{"id":9989,"date":"2013-11-18T17:40:51","date_gmt":"2013-11-18T15:40:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9989"},"modified":"2013-11-18T17:40:51","modified_gmt":"2013-11-18T15:40:51","slug":"jordi-marti-barcelona-el-dia-del-consell-nacional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-marti-barcelona-el-dia-del-consell-nacional\/","title":{"rendered":"Jordi Mart\u00ed: Barcelona, el dia del Consell Nacional"},"content":{"rendered":"

\"pla\u00e7asantjaume\"<\/a>La setmana passada, en una de les trobades amb militants del PSC<\/strong> que faig cara a les prim\u00e0ries, alg\u00fa em va fer la reflexi\u00f3 seg\u00fcent: \u201cA molts precandidats els pregunto el perqu\u00e8 del seu viatge de la pol\u00edtica catalana a la local; a tu, en canvi, et preguntaria el contrari: els motius pels quals des de la pol\u00edtica local no pares d\u2019opinar sobre la q\u00fcesti\u00f3 nacional\u201d. Recordo m\u00e9s la pregunta que la meva resposta que, improvisada, venia a dir que alg\u00fa que vol ser alcalde de Barcelona necess\u00e0riament ha de tenir opini\u00f3 sobre all\u00f2 que est\u00e0 passant al pa\u00eds. Aquesta pregunta m\u2019ha acompanyat al llarg d\u2019aquest cap de setmana, competint amb una altra idea aparentment contradict\u00f2ria: no em plantejo ni les prim\u00e0ries ni la possible candidatura a l\u2019alcaldia com un esgla\u00f3 d\u2019una carrera pol\u00edtica de m\u00e9s llarg abast.<\/p>\n

Comen\u00e7o i acabar\u00e9 a la meva ciutat, conven\u00e7ut que si alguna cosa puc oferir \u00e9s mirar de contribuir a bastir un projecte, des de l\u2019esquerra, per la Barcelona global. Els drets a la ciutat, avui, corren perill: la desigualtat que creix i la incapacitat dels poders p\u00fablics a frenar els excessos d\u2019un mercat que s\u2019alimenta de la condici\u00f3 urbana dissolen la ciutat com a espai de conviv\u00e8ncia i on tothom pugui trobar les oportunitats per desenvolupar el seu projecte vital.\u00a0 Com diria Lefebvre, el dret a la ciutat no pot concebre\u2019s com un retorn a les ciutats tradicionals, sin\u00f3 dret a la vida urbana, transformada, renovada. \u00c9s aquesta transformaci\u00f3 la que em mou a dedicar-me a Barcelona i a la vida municipal. Res m\u00e9s i res menys.<\/p>\n

Tornem, per\u00f2, a la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019inici: \u00bfperqu\u00e8 parlar de Catalunya, del proc\u00e9s, de la relaci\u00f3 amb Espanya, del sobiranisme federal o de qualsevol altre gir d\u2019un tema que pot acabar sent aclaparador, si el meu \u00e0mbit d\u2019actuaci\u00f3 \u00e9s la ciutat? S\u00f3n tres les raons, que tenen una cosa en com\u00fa: la indissociable relaci\u00f3 entre definir un projecte per Barcelona i una idea de pa\u00eds. No es pot pensar Barcelona sense Catalunya, i fora bo que tots els que proposen un futur o altre per Catalunya, no oblidessin pensar en la seva capital.<\/p>\n

1. La Catalunya-ciutat noucentista responia, en certa manera, a una visi\u00f3 del pa\u00eds que mai s\u2019ha acabat de trobar c\u00f2mode amb la macrocef\u00e0lia barcelonina. Aquest debat tornava a la palestra amb l\u2019esclat democr\u00e0tic i, com diverses vegades he assenyalat, articulava el combat pol\u00edtic a Catalunya no en el cl\u00e0ssic dreta-esquerra sin\u00f3 en Barcelona\/Catalunya, cosmopolitisme\/nacionalisme, mar\/muntanya o Maragall\/Pujol. Avui, immersos en una onada global i neoconservadora, aquest debat ha perdut sentit. Els propers anys o som capa\u00e7os de posar la ciutat i el pa\u00eds al servei dels ciutadans o aquests quedaran a merc\u00e8 dels interessos d\u2019uns quants. Ni Barcelona ni Catalunya es podran definir per contraposici\u00f3. L\u2019esquerra ha de trobar la manera de teixir un relat com\u00fa i, per fer-ho, ha d\u2019aprofitar la enorme energia popular que avui impregna el desig de m\u00e9s autogovern a Catalunya.<\/p>\n

2. Fa un parell de setmanes afirmava que el\u00a0problema catal\u00e0<\/i>\u00a0no existia. Avui afegeixo que, en les relacions entre Catalunya i Espanya, el problema principal \u00e9s Barcelona. Precedida per una capitalitat cultural durant els darrers anys del franquisme que generava el\u00a0boom\u00a0<\/i>llatinoameric\u00e0 o la contracultura dels setanta, Barcelona encetava la democr\u00e0cia amb voluntat de compartir capitalitat amb Madrid. Per una, la capital pol\u00edtica; per l\u2019altra, la cultural, i per ambdues, una capitalitat econ\u00f2mica compartida. Front a la creen\u00e7a, potser ing\u00e8nua, dels inicis democr\u00e0tics, l\u2019Estat ha constru\u00eft un projecte pol\u00edtica amb un \u00fanic centre, que fa de node de comunicacions globals, condensa les grans empreses i els pols econ\u00f2mics i, progressivament, s\u2019ha anat fent amb la capitalitat cultural concentrant la majoria dels recursos p\u00fablics estatals. Barcelona ha de tornar a rebel\u00b7lar-se i exigir deixar d\u2019ocupar una posici\u00f3 subsidi\u00e0ria. La mida de la Regi\u00f3 Metropolitana i el seu potencial econ\u00f2mic i cultural la poden convertir en una capital del sud d\u2019Europa i de la Mediterr\u00e0nia. Per\u00f2 per fer-ho necessita un Estat que hi jugui a favor. L\u2019Europa de les ciutats \u00e9s una idea suggerent per\u00f2, avui per avui, s\u00f3n els estats els que atorguen capitalitat a les ciutats. Sense un canvi del\u00a0status quo<\/i>\u00a0actual, Barcelona no podr\u00e0 desplegar tot el seu potencial.<\/p>\n

3. La ciutat \u00e9s el terreny de joc de l\u2019intercanvi cultural entre individus amb diversitat d\u2019or\u00edgens i sensibilitats. La identitat de la ciutat, diu Josep Ramoneda, \u00e9s la no-identitat, el lloc de la diversitat per excel\u00b7l\u00e8ncia. Per contra, la naci\u00f3 t\u00e9 una identitat forjada per una cultura, una tradici\u00f3 i una llengua. En la relaci\u00f3 entre una i l\u2019altra hi ha qui creu que ha d\u2019imposar-se la identitat-naci\u00f3; per altres, la ciutat cosmopolita i oberta hauria de dissoldre la identitat nacional. Per mi \u00e9s un di\u00e0leg complex en el que la tradici\u00f3 associada a la identitat catalana s\u2019alimenta de manera permanent de les din\u00e0miques urbanes. Si aquest viatge d\u2019anada i tornada funciona no hi ha fractura cultural a la societat sin\u00f3 un proc\u00e9s permanent d\u2019acomodaci\u00f3. Al nostre pa\u00eds aquest di\u00e0leg ha funcionat raonablement b\u00e9, i aix\u00f2 explica que el catalanisme abraci un percentatge elevad\u00edssim de la nostra societat. No ho hem de perdre de vista: els socialistes, al capdavant de les ciutats, n\u2019hem estat un dels principals impulsors.<\/p>\n

No he estat al Consell Nacional del PSC<\/strong> d\u2019aquest diumenge, per\u00f2 mentre el seguia des de Bilbao a trav\u00e9s de les xarxes socials, escrivia aquest\u00a0post<\/i>. Em sap greu veure el meu partit desorientat, per aix\u00f2 prometo no fer altre soroll que posar una idea darrera l\u2019altra al voltant de Barcelona i animar a tants com pugui que vinguin a votar a les prim\u00e0ries. Ens hi juguem Barcelona i, en certa manera, un socialisme que t\u00e9 aire de ciutat.<\/p>\n

Bloc de Jordi Mart\u00ed<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La setmana passada, en una de les trobades amb militants del PSC que faig cara a les prim\u00e0ries, alg\u00fa em va fer la reflexi\u00f3 seg\u00fcent: \u201cA molts precandidats els pregunto el perqu\u00e8 del seu viatge de la pol\u00edtica catalana a la local; a tu, en canvi, et preguntaria el contrari: els motius pels quals des …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69,82],"class_list":["post-9989","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9989","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9989"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9989\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9991,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9989\/revisions\/9991"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9989"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9989"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9989"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}