- Notes de Brussel·les - https://www.noucicle.org/obiols -

G8: un “circ mediàtic”?

Posted By Raimon Obiols On 11 June 2007 @ 18:57 In General,Món | 1 Comment

Charles Wyplosz, professor d´economia internacional a Ginebra, diu que encara que, a l´inici, “el G5 fóu una bona idea”, ara en el G8 es parla de tots els temes possibles i imaginables, els caps d´estat es fan acompanyar per núvols d´experts i les manifestacions antiglobalització han engendrat una protecció policíaca monstre.

El 1974, després de la crisi del petroli i la recessió subsegüent, Giscard d´Estaing i Helmut Schmidt van impulsar un lloc de discussió informal entre els “grans” d’aleshores (EUA, Japó, Alemanya, Regne Unit i França) centrat sobre els problemes monetaris mundials. Després s´incorporaren al club Itàlia i Canadà, i després Rússia.

Hi manca tota una part del planeta, començant pels xinesos. El fet que a la 33 reunió a Heiligendamm, a la vora del Bàltic, s´hagi invitat la Xina, la à ndia, Mèxic, Sud-àfrica i Brasil a participar a la última sessió de treball mostra l’esgotament de l’esquema. Malgrat tot, creu Wyplosz, el G8 no desapareixerà i “continuarà xino-xano, reunint-se per a la galeria i mobilitzant manifestants“.

Les delegacions oficials a Heiligendamm representaven unes 2000 persones. Afegiu-hi les forces de seguretat, uns 16.000 (que van tenir de ser reforçats el darrer moment), uns 5000 periodistes i una multitud de manifestants, i podreu entendre que alguns diguin que les reunions del G8 s’han convertit en “un circ mediàtic“. Els “grans” ara es refugien en recintes superprotegits (una tanca de dos metros i mig d’alçada i 12 km de llarg i una xarxa de protecció submarina de 4 km i mig). Mitterrand i Kohl encara es permetien, en el seu temps, alguns banys de multitud.

Tothom torna a casa apuntant-se un èxit o un altre. Sarkozy ( la TV belga li ha fet una mala passada), és el que s’ha posat més medalles. S’estrenava. Però també Angela Merkel s’ ha manifestat entusiasmada dient que el compromís assolit sobre el canvi climàtic «ha estat un grandíssim èxit i una senyal important per la conferència de les NNUU de desembre a Bali” (que ha d’engegar la negociació del post-Kyoto).  Sobre el compromís de reducció d’emissions, totes les parts el presenten de la manera que els hi convé. És una declaració en la que els líders reconeixen la “necessitat de reduccions substancials“, però no conté l’objectiu precís que volia Merkel (amb el suport de França. Itàlia, Canadà i Japó) per tallar les emissions en un 50% d’ací al 2050. En canvi conté una referència al IPCC, l’òrgan científic consultiu de l’ONU que en el seu últim informe indica aquest objectiu com necessari. Això s’interpreta a Europa com una cessió de Bush, que accepta el marc de les NNUU després d’anys de negatives.

La premsa americana subratlla en canvi que el compromís del G8 dóna també suport a la recent proposta de Bush de convocar els 15 països més contaminadors del món (inclosos la Xina i la Índia) per discutir objectius voluntaris de reducció de les emissions. És a dir que Bush torna a casa amb la seva victòria i sense compromisos vinculants. El New York Times ha escrit que, després de l’amenaça de Bush de vetar qualsevulla referència al clima en la declaració final, el compromís ha salvat la cara a Angela Merkel i els europeus. El document del G8 afirma que un nou acord global per combatre el canvi climàtic (el de Kyoto expira el 2012) haurà d’establir-se abans del 2009 i que la negociació serà duta per la ONU. Tots poden argumentar raons per les quals se senten contents, però em sembla que es poden treure dues conclusions: primer, que l’acord no és suficient (es parla de “reducció substancial” però no es quantifiquen els compromisos ni es declaren vinculants); segon, que és un cert pas endavant, perquè qui ha cedit més ha estat un Bush afeblit en el seu país i internacionalment, i tant els EUA, Canadà i Japó semblen considerar seriosament els objectius de reducció pel 2050. El repte serà convèncer els grans països emergents d’associar-se a futurs compromisos.

On potser s’han produït bones notícies és, com explica [1] Andreu Missé a El País, en la jornada que aplegà els líders del G i dels països emergents i que fou aprofitada pel director general de l’OMC, Pascal Lamy, per demanar-los que “no deixin que l’ocasió no se’ls escapi dels dits” i concloguin un possible acord en la ronda de Doha. En canvi, sobre l’Àfrica i la lluita contra la sida i altres malalties infeccioses, els resultats han estat galdosos. Segons Oxfam Internacional, la xifra avançada de 60.000 milions de dòllars representen com a màxim 3.000 suplementaris respecte a compromisos anteriors. Un dels portaveus d’Oxfam, ha dit que aquesta quantitat global només permetrà cuidar 5 milions de malalts de sida, i el 2010 hi haurà uns 11 milions d’africans afectats. Els manifestants, en general, s’han declarat satisfets. És difícil avaluar objectivament les mobilitzacions que s’han produït a Heiligendamm (les xifres que es donen varien enormement; es parla de 1200 detinguts, dels qual 120 eren encara entre reixes acabada la reunió). L’impacte a les televisions, en tot cas, ha estat espectacular, amb corredisses pels camps de conreu i els boscos i sobretot amb una persecució de les llanxes de Greenpeace digna d’un film de James Bond.

Reunits al costat del vell port de Rostock després de dos dies i dues nits intentant – a vegades amb èxit – bloquejar els accessos a la zona on es reunien els líders del G8, els alternatius van fer un balanç públic. Una vintena d’oradors, des de veterans de les mobilitzacions altermundialistes fins un pastor evangèlic que parlà d’un ofici religiós on pregaren junts manifestants i policies, passant per joves portaveus de cada àrea temàtica, tots van fer una valoració positiva de les seves iniciatives, dutes a terme, segos sembla, amb una sàvia compartimentació pluralista, sobretot per evitar la provocació dels violents del “black bloc“.

Sabine Zimpel, membre de la coordinació de les mobilitzacions, ensenyà les 22 pàgines del document final del G8, va dir que els acords “no valen ni el paper en el que estan escrits” i les llençà a l’aire, entre l’aprovació general.


1 Comment (Open | Close)

1 Comment To "G8: un “circ mediàtic”?"

#1 Comment By Joanna Martín On 12 June 2007 @ 7:54

… si tot això no restes com un cúmul de bones intencions…
Per començar el que mai he entès és com es pot permetre que un país vengui a un altre tota la contaminació, per dir-ho d’alguna forma, que no ha fet anar?, si de debò hi hagués intenció de reduir-la el que s’hauria de fer es pressionar a qui contamina més perquè prengui mesures de control.
Si a un darrer estudi es va comprovar que els pocs dies que no va funcionar l’aeroport de New York, pels atemptats del 11-S, l’enfosquiment global es va reduir considerablement, es que ja no s’hauria de permetre l’anterior comentat.
Amb bones intencions a llarg termini ja no hi ha prou, res és fàcil, però, no ens hem de recrear amb “poesia” i “il·lusions” de futur millor, i posar-nos mans a l’obra tots plegats, governs i ciutadans; la feina s’ha de començar a fer ara, no demà que ja serà tard.
I ja no parlo de les misèries del tercer món perquè aquestes comencen amb els seus propis governs i això pot suposar conflictes internacionals.
Mercès per deixar que la meva veu es senti.


Article printed from Notes de Brussel·les: https://www.noucicle.org/obiols

URL to article: https://www.noucicle.org/obiols/?p=48

URLs in this post:
[1] Andreu Missé a El País: http://www.elpais.com/articulo/internacional/G-8/desatasca/comercio/mundial/elpepuint/20070609elpepi
int_8/Tes