« La situació a Haití: com informar-se, com ajudar | Inici | Intervenció de Raimon Obiols en el debat “Llibertat i progrés al segle XXI” (25/01/10) »
Intervenció Raimon Obiols sobre “Catalunya Causa Comuna”, en el Consell Nacional del PSC (16 de gener de 2010)
Per Raimon Obiols | 16 January, 2010
Imprimir
Llançant la iniciativa de Catalunya Causa Comuna, amb un acord del seu darrer congrés, el PSC reafirmà que la seva missió no és sols concórrer a les eleccions, participar en les institucions, governar, gestionar o fer oposició.
La seva raó de ser és l’acció per una Catalunya millor, més lliure, amb més igualtat i prosperitat, cohesionada, justa i responsable.
Aquesta acció, si vol ser eficaç, ha de ser necessàriament compartida i col·lectiva. No sols és cosa dels governs i de les institucions: és també, fonamentalment, cosa dels ciutadans i de les ciutadanes, de la societat.
Únicament els consensos majoritaris i actius permeten veritablement els canvis positius. Quan es tracta d’impulsar projectes, d’efectuar reformes, de generar dinàmiques de millora, la implicació comuna i compartida és una condició imprescindible.
Per això la funció bàsica de Catalunya Causa Comuna és impulsar, arreu del país, debats públics orientats al sorgiment de noves propostes, visions i accions col·lectives a Catalunya.
El nom de Catalunya Causa Comuna no és gratuït: expressa la convicció que el nostre país avança quan ens unim al voltant de projectes comuns.
La història ens recorda que, malauradament, el contrari també és cert: quan Catalunya s’ha dividit, les coses han anat malament. Catalunya dividida no pot guanyar.
Avui, a Catalunya hi ha una evident amenaça de divisions i fragmentacions.
Hi ha un excés de confrontació i divisió en el camp polític; un dèficit de diàleg, d’intercanvi d’idees, de reflexió comuna; una disminució del respecte al pluralisme; una manca d’ enteses estratègiques pel que fa a les qüestions del nostre futur col·lectiu.
La crisi econòmica i social, els reptes lligats a l’acollida de la immigració, l’afebliment del nexe entre societat civil i institucions, els escàndols lligats a la política i els excessos de confrontació que fomenta la dreta espanyola, entre altres causes, estan fent aparèixer un risc: que sorgeixin aventures populistes de signe oposat i retroalimentant-se.
El foc creuat de les radicalitzacions i de les fugides endavant, sobretot de caràcter identitarista, afebliria molt la causa de Catalunya i podria arribar a posar en qüestió la unitat civil del poble.
És un error que hem d’evitar ara que hi som a temps.
Que la dreta espanyola, la caverna política i mediàtica, persegueix aquest designi a través de les seves provocacions catalanòfobes és una cosa evident. Jordi Font hi ha fet referència en un lúcid article (”Valencianitzar Catalunya?“, diari Avui, 13 de desembre de 2009).
És amb el convenciment que una deriva de divisions a Catalunya significaria un enorme error estratègic i humà que a Catalunya Causa Comuna contribuïm a crear un clima de més diàleg, de majors contactes transversals, de més respecte pluralista, de més acords en la nostra vida col·lectiva.
Hem volgut i volem enraonar amb tots aquells que vulguin parlar amb nosaltres.
Als nostres debats ha participat gent d’altres grups polítics, com CiU, ICV-EUA o ERC; de sindicats, com UGT, CCOO, UP; d’organitzacions empresarials i, sobretot, persones i grups de posicions plurals: des d’experts, científics, artistes i intel·lectuals, fins a responsables d’ONG, associacions i moviments socials. A tots els hi agraïm que hagin acceptat la nostra invitació al diàleg.
Per descomptat que en els nostres debats ni els hi hem demanat ni els hi demanarem el vot: ja són prou grans. El què els hi demanem és que ens diguin què pensen, per a escoltar-los. I també, naturalment, els hi demanem que ens escoltin. En aquest sentit, La iniciativa de la Casa Gran és diferent de la de Catalunya Causa Comuna, tant pel que fa als objectius com al mètodes.
Pel que fa als mètodes, la Casa Gran ha optat pels vells procediments: màrqueting polític, publicitat, suposats “fitxatges” de gent d’altres partits, disputes de territori amb les altres opcions del “sobiranisme”. Pel que ja als objectius, és un projecte pensat per a les eleccions, de suport al candidat de CiU.
Ho respectem, però Catalunya Causa Comuna és una altra cosa. No hem volgut entrar en el terreny de la polèmica política del dia a dia. No fem titulars, ni ho pretenem. No actuem a dalt de l’escenari. Treballem a la base, en el teixit del país.
Pretenem una reflexió seriosa sobre els grans reptes comuns que tenim al davant com a país. Pretenem multiplicar els punts d’encontre i de debat arreu del país, experimentar noves maneres de fer política, d’entendre la política com a cosa de tothom.
Volem contribuir a generar una nova etapa de democràcia ciutadana a Catalunya, de ressorgiment de la política democràtica, de restitució de l’honor de la política democràtica, en un moment en que hi ha ciutadans que es malfien de la política i la identifiquen amb els exabruptes, els egoismes de partit, les lluites d’interessos, les ambicions i els profits personals.
Lluitem per aquesta regeneració democràtica amb modèstia, però amb una gran tenacitat, amb ambició. Volem rescatar l’honor de la política democràtica.
Hi ha una dreta que practica una “política de mercat“, entesa com a màrqueting, publicitat i espectacle; una “política privatitzada“, entesa com un simple joc de poder o una font de diners; una “política de destrucció“, com una confrontació amics-enemics.
Això genera un procés de desafecció i desmoralització de la ciutadania, que els escàndols de corrupció exacerben.
Nosaltres pretenem mostrar que és possible una “política de sentit“, inspirada en els valors que ens fan viure i que inspiren i orienten els comportaments de la majoria decent del nostre poble. Que és possible una “política de progrés comú“, recolzada en la gestió honesta, els projectes compartits i les reformes al servei de la majoria.
Catalunya Causa Comuna experimenta noves maneres de participació i deliberació, tant des del punt de vista presencial com virtual. És una gran conversa compartida entre tots aquells i aquelles que hi volen participar.
L’objectiu que ens hem fixat és la participació de 75.000 persones en el primer any de debats. Hi arribarem: els actes oberts que anem realitzant a tot Catalunya ens fan ser optimistes, perquè compten amb una assistència nombrosa i la participació hi és viva.
Un altre fet significatiu: totes aquelles persones a les que convidem a intervenir accepten de bon grat, sigui quina sigui la seva posició social, política o ideològica. A Catalunya hi ha una gran demanda de debat seriós. En canvi hi ha una fatiga de discursos i de polèmiques partidistes, de confrontacions i divisions.
Pel que fa als temes de discussió, estem treballant sobretot en tres àmbits:
1. En primer lloc, l’avaluació de la situació actual de Catalunya, dels seus problemes, reptes i oportunitats. Això ha implicat, com és natural, un debat sobre la crisi i sobre els canvis que s’estan produint al nostre país: s’ha discutit sobre temes d’economia, treball, habitatge, territori i paisatge, sostenibilitat, recerca, innovació tecnològica, etc.
Hem volgut abordar també les qüestions lligades a l’educació i a la formació, perquè no sols ens preocupa quin país deixarem als nostres fills sinó quins fills deixarem al nostre país. Hi ha avui, com hem pogut constatar, una preocupació pel que fa a la qualitat, l’autoritat i l’eficàcia a l’escola, al reconeixement i el suport al paper essencial dels mestres. Volem contribuir a crear nous vincles de diàleg i col·laboració entre els diversos actors de la nostra comunitat educativa.
2. En segon lloc, estem debatent sobre idees, especialment en dos àmbits: el futur del catalanisme i els nous plantejaments de l’esquerra a Europa. La crisi fa palesa la necessitat de noves respostes que puguin aplegar a la majoria que s’inquieta per les violències i inseguretats generades per molts anys de desregulació neoliberal al món, i vol una redistribució més equitativa de les rendes i els patrimonis, una major igualtat de possibilitats d’autorrealització i de vida, així com un conjunt de reformes efectives cap a un model de desenvolupament sostenible.
3. En tercer lloc, discutim sobre les bones pràctiques en el terreny de la solidaritat i de la innovació social. Es tracta de compartir una reflexió sobre els béns comuns, sobre l’acció pública, sobre els processos de deliberació democràtica i de formació de consensos actius, sobre els instruments i les experiències d’acció en els camps de la solidaritat social i de la discussió política col·lectiva.
Pel que fa al balanç que podem fer avui d’aquests debats, em sembla que hi ha dos ordres de qüestions que apareixen amb més intensitat i amb un caràcter més general.
En primer lloc, en gairebé tots els debats de la Causa Comuna apareix el fet de la crisi, de les seves conseqüències socials, dels reptes que planteja. Molts veuen la crisi a la vegada com un greu problema però també com una finestra de noves oportunitats, de noves possibilitats, de noves estratègies de canvi.
En segon lloc, pel que fa a la situació social i política, sembla clar que hi ha una preocupació generalitzada pels riscos de fragmentació, d’anomia (de confusió social sobre les normes acceptades), amb les seves conseqüències de desorientació en les persones, d’ individualisme exacerbat i també d’inseguretat i violència.
Es posa clarament de manifest el temor a una possible fragmentació i dispersió de Catalunya, en termes socials, culturals i polítics. si augmenta el joc creuat de derives populistes i de confrontacions identitaristes retroalimentant-se.
La gran majoria de la gent no té dubtes en relació a la necessitat de rebutjar els radicalismes i les fugides endavant, de mantenir la unitat civil del poble de Catalunya i de donar suport a polítiques de defensa, ampliació i exercici responsable del nostre autogovern.
Apareix, en conseqüència, una creixent demanda d’estratègies compartides, unitàries, de causa comuna.
En el passat, a Catalunya hem demostrat, en circumstàncies molt difícils, la nostra “resiliència”, la nostra capacitat de memòria, reacció i afirmació col·lectives, amb iniciatives i projectes compartits. Aleshores hem avançat, hem guanyat llibertat i forta, hem guanyat. També hem conegut períodes de desfeta, sovint a causa de les nostres divisions, No ho hem d’oblidar.
Estem convençuts que davant dels reptes del segle XXI, Catalunya respondrà positivament. Però hi hem de treballar intensament, amb intel·ligència i passió.
Es tracta de no perdre temps, superant dilacions i passivitats, i de no perdre el temps amb querelles, divisions i confrontacions partidistes.
Amigues i amics:
Amb el moviment endegat per Catalunya Causa Comuna volem fer avançar, col·lectivament i en profunditat, una nova visió estratègica col·lectiva pel futur de Catalunya:
- sobre el desenvolupament del nostre autogovern, en un marc d’interdependències creixents a Europa i al món;
- sobre la unitat civil, la cohesió social, la solidaritat i la igualtat en la nostra societat;
- sobre el dinamisme, la productivitat i la sostenibilitat de la nostra economia
- sobre la qualitat de la nostra educació i de la nostra recerca;
- sobre els avenços i la creativitat de la nostra cultura;
- sobre la preservació i la sostenibilitat del nostre territori i del nostre ambient.
Els treballs de Catalunya Causa Comuna avancen a bon ritme.
Es realitzen debats a tot el territori, es posen en comú documents, es manté una presència permanent a internet i a les xarxes socials.
Volem obrir-nos encara més i demanem en aquest sentit la col·laboració i participació d’aquelles persones que tenen com a denominador comú sentir-se responsables de Catalunya i del seu futur. A totes les convidem als nostres debats.
A finals de març ens reunirem en una Primera sessió plenària de Catalunya Causa Comuna. Aplegarem totes les dinàmiques que a l’entorn de la iniciativa s’han generat arreu de Catalunya.
Discutirem, al llarg d’una Conferència Oberta d’una dia, en set àmbits de treball:
• Què esperem de l’ educació d’avui
• Els joves, motor de la participació
• Bones pràctiques i innovació social
• El Catalanisme del s.XXI
• Després de la Crisi: reptes i oportunitats
• Ciutadania, diversitat i cohesió: la Catalunya gresol
• Espai 2.0
Com a conclusions d’aquesta Primera sessió plenària, no proposarem un programa, perquè això és tasca dels partits.
El que pretenem és presentar unes propostes. Per adreçar-les a les forces democràtiques, als sindicats i organitzacions professionals, a les entitats, associacions, moviments i organitzacions de la societat civil. Per a seguir-les discutint en una gran conversa compartida, a tot el país.
Si en aquestes propostes hi intel·ligència col·lectiva, hi ha bones idees i propostes, cosa que esperem, faran el seu camí com a causa comuna de les persones i dels grups actius de la societat civil de Catalunya, de les realitats més dinàmiques d’un país en moviment.
Categories: Catalunya Causa Comuna, Conferència Oberta, Política catalana | 1 Comentari »
January 17th, 2010 a les 8:38
Sabr?perdonar-me si el que escrit no s’adiu amb el tema, per??lament volia fer-vos saber als militants i diputats del PSC que el meu futur vot dependr?el resultat de la ILP sobre els “toros”. En el cas de que la mort dels “toros”, tant a la pla?com a qualsevol altre lloc segueixi sent legal a Catalunya, i el PSC no ho hagi impedit, OBLIDEU-VOS del meu vot PER SEMPRE.
Salutacions
Albert