« Lliçons d’Itàlia | Inici | Paraguai gira a l’esquerra »
Césaire, Tillion
Per Raimon Obiols | 19 April, 2008
Imprimir
A la tele francesa, una crònica sobre la mort d´Aimé Césaire, gran poeta, i polític de llarga durada. Un treballador de Basse-Pointe, el poble ón va néixer, a la Martinica, diu al periodista: “Ens va fer guanyar confiança en nosaltres mateixos“. Resta un segon silenciós, i després conclou: “Tenir confiança en un mateix és molt important, senyor“.
Ségolène Royal diu que Césaire ha de ser enterrat al Panteó de Paris, i el govern de Sarkozy sembla que s´afegeix a la idea, que trobo perversa. No semblen entendre gran cosa del drama del poeta i de les contradiccions del polític: el deuen considerar “un gran francès“. Però potser Césaire acabarà al Panteó i aleshores el qui no entendrà res seré jo.
Diuen, a continuació, que també ha mort Germaine Tillion. Quan va fer cent anys vaig escriure una nota sobre aquesta dona admirable, gran resistent, gran intel·lectual. Són dues figures del meu petit panteó personal i en recordo dues cites breus. De Césaire: “Nègre je suis, nègre je resterai“. De Tillion: “A notre époque de décolonisation généralisée, l’immense monde féminin reste à bien des égards une colonie“.
- Libération: Nègre je suis, nègre je resterai
- Aimé Césaire: Nègre je suis, nègre je resterai, entretiens avec Françoise Vergès
- Christophe Wargny: Conversations sur Haiti avec Césaire
Categories: General, Semblances | Sense Comentaris »