« Castelldefels: el congrés de les dones socialistes | Inici | Europa: cal canviar »
La ressaca del “no” irlandès
Per Raimon Obiols | 16 June, 2008
Imprimir
Segueix la ressaca del “no” irlandès al tractat de Lisboa i les declaracions i comentaris tendeixen a dramatitzar la situació. El secretari d´estat francès per a Europa, Jean-Pierre Jouyet (un antic col·laborador de Jacques Delors) s´ha declarat “enfonsat” . El País diu que la UE arrenca avui “su semana más trágica“. Potser en fan un gra massa, però la situació és realment greu. Sobretot perquè no es veuen ni les polítiques ni els lideratges que farien falta per a una resposta política sòlida. Tothom sembla resignar-se a la cantarella tòpica de l’ “ens hem d’explicar millor“, “hem de comunicar més”, etc. En general, quan hi ha idees clares i voluntat política ferma, els problemes d’explicació i de comunicació es resolen automàticament.
En aquests moments, els ministres d´afers estrangers estan reunits a Luxemburg. Havien de discutir l´aixecament de les sancions a Cuba però han tingut d´ajornar-ho, per passar a discutir sobre la situació de crisi que ha creat el “no” irlandès. Les declaracions a la premsa, abans de començar l´encontre, volien ser tranquilitzadores però no ho han estat massa. La prudència dels ministres ha fet de contrapunt al voluntarisme d’aquest cap de setmana per part dels dirigents de la UE. Potser una explicació rau en la temença que el “no” irlandès porti als txecs, eurescèptics, a retardar la ratificació del Tractat. El ministre eslovè d´exteriors, que exerceix la presidència, s’ha limitat a dir que “seria aventurat dir que tornarem a donar vida al Tractat de Lisboa, quan som davant d´un bloqueig“. I ha afegit un comentari, d’un humor suposo que involuntari: “Europa necessita una mica de reflexió i anàlisi“. Javier Solana ha estat optimista però també sincer: ” Resoldrem aquest problema. No sé com des d’un punt de vista pràctic, però el resoldrem“.
La posició predominant dels governs és continuar el procés de ratificació, i decidir què fer, a finals d’any. En aquest sentit, el secretari d´estat per a Europa, Diego López Garrido ha explicat la posició del govern espanyol, en una entrevista a El País.
El proper dies 19 i 20, el Consell europeu es reunirà a Brussel·les. Veurem què en surt. No es pot ser optimista, per desgràcia. A Europa, en aquest període, manquen polítiques clares (en bona mesura perquè manquen forces polítiques i líders amb una clara voluntat europea). El nostre govern socialista es troba, malauradament, bastant sol.
Vaig escriure fa un parell de dies, i em sento en la necessitat de tornar-ho a repetir, que aquesta situació planteja la urgència de començar a preparar ja des d´ara les pròximes eleccions europees, de juny de 2009, per tal de fer-ne una gran batalla contra la dreta i contra les posicions populistes anti-europees. O ens hem de resignar a la crisi europea que ens preparen els Berlusconi, els Sarkozy i tota la llarga sèrie de cantamanyanes que s’aprofiten de la manca d’una direcció europea progressista i operativa? Hem de veure la situació europea actual no sols com una crisi seriosa sinó com una oportunitat.
Categories: General, Parlament europeu, Politica europea | Sense Comentaris »