- Notes de Brussel·les - https://www.noucicle.org/obiols -

Dionisio Ridruejo

Posted By Raimon Obiols On 17 July 2007 @ 11:21 In General,Semblances | No Comments

Llegeixo una [1] crònica de Carles Geli sobre Dionisio Ridruejo (El Burgo de Osma, Soria, 1912-Madrid, 1975). Comenta ell llibre “[2] El valor de la disidencia“, en el que Jordi Gracia ha aplegat 500 pàgines de correspondència de Ridruejo. Cal imaginar-se quin era el món de la seva infància a El Burgo de Osma per mirar de comprendre la seva trajectòria, en un ambient ultraconservador, catòlic i nacionalista, fins l’incorporació, als 21 anys, al falangisme. Jo vaig estar uns dies a El Burgo a mitjans dels anys seixanta, i tinc ben viu l’efecte colpidor que em produí. Espanya profunda, a l’enèsima potència: el casino, el cine (propietat del bisbe), els rostres de la pobresa cellajunta, les dones cobertes de negre, les parelles de la guàrdia civil. Però en aquells anys, Ridruejo ja havia trencat amb el franquisme, que li feia el pacte de la fam i el desterrà a Catalunya, s’escrivia amb Carles Riba, que va conèixer en els congressos de poesia que, del 1951 al 1954, van fer-se a Segovia, Salamanca i Santiago. Ja s’oposava activament a la dictadura, i planejava la constitució un partit socialdemòcrata. Havia fet un canvi radical i difícil, d’una admirable honestedat, que el convertí en un element de referència en el moviment democràtic i també en el diàleg entre els intel.lectuals castellans i catalans.

Geli recorda la participació de Ridruejo en el “Contubernio de Múnich“, el juny de 1962, i dóna un detall que m’ha sorprès: diu que viatjà (suposo que vol dir que creuà la frontera) en el portaequipatges de l’automòbil del “jove opositor monàrquicAntoni de Senillosa. No és aquesta la informació que jo tenia, sinó que va ser un grup del Moviment Socialista de Catalunya qui va fer creuar la frontera a Ridruejo per la Cerdanya. No en sóc testimoni directe, per bé que vaig participar a Barcelona en els preparatius del pas de frontera (recordo que amb Fernando Baeza). Potser les memòries de Joan Reventós dissiparan els dubtes que ara tinc. Ridruejo no va ser l’únic dels participants en l’encontre de Múnic que creuaren clandestinament la frontera per Catalunya.

Recordo haver parlat molt de Ridruejo amb Vicent Ventura, que havia tingut un itinerari semblant i formà part del seu grup. Citava els seus versos: La libertad -me corrijo-, / la libertad lo primero. / Se la comerán los lobos / si la dejas para luego.


Article printed from Notes de Brussel·les: https://www.noucicle.org/obiols

URL to article: https://www.noucicle.org/obiols/?p=84

URLs in this post:
[1] crònica de Carles Geli: http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/mirlo/blanco/fascismo/elpepucul/20070717elpepirdv_1/Te
s

[2] El valor de la disidencia: http://www.agapea.com/EL-VALOR-DE-LA-DISIDENCIA-n671897i.htm
[3] Casi unas memorias: http://www.grup62.com/esp/general.asp?id=13082