{"id":9986,"date":"2013-11-14T18:00:36","date_gmt":"2013-11-14T16:00:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9986"},"modified":"2013-11-17T16:55:18","modified_gmt":"2013-11-17T14:55:18","slug":"arseni-gibert-el-psc-en-el-laberint","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/arseni-gibert-el-psc-en-el-laberint\/","title":{"rendered":"Arseni Gibert: El PSC en el laberint"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=9987\" rel=\"attachment wp-att-9987\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-9987\" alt=\"laberint\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/laberint-300x156.jpg\" width=\"300\" height=\"156\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/laberint-300x156.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/laberint.jpg 709w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Em sembla que parlar del <strong>PSC<\/strong> ja no \u00e9s exactament parlar de pol\u00edtica perqu\u00e8 un partit pol\u00edtic amb un paper de representaci\u00f3 cada dia menys rellevant, enrocat en una endog\u00e0mia que ve de lluny i dividit sense que sigui f\u00e0cil escatir per quines raons, te m\u00e9s a veure amb un psicodrama claustrof\u00f2bic que amb l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica real. Aprecio els intents de parlar-ne en una l\u00ednia regeneracionista tal com recentment ho han fet un editorial de l\u2019Hora o la Laia Bonet, per\u00f2 la meva percepci\u00f3 \u00e9s que \u00e9s probablement com picar ferro fred. El cas \u00e9s que mentre s\u2019est\u00e0 celebrant el Consell Nacional del diumenge 17 de novembre de 2013 (\u00e9s a dir, assumint el risc que el seu resultat em desmenteixi) i malgrat \u00a0la dist\u00e0ncia amb la que em miro el <strong>PSC<\/strong> des de ja fa una colla d\u2019anys, no he pogut resistir la temptaci\u00f3 d\u2019escriure i penjar aquest\u00a0<i>post<\/i>.<\/p>\n<p>No tinc gaire clar quans b\u00e0ndols hi ha ni tinc cap intenci\u00f3 de fer cap esfor\u00e7 per entendre el puzle, \u00e9s a dir, ho reduir\u00e9 a dos b\u00e0ndols acceptant la terminologia m\u00e9s habitual dels darrers temps: els \u201coficials\u201d o la \u201cdirecci\u00f3\u201d d\u2019una banda, i els \u201cdissidents\u201d o \u201ccatalanistes\u201d de l\u2019altra. El primer problema \u00e9s que alguns dels dissidents formen part de la Comissi\u00f3 Executiva Nacional, \u00e9s a dir, de la \u201cdirecci\u00f3\u201d per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una peculiaritat t\u00edpica del <strong>PSC<\/strong>, el suposat debat es produeix en l\u2019\u00f2rgan executiu (ja passava quan jo en formava part), mentre que els \u00f2rgans propis de representar la pluralitat interna i per tant de debat (el Consell Nacional i els Congressos) estan sempre r\u00edgidament controlats pel \u201ccentralisme democr\u00e0tic\u201d (per altre nom \u201cleninisme\u201d) organitzatiu. Per\u00f2 no \u00e9s d\u2019aquest problema del que vull parlar.<\/p>\n<p>El primer b\u00e0ndol, \u201cl\u2019oficial\u201d, sembla pensar que fent veure que es creu que el <strong>PSOE<\/strong> vol de veritat fer una reforma constitucional satisfact\u00f2ria per la majoria de catalans, el partit recuperar\u00e0 credibilitat. O potser no ho fa veure, potser s\u2019ho creu per\u00f2 aix\u00f2 seria encara pitjor, voldria dir que es va empassar, a m\u00e9s de l\u2019aigualit acord de Granada de fa uns mesos, les \u201cemotives\u201d i hip\u00f2crites moixaines que li van escenificar en la recent trobada del <strong>PSOE<\/strong>. Voldria dir que no \u00e9s conscient de la culminaci\u00f3 del llarg cam\u00ed que el porta des de fa anys a convertir-se definitivament en la neo-federaci\u00f3 catalana del <strong>PSOE<\/strong>. Voldria dir que es pensa que els n\u00e9ts dels molts votants del <strong>PSC<\/strong> que en els anys 80\u2019 ho eren sobretot per adhesi\u00f3 al <strong>PSOE<\/strong>, s\u00f3n iguals que els seus avis, el <strong>PSC<\/strong> \u201coficial\u201d els tracta com si no fossin catalans \u201cnormals\u201d, els tracta com a immigrants no integrats del tot. \u00c9s a dir els veu tal com es veu a si mateix, com a una organitzaci\u00f3 de no integrats que volen treure rendiment electoral de la no integraci\u00f3. Fent aix\u00f2 reneguen d\u2019un gran \u00e8xit en el que el <strong>PSC<\/strong> hi va tenir un paper important, decisiu, que va ser encertadament expressat en un dels seus lemes m\u00e9s rellevants: \u201cCatalunya, un sol poble\u201d. S\u00f3n zombies?<\/p>\n<p>L\u2019altra b\u00e0ndol, l\u2019auto proclamant sector catalanista sembla tenir excessives dificultats per entendre\u00a0 algunes coses. Sembla no entendre que el continuat mal \u00fas al llarg dels anys de la paraula federalisme sense que n\u2019hi hagu\u00e9s gaireb\u00e9 cap concreci\u00f3 tangible, l\u2019ha convertit en una formulaci\u00f3 ret\u00f2rica recurrent i molt devaluada. Tampoc no ent\u00e9n que van picar l\u2019esquer sem\u00e0ntic del \u201cdret a decidir\u201d (els \u201coficialistes\u201d tamb\u00e9 el van picar), un eufemisme de sobirania i que els obstacles per a una reforma de la CE federalitzant consisteixen a que, ara per ara, el nacionalisme espanyol (tamb\u00e9 el del PSOE)\u00a0<i>\u201cno estan por la labor\u201d<\/i>, per\u00f2 rauen no en la manca de sobirania, no cal \u00a0la sobirania de Catalunya per a fer una reforma de la CE ni tampoc amb la sobirania es pot decidir obligar a l\u2019altra part a que es vulgui federar. \u00c9s a dir, no ent\u00e9n que els que volen el \u201cdret a decidir\u201d el volen exclusivament en funci\u00f3 de la independ\u00e8ncia, que \u00e9s per a la \u00fanica cosa que fa falta (sembla que aix\u00f2 \u00e9s el que, en aquest cas amb ra\u00f3, els van explicar -o imposar- els del <strong>PSOE<\/strong> als del sector \u201coficial\u201d que ara vol rectificar l\u2019error sense que es noti gaire). Sembla que, a m\u00e9s, no entenen que un acord federal sense bilateralitat, sense un trencament notable de la simetria del nyap auton\u00f2mic, ja no pot ser de cap manera suficient per satisfer les aspiracions \u00a0de la majoria dels catalans no independentistes. S\u00f3n Zombies?<\/p>\n<p>El resum podria ser que ni els uns ni els altres no entenen que la gr\u00e0cia del <strong>PSC<\/strong> genu\u00ed consistia en ser un partit nacional catal\u00e0, vinculat al <strong>PSOE<\/strong> sense subordinaci\u00f3 i nom\u00e9s pel disseny i execuci\u00f3 de la pol\u00edtica espanyola, un partit nacional catal\u00e0 que no es dedicava a mesurar cont\u00ednuament el grau de catalanisme i d\u2019esquerranisme dels seus afiliats, un partit nacional catal\u00e0 per\u00f2 no nacionalista, \u00e9s a dir, alliberat del seu problema poc menys que cr\u00f2nic: \u00a0acomplexat davant el nacionalisme catal\u00e0 i subordinat al nacionalisme espanyol del <strong>PSOE<\/strong>. Un partit nacional catal\u00e0 que despr\u00e9s dels seus inicis m\u00e9s radicals en la sortida de la dictadura, havia evolucionat cap a un partit de centre esquerra, partidari de la equitat social en un context de democr\u00e0cia liberal amb economia de mercat. Un partit nacional catal\u00e0 d\u2019amples fronteres, plural i regit per la democr\u00e0cia interna, no pel \u201ccentralisme democr\u00e0tic\u201d.<\/p>\n<p>No es podrien dedicar tots plegats a reconstruir el partit en base a aquest paradigma? Potser no, segurament ja \u00e9s massa tard.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/arsenigibert.wordpress.com\/2013\/11\/17\/el-psc-en-el-laberint\/\" target=\"_blank\">Gronxant dubtes<\/a>, bloc d&#8217;Arseni Gibert<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Em sembla que parlar del PSC ja no \u00e9s exactament parlar de pol\u00edtica perqu\u00e8 un partit pol\u00edtic amb un paper de representaci\u00f3 cada dia menys rellevant, enrocat en una endog\u00e0mia que ve de lluny i dividit sense que sigui f\u00e0cil escatir per quines raons, te m\u00e9s a veure amb un psicodrama claustrof\u00f2bic que amb l\u2019acci\u00f3 &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[82],"class_list":["post-9986","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9986","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9986"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9986\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9988,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9986\/revisions\/9988"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9986"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9986"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9986"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}