- Notes de Brussel·les - https://www.noucicle.org/obiols -

PER UNA ALIANÇA DE PROGRÉS (Un document de treball de Nou Cicle)

Posted By Raimon Obiols On 24 May 2011 @ 12:43 In Política catalana,Socialisme | No Comments

[1]

En el manifest “Per un nou cicle del socialisme i de les esquerres de Catalunya”[2] [1], que Nou Cicle va fer públic el 22 de febrer de 2011, hi ha una crida “a tots els homes i dones progressistes del nostre país, perquè facin seva la necessitat i la voluntat d’una nova aliança de progrés a Catalunya, l’estenguin i se’n facin protagonistes.” El present document parla d’aquesta proposta.

Les bases i els objectius de l’aliança

Els protagonistes potencials d’aquesta aliança són les persones i grups que no es resignen a ser espectadors de la política i volen ser actors de la democràcia; que no accepten la “societat de mercat” i  la “política de mercat” que ens volen imposar; que volen una renovació de la nostra democràcia que incorpori tota la diversitat i riquesa de la nostra societat.

La majoria del nostre poble vol la justícia social, la plena igualtat de drets, deures i oportunitats; rebutja les desigualtats, les manipulacions, els privilegis i la corrupció. Vol una organització de l’activitat econòmica i de la vida política, social i cultural que no estigui en mans dels més poderosos i dels seus interessos, sinó al servei de tothom.

Són els treballadors i treballadores, i els que busquen feina. Els joves que creuen que una altra política i un altre món són possibles. Les dones que lluiten per la plena igualtat de gènere. La gent del món de la cultura i el coneixement, l’educació i la recerca. Els professionals i emprenedors que aspiren a una economia eficient, moderna i sostenible. Els nous ciutadans i les noves ciutadanes que han vingut de fora. Els qui saben que la preservació del medi ambient i del territori és una responsabilitat inexcusable de cara a les generacions futures.

Són els que volen una democràcia renovada, cívica i participativa, basada en drets i deures iguals per a tothom. Els qui se senten solidàriament compromesos per les necessitats dels altres i hi dediquen les seves energies per la via associativa i voluntària. Els que aspiren a la construcció d’una Europa unida, democràtica, social i ecològica. Els que volen una Catalunya oberta, compromesa amb la solidaritat internacional i l’emancipació de les persones i els pobles.

Són el que volen l’autogovern i l’emancipació nacional de Catalunya, la seva unitat civil i la seva cohesió social, i identifiquen catalanisme amb llibertat, igualtat i progrés compartit.

L’aliança que proposem ha d’unir aquesta majoria. No la veiem com una simple coalició de partits sinó com una aliança de persones, associacions, moviments i grups que, en la societat civil i en el camp polític, comparteixin un mateix projecte estratègic. Aquesta aliança pot unir activistes i voluntaris socials, socialistes, ecosocialistes, progressistes  i sectors que se situen en la cruïlla de l’esquerra i el centre-esquerra amb el catalanisme.

Si no reeixim a establir aquesta aliança, correm el risc que la dreta, amb mitjans econòmics i mediàtics molt potents, s’instal·li en el poder durant anys. Unes esquerres frustrades per la divisió, la fragmentació, les incompatibilitats i les polèmiques no podrien bastir una alternativa majoritària.

Privilegiades i prepotents, les dretes saben  perfectament que la indignació o les protestes, si no avancen una alternativa política i social majoritària, no són determinants i poden servir de pretext per a noves formes d’autoritarisme. La qüestió no és què fa una minoria, sinó què fa la majoria.

Necessitem una nova lògica col·lectiva que respongui a la necessitat, que comparteix la majoria del poble de Catalunya, de superar les confrontacions que els nacionalismes instrumentals de les dretes espanyoles i catalanes aprofiten electoralment per a imposar la seva agenda, sovint oculta, de retallades, privatitzacions, desigualtats i privilegis. Si les diferents visions sobre les fites històriques del procés d’emancipació de Catalunya ens separen i confronten, s’imposarà el domini de les dretes catalanes i espanyoles.

Cal que superem la desconfiança i el joc d’incompatibilitats entre els partits i els moviments socials. En comptes de partir del postulat que la confrontació és la regla, els grups polítics i socials progressistes han de mostrar que el seu objectiu és construir una majoria social, cultural i política.

Només si avancem junts podrem fer possible la millora social, política, econòmica, ecològica i cultural de Catalunya, amb un projecte de progrés al servei de la majoria del poble i no d’una minoria poderosa i privilegiada.

La iniciativa de l’aliança reeixirà si guanyem el repte de les confiances recíproques. Això requereix generositat. L’encert  i la sinceritat dels plantejaments i de les propostes, de les maneres de fer, del llenguatge, ens han de fer vèncer en el terreny de les idees i de les opinions. Allò que es juga en aquesta batalla de les percepcions  i reaccions majoritàries és el futur de Catalunya.

Lliurar-se a una causa comuna, lligar-s’hi lliurement, ha estat sempre, i torna a ser ara,  la base indispensable de tots els avenços de les forces d’esquerra i dels moviments de progrés.

El projecte sociopolític de l’aliança

Rebutgem una coalició de caràcter superestructural com el “tripartit” de 2003 a 2010, amb les greus dificultats que va comportar. No es pot carregar un castell sense una pinya unitària potent  i si els castellers es donen cops de colze.

Cal invertir l’enfocament i els procediments. En comptes d’una coalició freda, postelectoral, cal generar una dinàmica de baix a dalt, amb diàleg, amistat i cooperació, per a establir una aliança social, cultural i política amb la vista posada en l’horitzó de les eleccions al Parlament del 2014. El pluralisme, la moral de diàleg, la responsabilitat compartida i  la interdependència han de ser motors d’aquesta aliança.

La seva dinàmica s’ha de basar en una proposta estratègicament precisa, i políticament modulable en funció dels seus avenços i de la seva maduració en els propers quatre anys.

La dinàmica de l’aliança pot donar lloc, en l’any 2014, a diversos escenaris possibles. Depèn, en part, de l’evolució de la conjuntura a Catalunya,  Espanya i  Europa. Però fonamentalment  depèn de la nostra voluntat, de la nostra intel·ligència i del nostre treball.

La versió més avançada seria una aliança incorporant socialistes, ecosocialistes, esquerra i centreesquerra catalanistes, formant una federació política i social, un subjecte unitari, eventualment amb llistes comunes i primàries obertes a tota la ciutadania.

L’elecció, en un ample procés de primàries, d’un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat en seria el corol·lari. La realització d’aquestes primàries obertes respondria a un desig de participació ciutadana i representaria una oportunitat extraordinària per a debatre, donar a conèixer i popularitzar el projecte, el programa i els/les líders de l’aliança,  amb un exercici exemplar de les formes modernes, transparents i participatives de la democràcia cívica que volem.

La versió més “light” seria una situació de millor cooperació entre societat civil i partits de progrés, amb una major coincidència entre els grups polítics i socials d’esquerra i centreesquerra, amb un diàleg transversal, obert i respectuós que elimini incompatibilitats i rivalitats improductives i generi un moviment d’opinió favorable a una alternativa de progrés a la Generalitat.  Això faria possible, després de les eleccions al Parlament, una majoria de govern que evités les contradiccions del “tripartit”, assegurés la màxima cohesió programàtica i política i comptés amb un moviment de suport en la societat civil.

Entre aquests  dos models, el màxim i el mínim, hi ha possibles fórmules intermèdies. Sigui quin sigui el model al que arribem el 2014, obrir ja des d’ara una dinàmica d’acumulació de diàleg, aliança i acumulació de forces és un objectiu necessari i urgent.

Un moviment per l’aliança

Cal impulsar sense dilacions un moviment  favorable a una aliança de progrés, amb noves iniciatives transversals de diàleg i acció, si volem  superar una fossilització estèril de tòpics, incompatibilitats i fragmentacions, que tindria com a resultat consolidar el poder de  les dretes nacionalistes a Catalunya i a Espanya.

Som conscients que, per tal de reeixir, la proposta d’una aliança catalana de progrés ha de ser extremadament convincent i comportarà un dur treball pràctic. En diversos aspectes caldrà treballar contra corrent.

L’actual situació política a Catalunya, les ferides obertes en la relació entre Catalunya i Espanya, l’hegemonia de la dreta mediàtica, estimulen la confrontació i les divisions en funció de  fórmules abstractes sobre el futur del país, mentre s’oculten o minimitzen les causes dels problemes de fons creats per la crisi econòmica, social, política i ecològica que s’ha instal·lat en el nostre país, a Europa i a nombroses regions del món.

Unes minories prepotents fomenten l’antipolítica,  el divorci entre la societat i els “polítics” com a camuflatge del seu domini. Volen fer creure que davant la crisi només hi ha l’alternativa de les retallades dels serveis i béns socials i de la seva creixent privatització. Aquesta situació tendeix a descoratjar els sectors populars colpejats per la crisi i fomenta un malestar social i polític que a tot Europa està obrint la porta als populismes, amb les seva retòrica de confrontacions tribals i de falses solucions simplistes.

Una aliança com la que proposem no s’improvisa. Ha de construir-se pas a pas.

Es tracta, primer, de crear, a través del diàleg i la comunicació, una dinàmica d’opinió favorable.

Després caldrà impulsar un moviment de base, estès a tots els territoris i sectors de la societat civil de Catalunya, un moviment social i polític cooperatiu, inspirat en valors i objectius compartits, acollint una diversitat de formes de participació, suport i compromís. Proposem el mètode de l’autoorganització per a crear aquest moviment amb  cercles, grups de treball i coordinadores territorials i sectorials, de caràcter obert i amb  ple respecte del pluralisme.

Caldrà, finalment, discutir i acordar una alternativa que sigui majoritària a Catalunya el 2014: un gran projecte i uns programes a l’alçada del nostre temps.

Serem mereixedors de la majoria en aquell moment si, conscients de la nostra responsabilitat col·lectiva, amb l’exemplaritat d’una acció política renovada, cívica i combativa, mostrem amb solidesa que aquesta dinàmica guanyadora és possible.

Saifores, 28 de maig de 2011.


[3] [1] Manifest de Nou Cicle: Per un nou cicle del socialisme i de les esquerres de Catalunya, http://www.noucicle.org/lhora/?p=3503


Article printed from Notes de Brussel·les: https://www.noucicle.org/obiols

URL to article: https://www.noucicle.org/obiols/?p=3951

URLs in this post:
[1] Image: http://www.noucicle.org/obiols/wp-content/uploads/2011/05/Manos-unidas.jpg
[2] [1]: http://www.noucicle.org/obiols../../../../../../lhora/?p=4044#_edn1
[3] [1]: http://www.noucicle.org/obiols../../../../../../lhora/?p=4044#_ednref1