- Notes de Brussel·les - https://www.noucicle.org/obiols -

« Neocons » a la francesa

Posted By Raimon Obiols On 28 April 2007 @ 13:38 In General,Politica europea | No Comments

Convidats pel setmanari protestant Réforme i la revista neoconservadora Le meilleur des mondes, una desena d´intel.lectuals, politòlegs i filòsofs francesos van debatre, el passat dijous, sobre la pugna entre les dues candidatures a la segona volta de les eleccions presidencials. Les posicions van estar repartides, com era d´esperar. La nota la va marcar André Glucksmann, antic militant maoista, que manifestà el seu suport al candidat de la dreta. “Si voto a Sarkozy”, va dir, “és per raons d´esquerra“.

Glucksmann és un testimoni extrem d´un fenòmen més general, que Didier Eribon, antic periodista del Nouvel Observateur i actualment professor de filosofia a Berkeley, ha estudiat en un llibre recent (D´une révolution conservatrice et de ses effets sur la gauche française, ed. Léo Scheer, 160 p., 15 ‚¬). Aquest fenòmen és el desplaçament cap a la dreta, al llarg dels darrers vint anys, de la vida intel.lectual francesa.

Al llarg d´aquests dos decennis, diu Eribon, “La gent que tenia vint anys el maig de 1968 arriben a llocs de responsabilitat i efectúen una mena de reconversió professional del seu compromís militant : esdevenen periodistes, publicitaris, consellers en estratègies empresarials, o entren en gabinets ministerials. Renuncien al seu fervor crític i es reconcilien amb l´ordre”.“Grups d´universitaris” diu Eribon, “ oferiran a aquesta mutació global una forma discursiva”.

Eribon esmenta, com un exemple arquetípic, François Furet, especialista de la Revolució francesa i antic comunista: “Creant l´Institut Raymond Aron, és a la vegada un símptoma i un actor d´aquesta evolució. Escrivint tant al Nouvel Observateur com a la revista Commentaire, tracta d´esborrar la frontera entre l´esquerra i la dreta“.

Eribon diu que Furet i els seus amics han tractat d´aclimatar a França el moviment neoconservador americà” i esmenta algunes de les seves temàtiques característiques : “un pensament de la nació i de la unitat nacional ha reemplaçat el pensament en termes de desigualtats socials i de clivatges socials i polítics. Un pensament de l´individu que ha de delegar la seva llibertat a l´autoritat política ha reemplaçat el pensament en termes de grups socials i de mobilitzacions socials“. La màxima de Furet és “Cal acceptar el món tal com és“…

L´acudit és fàcil , ho reconec, però a propòsit de Glucksmann i de tots aquells que “per raons d´esquerra” avalen Sarkozy i posen en risc una victòria de Ségolène Royal, cal observar que en francès “neocon” equival a “neoconnard”, és a dir, a “neo-torrecollons” en català, o a “neo-gilipollas” en castellà.

Raimon Obiols


Article printed from Notes de Brussel·les: https://www.noucicle.org/obiols

URL to article: https://www.noucicle.org/obiols/?p=12