« Pors i “impossibilismes” | Inici | Comunicació i manipulació »
La riquesa als Estats Units
Per Raimon Obiols | 21 December, 2007
Imprimir
Als Estats Units dos homes – Bill Gates i Warren Buffett – tenen, entre ells dos, més diners que el 30 % de la població, o que segons la Reserva federal un 10 % dels nord-americans posseeixin el 70 % de la riquesa del país. Una de les raons d’aquesta situació l’explicà Buffet fa uns mesos en una memorable entrevista a la cadena de televisió NBC: “Em jugo un milió de dòlars amb qualsevol que figuri a la llista Forbes 400 i s’atreveixi, a que el percentatge d’impostos que paga aquesta persona és menor que la que paga el seu recepcionista“. Una altra raó és la desigualtat creixent en les remuneracions. En el passat, un executiu podia guanyar 10 o 20 vegades més que el treballador amb el salari més baix. El 2004 el salt era de 431 a 1, i la diferència seguia augmentant. Buffett, amb una fortuna que s’estima en uns 52.000 milions de dòlars, féu una enquesta informal entre els seus empleats per veure quan pagaven d’impostos i assegurances socials. Sortí un promig del 32,9%. En canvi ell paga molt menys, un 17,7%. A més, assegurà que no hi ha ningú a les seves empreses que pagui menys que ell. Aclarí que ell no evadeix i que segueix escrupulosament les lleis fiscals del seu país. “El problema és“, comentà Buffett, “que el sistema fiscal s’ha inclinat a favor dels rics i s’ha allunyat de la classe mitja en els darrers deu anys. És una situació dramàtica. No crec que hi hagi conasciència d’aquesta situació, i s’hauria de discutir“.
Tot això succeeix, com diu Warren Buffet, sense massa “consciència de la situació“, perquè el mainstream dels mitjans de comunicació no en parla, o fa l’elogi del “turboenriquiment“. “Mai hi havia hagut tants americans fent-se rics tan depressa. I mai havien gastat tant en luxe i consum“, ha escrit l’economista Robert Frank, author of Richistan: A Journey Through the American Wealth Boom and the Lives of the New Rich. Frank parla del fenomen que anomena la “febre del luxe“. Ha assenyalat quelcom que sembla evident: la intensitat d´aquesta “febre” varia enormement en les distintes societats, i vé determinada pel nivell de desigualtat econòmica existent a cada país. En societats relativament igualitàries la cobdícia desfermada i l´obsessió per l´acumulació i el luxe són fenòmens relativament menors. Però com més s´amplia la distància entre els que tenen menys i els que tenen més, aquests darrers tendeixen a perdre tota mesura.
Categories: General, Món | 1 Comentari »
December 24th, 2007 a les 19:10
Bon Nadal.