- Notes de Brussel·les - https://www.noucicle.org/obiols -

Obama: l’èxtasi i l’agonia

Posted By Raimon Obiols On 4 March 2009 @ 12:24 In Món,Semblances | 1 Comment

[1] És el moment dolç del president Obama. Quan s’adreçà al Congrés la setmana passada disposava d’un suport de l’opinió pública molt majoritari. Després del discurs, el nivell de suport arribà a uns nivells que un periodista nord-americà ha qualificat d’”estratosfèrics“. L’acceptació de seu pla econòmic pujà del 63 al 80 % a les enquestes.

En el seu discurs sobre l’estat de la Unió, Obama explicà les raons per les que s’havia arribat a la crisi actual i plantejà la seva proposta de rescat i rellançament de l’economia nord-americana en uns tons que evocaven els del president Roosevelt l’any 1933. Un discurs, naturalment, no resol els problemes de l’economia; però pot ser extremadament important per a refer un marge de confiança indispensable per fer-hi front. El d’Obama reeixí, i l’opinió pública respongué d’una manera espectacular.

És notabilíssim també el grau de desacord que els ciutadans dels EUA mostren envers el partit republicà. En la darrera [2] enquesta New York Times/CBS News, un 63 % diu que l’oposició dels republicans al paquet d’estímuls de l’administració demòcrata obeeix no a l’interès del país sinó a raons polítiques de partit. I només un 17 % està d’acord amb aquesta actitud opositora (que s’expressa en el qualificatiu de “socialista” que els republicans adrecen a Obama), mentre que la resta creu que els republicans haurien de cooperar donant suport a la nova administració.

Els republicans, escriu [3] Frank Rich en el New York Times, s’”estan suicidant“, perquè insisteixen en les seves posicions radicals: el govern no ha d’actuar i ha de deixar que els mecanismes del mercat resolguin la situació. Esperen, evidentment, que la crisi sigui llarga (cosa molt probable) i que estimulant una retòrica neopopulista puguin arribar a capitalitzar en el futur el mal humor de l’opinió pública.

Que existeixen les bases per a un capgirament d’aquesta mena, si en el futur no hi ha mostres d’una millora de la situació econòmica, és evident. El problema és que aquest rellançament requereix un pas previ que és el sanejament dels bancs. Obama fou molt clar en el seu discurs al Congrés, dient que ” no hi haurà una recuperació real fins que no netegem la crisi creditícia“. Però això és impopular. La gent del carrer veu amb una creixent incomoditat els paquets de rescat als bancs. “Els nord-americans no entenen“, escriu Frank Rich, “que tants malfactors de Wall Street segueixin als seus llocs“…

Entre aquests dos elements es mou el marge de maniobra del president Obama. Entre l’èxtasi d’un suport popular immens, sense precedents, i l’agonia d’una tasca duríssima, que tot just comença i que tindrà necessitat de mesures impopulars>> per tal d’aturar la crisi i produïr un rellançament de l’economia, que resulta necessari no sols pels EUA sinó per a tot el món.


1 Comment (Open | Close)

1 Comment To "Obama: l’èxtasi i l’agonia"

#1 Pingback By “Greed is good” | Notes de Brussel·les On 18 March 2009 @ 9:35

[...] Obama: l’èxtasi i l’agonia [...]


Article printed from Notes de Brussel·les: https://www.noucicle.org/obiols

URL to article: https://www.noucicle.org/obiols/?p=1195

URLs in this post:
[1] Image: http://www.noucicle.org/obiols/wp-content/uploads/2009/03/obama-state-of-the-union.jpg
[2] enquesta New York Times/CBS News: http://www.nytimes.com/2009/02/24/us/politics/24poll.html
[3] Frank Rich: http://www.nytimes.com/2009/03/01/opinion/01rich.html