« Per molts anys, PSC! | Inici | La COPE i les Pintures Negres »
Les raons del resultat
Per Raimon Obiols | 10 March, 2008
Imprimir
Diuen que porta mala sort, però fa tres dies em vaig permetre felicitar el PSC per endavant. Després del míting socialista del Sant Jordi no me´n vaig saber estar. Ara ho torno a fer: el resultat obtingut pel PSC és extraordinari. Enhorabona a tothom, començant per Carme Chacón!
Es muliplicaran ara els comentaris i les anàlisis, per tractar d´explicar a posteriori les causes de les pujades dels uns i dels descensos dels altres. A l´espera de veure més pormenoritzadament els resultats (sóc a Brussel·les i, malgrat Internet, em manquen les fotos de detall), alguns comentaris em sembla que sorgeixen dels resultats de la jornada d´ahir a Catalunya. Hi ha tres coses bàsiques que em semblen clares.
Primer: A vegades, l´opinió pública i l´opinió publicada no coincideixen. Seguint la premsa, la ràdio i la televisió un observador hauria pogut deduir que Catalunya era un país turmentat, amb una profunda crisi de pessimisme i emprenyament, interrogacions existencials i pulsions identitaristes. La realitat no és aquesta. No és que manquin els motius d´insatisfacció, però comentant el míting del Sant Jordi, em va semblar que era “un pam de nas de la Catalunya optimista als profetes del pessimisme“. Els resultats d´ahir confirmen, em sembla, aquesta percepció. La campanya socialista ha estat, en aquest sentit, no voluntarista sinó realista. Hi ha molta gent, a Catalunya, que creu en el “somni català” (posem aquesta expressió amb totes les minúscules que calgui per evitar que ens titllin de triomfalistes): hi ha moltíssima gent (no necessàriament nascuda a Andalusia sinó catalana de moltes generacions) a la que li encanta tenir un president de la Generalitat com José Montilla, nascut a Iznájar, província de Còrdova, o una ministra d´habitatge com Carme Chacón, nascuda a Esplugues de Llobregat i filla d´immigrats. Hi ha molta gent a Catalunya que rebutja les divisions i confrontacions per motius d´identitat, i a la que repugna profundament la demagògia i la instrumentalització identitarista i cínica de la dreta espanyola.
El socialisme català ha representat i representa, en la seva pròpia composició organitzativa i electoral, en les seves polítiques, aquesta “utopia menor” d´una societat catalana unida i respectuosa, avançant cap a alts nivells d´autogovern, de progrés dels fills, de cohesió social, treball i benestar. El PSC correspon més clarament que els altres partits catalans a aquesta realitat del país. Des dels seus orígens ha respectat els sentiments personals i intransferibles d´identitat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, no ha practicat la instrumentalització identitarista i per aquest motiu (i perquè ha pencat molt, a molts nivells) s´ha guanyat el respecte de la ciutadania.
Segon: La gent està absolutament farta del terrorisme. L´assassinat terrible d´Isaías Carrasco, i la mateixa consigna d´abstenció d´ETA han estat un revulsiu que ha fet anar més gent a votar. També la constant demagògia del PP a propòsit del terrorisme ha dut l´electorat català a accentuar la diferència. En particular, els atacs a Rodríguez Zapatero per haver intentat una sortida de pau a Euskadi han estat, a Catalunya, clarament favorables a les llistes socialistes, perquè aquí la gran majoria és favorable a la màxima fermesa contra els assassins però manté les posicions que es manifestaren l´endemà de l´assassinat del nostre Ernest Lluch.
Tercer: Catalunya ha fet la diferència: disset escons per damunt del PP. Això dóna al PSC una gran força i una gran responsabilitat. “Serem més decisius que mai“, va dir ahir el president Montilla. Ho hem de ser, no contra ningú, sinó a favor de tots. Més decisius per fer avançar Catalunya cap al progrés i la llibertat, per reforçar la solidaritat i l’estimació entre les comunitats de l’estat i contribuir a resoldre els vells i nous problemes d´Espanya. Més decisius per fer realitat els ideals concrets del socialisme que ahir, una vegada més, aparegueren majoritàriament en les urnes de Catalunya.
Categories: General, Política catalana, Política espanyola | Sense Comentaris »