistes i revolucionàries i avui estan instal·lats en còmodes butaques de gestió en la vida pública o privada. És legítim i en tenen tot el dret.
El que reclamo, simplement, sense ànim d’erigir-me en jutge de res ni de ningú, és que aquests personatges deixin de donar lliçons, sobretot, als que ens hem mogut el just, el que l’edat i l’experiència ens han permès, i no segueixin donant-nos la tabarra sobre el que hem de ser o hem de fer.
En el llarg periple que han donat, en molts casos de 180 graus, sempre m’han dit, encara que no els hagi conegut personalment, el que era correcte, el que convenia, el que era més adequat per al país, la pàtria o la nació . Moltes gràcies. Accepto i admiro la seva trajectòria. Tenen tot el dret a evolucionar cap a on vulguin.
El que em resisteixo a acceptar és que em segueixin donant lliçons, sempre des de les opcions guanyadores, les correctes, les segures. Les que comporten un reconeixement social i econòmic que els temps lliuren als que van amb el pendó o la bandera de la conveniència al capdavant de la processó. Que els aprofiti.
Foixblog, el bloc d’en Lluís Foix
