{"id":9960,"date":"2013-11-14T13:14:51","date_gmt":"2013-11-14T11:14:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9960"},"modified":"2013-11-15T13:30:46","modified_gmt":"2013-11-15T11:30:46","slug":"jose-antonio-donaire-cambrer-hi-ha-una-tercera-via-a-la-sopa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-antonio-donaire-cambrer-hi-ha-una-tercera-via-a-la-sopa\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Antonio Donaire: Cambrer, hi ha una tercera via a la sopa"},"content":{"rendered":"
\"terceravia\"Hi ha unicornis, dorados i utopies. Hi ha un Parad\u00eds, meigues i terceres vies. Aquest \u00e9s un post sobre Lord Vordemort, “all\u00f2 que no pot ser anomenat<\/i>“, ni tampoc preguntat, ni q\u00fcestionat, ni proposat. La tercera via \u00e9s la vida del gat d’Schr\u00f6dinger, que mor quan el mirem. O el contrari. Aquest \u00e9s un post a favor d’una tercera pregunta que no existir\u00e0 en un refer\u00e8ndum que no se celebrar\u00e0. Podem imaginar un post m\u00e9s in\u00fatil?.L’enunciat \u00e9s simple.\u00a0Vull una tercera opci\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s altament probable que una part de la poblaci\u00f3 hi estigui a favor, de manera que negar aquesta possibilitat silencia la seva veu<\/b>. Si l’objectiu \u00e9s el dret a decidir, si el que volem \u00e9s transcriure una voluntat, no haur\u00edem de recollir les voluntats diverses?. Fixem-nos que parlo del dret a votar una tercera via, no de la viabilitat, el sentit hist\u00f2ric, l’oportunitat o las possibilitats d’una tercera via. No dic que la tercera via sigui la millor opci\u00f3: Dic que la tercera via hauria de ser una de les opcions.<\/p>\n

M’agradaria rebatre alguns dels arguments contra una consulta de tres preguntes. Com sempre, estar\u00e9 encantat de llegir els seus comentaris, dubtar amb ells i canviar d’opini\u00f3 si els arguments en contra s\u00f3n s\u00f2lids. I si hi ha algun federalista a la sala, tamb\u00e9 pot sortir de l’armari. An\u00f2nimament, \u00e9s clar.<\/p>\n

Argument 1. Legalment, no \u00e9s possible<\/b><\/p>\n

\u00c9s, potser, l’argument m\u00e9s pintoresc. D’entrada, l’article 92 de la CE no limita el n\u00famero de preguntes, per\u00f2 \u00e9s cert que la Llei org\u00e0nica 2\/1980 nom\u00e9s preveu dues opcions (s\u00ed o no), al seu article 16.2. Tenint en compte, per\u00f2, que la consulta se saltaria com a m\u00ednim deu articles d’aquesta Llei, no crec que vingui d’un. M\u00e9s encara si considerem la proposta de llei de consultes que est\u00e0 tramitant el Parlament de Catalunya. Aquesta proposta, aprovada de moment per la immensa majoria de la Cambra, admet la possibilitat de v\u00e0ries preguntes. Per tant, segons el nostre Parlament s\u00ed \u00e9s possible legalment que una consulta plantegi diverses opcions.<\/p>\n

Argument 2. Els refer\u00e8ndums s\u00f3n binaris<\/b><\/p>\n

Aquest no \u00e9s cap argument, sin\u00f3 una adaptaci\u00f3 del principi aristot\u00e8lic de\u00a0tertium non datur<\/i>. Les coses o s\u00f3n o no s\u00f3n. O A \u00e9s B o A no \u00e9s B. No hi ha una tercera opci\u00f3. La filosofia porta segles q\u00fcestionant-se aquest principi l\u00f2gic, des de l’antinomia Kantiana a la l\u00f2gica trivalent de Lukasiewicz i Tarski o l’intuicionisme de Brouwer. Per\u00f2 no ens posem transcendents.<\/p>\n

El sentit com\u00fa ens mostra que sovint les eleccions vitals no s\u00f3n entre un s\u00ed o un no. Ella est\u00e0 cansada de la seva parella, per\u00f2 sap que l’escenari no \u00e9s nom\u00e9s o em resigno o el deixo; hi ha una tercera via, que \u00e9s tornar a recuperar les sensacions perdudes, una segona oportunitat. No hi ha cap oracle que anticipi l’\u00e8xit d’alguna d’aquestes opcions, per\u00f2 sabem que entre el cop de porta o els sopars silenciosos hi ha camins del mig que es poden explorar. O no.<\/p>\n

En pol\u00edtica, el\u00a0mainstream<\/i>\u00a0critica els mals de bipartidisme i proclama el valor dels accents i les minories. Portem m\u00e9s de deu anys alertant contra una pol\u00edtica de dos i defensant una pol\u00edtica plural. Per qu\u00e8 una societat pol\u00edtica cada vegada m\u00e9s diversa ha de reduir-se novament a la dicotomia del s\u00ed o el no?. Per qu\u00e8 els portaveus contra el bipartidisme proposen una f\u00f3rmula bin\u00e0ria?.<\/p>\n

La hist\u00f2ria europea de les consultes populars t\u00e9 molts exemples de consultes m\u00faltiples. El refer\u00e8ndum nuclear de 1980 de Su\u00e8cia plantejava tres opcions: s\u00ed, s\u00ed amb restriccions i no. Va guanyar el ‘s\u00ed amb restriccions’ per un marge molt petit, per\u00f2 el m\u00e9s rellevant de la consulta \u00e9s la superaci\u00f3 de la dicotomia ‘O tanquem o continuem com sempre’. Una part de la poblaci\u00f3 pensava que les nuclears no es podien tancar, per\u00f2 que era necessari fixar unes normativa molt estricta i una forta fiscalitat. De fet, aix\u00f2 \u00e9s el que van pensar la major part de la poblaci\u00f3, que no s’hauria pogut expresar amb un simple ‘o s\u00ed o no’.<\/p>\n

Argument 3. El federalisme \u00e9s impossible<\/b><\/p>\n

Aquest argument \u00e9s el m\u00e9s recurrent: Dos no es federen si un no vol i ells no volen. La major part de raonaments sobre aquest punt consideren que la hist\u00f2ria ha demostrat que la tercera via no t\u00e9 futur. Amb esperit de notari, fan un recompte de tots els esfor\u00e7os catalans i arriben a la conclusi\u00f3 que ja no \u00e9s possible l’opci\u00f3 federal i, per tant, no es pot plantejar la pregunta.<\/p>\n

\u00c9s possible que el 1980 Su\u00e8cia no pogu\u00e9s tancar les centrals nuclears. Tot i aix\u00ed, l’opci\u00f3 no nuclear va estar a punt de guanyar. Durant el debat, els partidaris de les opcions 1 i 2 intentarem demostrar que la via no nuclear era impossible, per\u00f2 no es va prohibir aquesta alternativa\u00a0a priori<\/i>. Els ciutadans tenen dret a equivocar-se. Qui ha de decidir si la via federal \u00e9s possible o no s\u00f3n tots els ciutadans, no uns quants ciutadans. Una altra cosa \u00e9s que durant el debat de la consulta, els independentistes i els unionistes s’esforcin en demostrar que aquesta \u00e9s una via morta. Per\u00f2 prohibir que hi hagi una tercera opci\u00f3, decidir unilateralment que aquesta via no \u00e9s possible, deslegitima el proc\u00e9s.<\/p>\n

Jo no s\u00e9 si la via anticapitalista de les CUP \u00e9s o no viable. Amb els anys he perdut la noci\u00f3 del que \u00e9s possible o el que no ho \u00e9s. Uns poden pensar que el discurs forcadista \u00e9s l’\u00fanic possible i d’altres que \u00e9s una utopia inviable. Imaginem que abans de comen\u00e7ar les votacions s’elimin\u00e9s l’opci\u00f3 de les CUP perqu\u00e8 alguns han decidit que la seva proposta \u00e9s inviable. Quina seria la nostra reacci\u00f3?. Escolti: No \u00e9s un tribunal\u00a0a priori\u00a0<\/i>qui atorga la condici\u00f3 d’escollible\u00a0<\/i>a un partit; s\u00f3n les urnes les que\u00a0a posteriori<\/i>\u00a0marquen l’agenda del pa\u00eds.<\/p>\n

El meu argument \u00e9s, per tant, el seg\u00fcent. Imaginem que hi ha una persona absolutament conven\u00e7uda que la via federal \u00e9s in\u00fatil, que \u00e9s temps perdut. A aquesta persona li diria dues coses. La primera \u00e9s que lluiti amb totes les seves forces per a qu\u00e8 la via federal sigui una de les opcions de la consulta, pel principi aquell “no estic d’acord amb tu, per\u00f2 lluitar\u00e9 per a qu\u00e8 ho puguis defensar<\/i>“. I la segona, que s’esforci en demostrar durant el proc\u00e9s de deliberaci\u00f3 de la campanya que aquesta \u00e9s una via morta. Que lluiti contra els qui censuren el debat.<\/p>\n

Argument 4. No hi ha federalistes<\/b><\/p>\n

Jo no s\u00e9 si hi ha federalistes o no, per\u00f2 com diu l’Oriol Junqueras, la millor manera de saber-ho \u00e9s preguntant-ho. Si efectivament s\u00f3n tan pocs, no alterar\u00e0 el resultat ni el proc\u00e9s.<\/p>\n

L’argument t\u00e9 una segona derivada. Aquesta \u00e9s una tend\u00e8ncia sobrevinguda, que no t\u00e9 ni adhesions ni tradicions. I em permeto discrepar. Deixant de banda el que pensen els partits i apartant del debat els resultats de les enquestes (perqu\u00e8 les enquestes les carrega el Diable), repassem la hist\u00f2ria m\u00e9s recent de les relacions Catalunya – Espanya. El primer Estatut es va aprovar amb un 88,16%, i vam viure 23 anys de peix al cove. El segon Estatut es va aprovar amb un 73,24%. Era l’any 2006, amb el PP i ERC fent campanya pel no. Fa set anys, tres quartes parts dels vots dels catalans afirmaven inequ\u00edvocament el seu s\u00ed amb una proposta d’acord. D’acord, la sent\u00e8ncia del TC ho canvi\u00e0 tot, per\u00f2 fa nom\u00e9s set anys una versi\u00f3\u00a0light<\/i>de la tercera via rebia les adhesions de tres cada quatre votants.<\/p>\n

Som el 2010. CiU obt\u00e9 una vict\u00f2ria hist\u00f2rica, amb la Catalunya optimista i la llum al final del t\u00fanel. El seu quadern de ruta es basa en una consulta pel pacte fiscal, un dels eixos centrals de la tercera via. D’acord. Despr\u00e9s ve la gran manifestaci\u00f3 de l’11 de setembre, el no de Rajoy i les eleccions del 25N. Per\u00f2 recordem-ho: Fa poc m\u00e9s d’un any, Mas es reunia amb Rajoy per a proposar una tercera via. Ha plogut molt en poc temps. Aix\u00f2 \u00e9s innegable. Alguns pensen, segurament amb ra\u00f3, que la hist\u00f2ria recent demostra que no hi ha soluci\u00f3. El que no es pot defensar \u00e9s que la tercera via acaba d’apar\u00e8ixer tot just, com una mena de bolet de tardor, quan ning\u00fa no s’ho esperava. No podem esborrar la hist\u00f2ria recent d’aquest pa\u00eds i fer veure que la via del pacte nom\u00e9s produ\u00efa v\u00f2mits, n\u00e0usees, vertigen i altres efectes secundaris.<\/p>\n

Argument 5. No hi ha federalistes a la Via Catalana<\/b><\/p>\n

El carrer d\u00f3na legitimitat. No ser al carrer no la treu. No hi hagut manifestacions a favor de les places de minusv\u00e0lids, dels centres d’acollida o de la vacuna contra la tos ferina. I aix\u00f2 no vol dir que les eliminin dem\u00e0.<\/p>\n

Argument 6. El resultat no es podria interpretar<\/b><\/p>\n

El contra-argument \u00e9s simple. Guanya la majoria, com sempre. Si la independ\u00e8ncia obt\u00e9 un 39,7% i la segona opci\u00f3 un 39,5%, doncs independ\u00e8ncia. En una consulta, guanya l’opci\u00f3 m\u00e9s votada. Les interpretacions s\u00f3n lliures, gratu\u00eftes i m\u00e9s aviat est\u00e8rils.<\/p>\n

Argument 7. El federalisme \u00e9s un no<\/b><\/p>\n

Alguns argumenten que els federalistes nom\u00e9s han de votar que no i despr\u00e9s lluitar per una millor relaci\u00f3 amb Espanya. He trobat l’argument contrari: Els federalistes han de votar que s\u00ed i despr\u00e9s han de lluitar per a federar-se amb Espanya. Tots dos s’equivoquen, perqu\u00e8 un federalista no vol ni separar-se del tot ni continuar com fins ara. De vegades, les dicotomies no recullen totes les opcions i aquest \u00e9s un clar exemple.<\/p>\n

La proposta<\/b><\/p>\n

S\u00f3c partidari que la tercera via formi part de la consulta. Una opci\u00f3 que incorpori un nou finan\u00e7ament, el blindatge de les compet\u00e8ncies en llengua i cultura, la reforma de la Constituci\u00f3 i compet\u00e8ncies en promoci\u00f3 exterior. \u00c9s possible que hi hagi una part significativa de la poblaci\u00f3 favorable a aquesta opci\u00f3, que \u00e9s a mig cam\u00ed entre mantenir-se com fins ara i trencar els lligams amb Espanya. I, per tant, si \u00e9s cert que aquesta proposta seria defensada per una part de la poblaci\u00f3, negara priori\u00a0<\/i>la possibilitat que l’ha puguin votar adultera el proc\u00e9s.<\/p>\n

Una part dels ciutadans no seran favorables a aquesta via. I una altra, pot mesurar que tot i que li agradaria aquesta opci\u00f3, Espanya no l’acceptar\u00e0 i, per tant, optar\u00e0 per altres opcions. Votar vol dir escollir els m\u00f3ns desitjats, per\u00f2 tamb\u00e9 els m\u00f3ns possibles. Qu\u00e8 passaria si una votaci\u00f3 a favor de la via federal top\u00e9s amb un no del Govern central?. No ho s\u00e9. Poden passar moltes coses i els escenaris possibles s\u00f3n a les nostres mans.<\/p>\n

Acceptar l’opci\u00f3 de la tercera via \u00e9s, en primer lloc, una necessitat de radicalitat democr\u00e0tica. Si el que volem no \u00e9s que guanyi la nostra opci\u00f3, sin\u00f3 que guanyi l’opci\u00f3 que desitgen la majoria dels catalans, hem d’admetre totes les opcions que recullin la diversitat, la complexitat i els accents del pa\u00eds. Ho hem de fer perqu\u00e8 no podem iniciar un proc\u00e9s amb mordassas. L’opci\u00f3 de la tercera via \u00e9s, en segon lloc, una forma d’aconseguir una consulta amb un consens ampli, que \u00e9s defensada per la majoria de l’arc parlamentari i que, per tant, admet que les llargues travessies sempre precisen de la major flota possible, no sigui que el primer tif\u00f3 de les A\u00e7ores s’emporti per sempre m\u00e9s l’horitz\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n

De bat a bat<\/a>, bloc de Jos\u00e9 Antonio Donaire<\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha unicornis, dorados i utopies. Hi ha un Parad\u00eds, meigues i terceres vies. Aquest \u00e9s un post sobre Lord Vordemort, “all\u00f2 que no pot ser anomenat“, ni tampoc preguntat, ni q\u00fcestionat, ni proposat. La tercera via \u00e9s la vida del gat d’Schr\u00f6dinger, que mor quan el mirem. O el contrari. Aquest \u00e9s un post …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[135],"class_list":["post-9960","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-dret-a-decidir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9960","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9960"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9960\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9966,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9960\/revisions\/9966"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9960"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9960"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9960"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}