- Notes de Brussel·les - https://www.noucicle.org/obiols -

Rutelli i el Partito Democratico

Posted By Raimon Obiols On 29 September 2009 @ 12:39 In Politica europea,Semblances | No Comments

rutelli

S’en va o no s’en va? Dins o fora del Partito Democratico? El futur polític de [1] Francesco Rutelli és incert. Alguns aposten per [2] una ruptura entre el fundador de la Margherita i el PD, per tal de formar un “nou centre” ara que la majoria berlusconiana passa dificultats. Una pista pot venir del llibre que ha escrit aquest estiu Rutelli i que és presentat aquesta setmana a Roma. Amb el títol “La svolta. Lettera a un partito mai nato (Carta a un partit que mai va nèixer)”, editat per Marsilio, Rutelli fa una denúncia de “what went wrong”, què ha anat malament en la constitució del PD.

Alguns fragments:

  • “La meva predicció és que l’acord amb els socialistes a Europa no crea res interessant en el pla estratègic. Portarà set o vuit eurodiputats que no tenen una història d’esquerra a ser poc a poc absorbits pel Grup Socialista (rebatejat ASDE), sense que aquest evolucioni de manera substancial. El PD italià s’imaginarà que forma part d’una refundació de la vella família socialista: impossible ….”
  • “… La meva opinió personal és que Itàlia, en el segle XXI, no abandonarà característiques importants del seu catolicisme popular; penso que el temps portarà la nació italiana a definir el patrimoni col.lectiu de la laïcitat més en el sentit de la religious freedom americana que de la laïcitat francesa, o de la concepció protestant del nord d’Europa, o que la falla dividisòria que a Espanya és encara molt activa (des del temps de la Guerra Civil i el de Fanco, fins el conflicte entre Zapatero i l’Església Catòlica). Una nació civil com la nostra, que ha afrontat amb intel·ligència la solució de problemes com el divorci i l’avortament, pot tranquil·lament resoldre qüestions tan delicades com l’evolució normativa en la pràctica de la inseminació artificial, les opcions de “final de la vida”, o les implicacions de la cohabitació entre persones no casades, fins i tot del mateix sexe. Ideologitzar decisions com aquestes no és intel.ligent (…) Amb certes pressions militants, les classes no dirigents acaben fora de joc…. “
  • «… Vaig començar joveníssim a interessar-me per la política. Vivia a la casa construida pel meu pare Marcello, a via dell’Urbanistica, a l’Eur. Des de la meva habitació veia els despatxos de la casa del costat. La direcció de la Democràcia cristiana. I m’impressionava una cosa: moltes senyores i senyoretes ben educades que conversaven, s’arreglaven les ungles, llegien el diari. “Però quina feina fan, papà, exactament?”.
  • «… La joventut no és indispensable per a ser ‘homines novi’. A Itàlia en tenim molts casos. El que he viscut més és el cas de [3] Carlo Azeglio Ciampi, que començà als setanta dos anys la seva experiència política. A penes més jove que Berlusconi avui.”
  • «… Dels meus apunts de les converses amb [4] Shimon Peres: “La popularitat és com les previsions del temps, que són vàlides el matí i ja no serveixen a la tarda. No conec ningú que col.leccioni les previsions del temps…”. «Les enquestes. Són com els perfums: s’han d’olorar però no s’han de beure».


Article printed from Notes de Brussel·les: https://www.noucicle.org/obiols

URL to article: https://www.noucicle.org/obiols/?p=2355

URLs in this post:
[1] Francesco Rutelli: http://it.wikipedia.org/wiki/Rutelli
[2] una ruptura: http://www.aprileonline.info/notizia.php?id=12877
[3] Carlo Azeglio Ciampi: http://www.blitzquotidiano.it/tag/carlo-azeglio-ciampi/
[4] Shimon Peres: http://www.blitzquotidiano.it/tag/shimon-peres/