Notes de Brussel·les

Presentació

Raimon Obiols publica en aquest bloc els seus comentaris sobre l’actualitat.

Twitter

App per a l'iPhone


Raimon Obiols NdB

Etiquetes

Traductor

Darreres notícies

Blocs i enllaços

  • RSS
  • Atom
  • « | Inici | »

    Enriquiu-vos?

    Per Raimon Obiols | 8 June, 2007


    Imprimir Imprimir

    David Miró ha publicat un article molt interessant sobre els darrers resultats electorals al País Valencià (a “El Periódico”: El tsunami valencià). La tesi central de Miró és que “ el PP ha aprofitat el seu domini polític, social, econòmic i mediàtic per promoure una nova escala de valors que els blindés en el poder”.I cita, en aquest sentit, “un pròcer de l’esquerra valenciana“: “El país ha canviat i nosaltres no ens n’hem assabentat“. En aquesta nova realitat, comenta Miró, “no importa que hi hagi un accident de metro amb un resultat de 42 morts a causa d’una deficient senyalització, no importa que un alcalde o un president de diputació estiguin imputats per diversos delictes de corrupció, no importa tampoc que els mitjans de comunicació públics siguin descaradament manipulats, i no importa que el partit governant faci trampes amb el padró” (…) ” En la nova escala de valors el que compta és una altra cosa: fer diners ràpids i fer ostentació pública d’aquesta riquesa. Tots els que s’hi interposin, és a dir, esquerra reglamentista, nacionalistes romàntics o ecologistes bons jans, són enemics del progrés; els esgarriacries de torn. Francisco Camps i el PP connecten a la perfecció amb aquest sentiment general“. I davant d’això, es demana Miró, “¿què es pot fer?”. Hi ha només dues opcions, afirma: “o hi plantes cara amb un sistema de valors alternatiu i una nova agenda o balles al mateix ritme que la majoria“.

    Àngel Castanyer ha escrit recentment (a Nou Cicle: Després de les eleccions) una cosa semblant: ” Al País Valencià on el sol rústic està molt repartit, són moltes les famílies que tenen ‘terra’ i les que no en tenen, n’han tingut. Una requalificació en un poble on el cultiu va a la baixa és com una espècie de Loteria de Nadal, a tothom no li toca però d’alguna manera, de prop o de lluny, tothom participa de ‘l’alegria’ -en tota l’accepció d’aquest terme. Per no participar-hi d’aquestes ‘alegries’ s’ha de tenir una consciència cívica que costa molt més a adquirir que a perdre; i per perdre-la vam tenir quaranta anys de franquisme. Contra una visió individualista i a curt termini del fenomen del “totxo” -benefici personal immediat i inconvenients col·lectius menys immediats- la batalla, ja ho sabem, és dura i llarga; i per aquest combat només disposem de la ‘pedagogia de la política’ “.

    El problema de quins valors esdevenen dominants no es dóna sols al nostre país: es planteja cruament a tot Europa. Avui és, probablement, el repte fonamental de l’esquerra. Mireu, per exemple, què ha passat en les darreres eleccions a França. Es discutirà llargament sobre les raons del triomf de Sarkozy; s’analitzará l’origen social del seu electorat; es compararan la seguretat i el domini dels dossiers, la capacitat retòrica o els programes del nou president i de Ségolène Royal, etc. Però en el fons hi ha el fet que Sarkozy ha pogut convèncer una majoria perquè els seus plantejaments i sentiments s’identificaven amb els d’aquesta majoria. El missatge de Sarkozy ha estat que en el país hi ha una gran quantitat d’aturats i subsidiats “tramposos“, que viuen amb l’esquena dreta i a la nostra esquena; que hi ha una multitud d’ “assistits” (immigrats fonamentalment) que no mostren cap gratitud, que viuen del “cuento“, i que “paguem entre tots“. I que són la la base exclusiva dels problemes de delinqüència: la “racaille” que cal eliminar amb desinfectant. En conclusió: cal fer més difícil l’accés a l’atur, reduir els ajuts als “assistits“, augmentar el control dels immigrats, reforçar els dispositius de la policia, desregular l’activitat dels qui “s’esforcen” i volen fer diners.

    « Us ho dic amb franquesa: França no pot continuar a fer més i més pels qui cometen frau, abusen, no volen treballar, i menys i menys pels que s’esforcen i respecten els principis essencials d’una vida en societat“: paraules de Sarkozy al terme de la segona volta de les presidencials.

    Missatge eficaç: no cal saber exactament qui son els “tramposos“, ni quants són. Sobretot, no cal esbrinar si se sitúen a dalt o a baix de l’escala social (a baix, és la indicació quasi no encoberta: els estrangers, els exclosos, els paràsits). Només cal que l’elector es vegi ell mateix com una persona que treballa, s’esforça i és poc recompensada, paga massa al fisc i és traït i expoliat en nom de la solidaritat assistencialista i burocràtica que estimula una immigració amenaçadora de la nostra identitat. El pobre Le Pen en sap una mica, de l’eficàcia d’aquest missatge. A vegades li ha anat bé; ara n’ha estat la víctima. Vegeu, a “Le Monde” d’avui: La captation réussie de l’électoral du Front national.

    Però missatge fals: la promesa d’atribució de drets i riqueses en funció del mèrit és una gran mentida, perquè no s’aplica mai amb equitat, perquè no dona els mateixos drets a tothom, perquè augmenta les desigualtats, perquè perjudica les categories més desafavorides (aturats, treballadors pobres, immigrats, fills d’immigrats). I

    sobretot, missatge arcaic. Hem de ser molt sòmines, a l’esquerra, per atribuir, per activa o per passiva, un caràcter de novetat a aquests valors anacrònics, més vells que l’anar a peu, que no es remunten a l’ “Enrichissez-vous!” atribuit a Guizot, sinó a molt més enllà, al fons dels temps. Des de sempre, aquests valors arcaics que son la cobdícia insolidària, la depredació, l’espoli, el miratge inconsistent que oposa el benefici propi als béns comuns, han estat presents i en general han dominat la història humana. S’ha de ser bastant inconscient per admetre acríticament que això és “modern” i inevitable i que els valors de l’esquerra son “antics” i destinats a l’extinció.

    Aleshores, quina és la novetat? Les novetats no es troben en els valors arcaics de Sarkozy (o, salvant les distàncies, de Camps o Rita Barberà): es troben en la intensificació i expansió desorbitades d’aquests valors, a través de la societat mediàtica de l’espectacle global i de la globalització accelerada. La novetat està en la contaminació d’aquests valors a totes les activitats humanes. I la novetat està també en l’antagonisme creixent entre aquests valors i la sostenibilitat física i la cohesió social de les nostres societats: aquests valors arcaics determinen de manera creixent unes orientacions destructives per les nostres societats. Aquests són els reptes de base d’una esquerra del segle XXI.

    Categories: General, Política catalana, Política espanyola, Politica europea | 1 Comentari »

    Un comentari per “Enriquiu-vos?”

    1. Joanna Martín Diu:
      June 9th, 2007 a les 9:26

      Recentment he llegit un article en una revista més de caire científic en el que intenten cercar una explicació lògica i natural del perquè la gent vota o no. Retalls de l’article deien els següent: Una investigación de la Universidad de Emory (EEUU)
      acaba de desvelar la actividad cerebral humana
      cuando se piensa en política…Mientras, un equipo de neurólogos monitorizaba por medio de imágenes por resonancia magnética la respuesta del cerebro a una serie de hechos objetivos que vulneraban de modo irrefutable sus convicciones más firmes. Y
      aquí la sorpresa fue mayúscula. La región cerebral asociada a los procesos del razonamiento se mantuvo intacta, mientras que las áreas relacionadas con las emociones, la resolución de conflictos, los juicios y la responsabilidad
      moral, las recompensas y el placer, sí se activaron. Ahora, el estudio de Emory, dirigido por el psicólogo Drew Westen y publicado en la revista Scientific American, corrobora la tendencia humana a rechazar irracionalmente los hechos que contradicen nuestras opiniones y aceptar emocionalmente los que las confirman.

      Aquesta prova científica demostra al 100% la vericitat i rigor d’aquest post; això no ho dic per tots aquells que creiem en la política i amb els seus representants, els bons es clar, tot s’ha de dir, aquest retall el fico per tots aquells escèptics que veuen en aquest món una gran farsa on tot pensem igual: tant sols amb col·locar-nos per viure “del cuento”.
      Si tenim la causa del mal, potser serà més fàcil trobar-li solució.

    Comentaris

    Security Code: