{"id":9914,"date":"2013-11-12T09:27:24","date_gmt":"2013-11-12T07:27:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9914"},"modified":"2013-11-12T17:32:22","modified_gmt":"2013-11-12T15:32:22","slug":"carles-ferreira-els-antidreyfusistes-catalans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-ferreira-els-antidreyfusistes-catalans\/","title":{"rendered":"Carles Ferreira: Els antidreyfusistes catalans"},"content":{"rendered":"

\"j-accuse\"<\/a>22 de desembre de 1894. Al banc dels acusats s’asseu un home jove, d’uns trenta anys i escaig. Bigoti llarg i llis, lleugerament repuntat en els extrems; ulls foscos amagats darrere d’ulleres d’\u00e8poca; nas rod\u00f3 i prec\u00eds, sense rastre del cl\u00e0ssic ganxo que s’atribueix als jueus com ell.<\/p>\n

Un Consell de Guerra, presidit pel coronel \u00c9milien Maurel -conegut pel seu antisemitisme-, el condemna a cadena perp\u00e8tua. El capit\u00e0 Alfred Dreyfus complir\u00e0 pena lluny de Par\u00eds -a la Guayana francesa- per haver col\u00b7laborat amb els alemanys, actuant d’espia; en un judici que pivot\u00e0 entorn d’unes proves de dubtosa veracitat.<\/p>\n

El seg\u00fcent protagonista de la hist\u00f2ria \u00e9s un altre militar, el coronel Geoges Picquart -cap del servei de contraespionatge-, que dos anys m\u00e9s tard comprova que Dreyfus ha estat acusat injustament i que el verdader tra\u00efdor era el comandant F.W. Esterh\u00e1zy. Malgrat que se’l jutja, Esterh\u00e1zy \u00e9s absolt pels caps militars i aplaudit pels sectors m\u00e9s reaccionaris de Fran\u00e7a.
\n
\n<\/i>A partir d’aqu\u00ed,\u00a0<\/i>“el cas Dreyfus<\/i>“\u00a0<\/i>es convertir\u00e0 senzillament en “el<\/i>\u00a0cas<\/i>” quan el notable escriptor \u00c9mile Zola publiqui el seu fam\u00f3s “J’Accuse…!<\/i>” a les p\u00e0gines del diari “l’Aurore<\/i>“, apuntant directament al ministeri de la guerra i a l’Estat Major al complet, denunciant la seva baixesa moral, amb l’objectiu d’aconseguir que es reobri el cas i es repari l’error. El de Zola \u00e9s un dels actes m\u00e9s c\u00e8lebres de la hist\u00f2ria, \u00e8ticament nobil\u00edssim, pol\u00edticament dels m\u00e9s afilats i precisos.<\/p>\n

El\u00a0J’accuse…!<\/i>\u00a0provoc\u00e0 un cisma molt profund en la societat francesa del crepuscle del segle XIX, que transcend\u00ed l’afer concret del capit\u00e0 Dreufys -el qual, per cert, fou declarat finalment innocent el 1906- i provoc\u00e0 un intens debat entre elsintel\u00b7lectuals<\/i>\u00a0(anomenats aix\u00ed, despectivament, per la premsa de dretes) i elsnacionalistes<\/i>. Els primers -capitanejats per Zola-, partidaris de Dreyfus; els segons, ferotjament antidreyfusistes.<\/p>\n

Els “intel\u00b7lectuals” apel\u00b7laven a valors universals, com apunt\u00e0 el propi Zola: “Jo no tinc del meu b\u00e0ndol m\u00e9s que una idea, un ideal de veritat i de just\u00edcia. I estic molt tranquil, perqu\u00e8 guanyar\u00e9<\/i>“. Els anhels de veritat i de just\u00edcia s’oposaven als arguments de la “cosa jutjada” que esgrimien Barr\u00e8s, Maurras i d’altres anti-intel\u00b7lectuals; units a la preservaci\u00f3 de l’ordre social, a la crida per a la unitat de la p\u00e0tria i a la defensa de la supremacia de la naci\u00f3 -especialment del seu baluard, l’ex\u00e8rcit- per davant de consideracions morals que creien antifranceses. Com apuntava el propi Barr\u00e8s, “el cas Dreyfus, en s\u00ed mateix, \u00e9s insignificant. All\u00f2 greu \u00e9s que s’ha inventat i s’utilitza a Dreyfus per a servir doctrines antimilitars i internacionalistes<\/i>“. Anant encara m\u00e9s enll\u00e0, Maurras assenyalava d’entre els dreyfusistes una tr\u00edada -francma\u00e7ons, protestants i jueus- que amena\u00e7ava a la p\u00e0tria, “tres pot\u00e8ncies diversament hostils a les nostres costums<\/i>“, entre les quals m\u00e9s endavant s’hi afegirien els estrangers i els socialistes.<\/p>\n

Si el lector ha tingut esma per arribar fins aqu\u00ed, segurament es preguntar\u00e0 per les raons d’aquesta llarga digressi\u00f3 hist\u00f2rica. El motiu \u00e9s doble: que utilitzi el cas Dreyfus com a coix\u00ed per a l’argumentaci\u00f3 que seguir\u00e0 a continuaci\u00f3, a mode de paral\u00b7lelisme -salvant totes les dist\u00e0ncies temporals i no nom\u00e9s temporals-, resulta de la seva utilitat aqu\u00ed per a entendre un dels or\u00edgens intel\u00b7lectuals de la reacci\u00f3 nacional-conservadora a Fran\u00e7a i tamb\u00e9 arreu. L’altre motiu -i el de l’article-, all\u00f2 concret que intentar\u00e9 desenvolupar, neix d’una conversa que vaig mantenir aquesta setmana amb un home d’intensa milit\u00e0ncia ideol\u00f2gica en les files del nacionalisme catal\u00e0 -d’aquell nacionalisme conservador que est\u00e0 prou arrelat a casa nostra-.<\/p>\n

Parl\u00e0vem de la pallissa que li propiciaren els mossos d’esquadra a l’empresari del Raval, el\u00a0v\u00eddeo<\/a>\u00a0de la qual s’ha fet fam\u00f3s, i que acab\u00e0 amb la vida de la v\u00edctima. \u00d2bviament, el meu interlocutor estava indignat per l’assumpte, per\u00f2 em va sorprendre quan em digu\u00e9 que seria bo per a tots que no en parl\u00e9ssim gaire. El motiu? Preneu a Maurras o a Barr\u00e8s, canvieu “Alfred Dreyfus” per “empresari del Raval”, “ex\u00e8rcit” per “mossos d’esquadra”, amaniu-ho amb l’ingredient del proc\u00e9s catal\u00e0 i ja teniu la resposta.<\/p>\n

El seu argumentari era delirant: els mossos s\u00f3n la policia del pa\u00eds, i si denunciem els seus excessos estem fent mal al proc\u00e9s i donant armes a l’enemic -“Espanya”-. El deliri arrib\u00e0 al seu zenit quan afeg\u00ed que no s’havia de descartar la possibilitat de que fos el CNI, la intel\u00b7lig\u00e8ncia espanyola, els que filtraren el v\u00eddeo per desprestigiar les nostrades forces d’ordre p\u00fablic.<\/p>\n

En resum i entroncant aix\u00f2 amb la primera part de l’article; enfront de la idea de reparaci\u00f3, de just\u00edcia, de la necessitat de denunciar p\u00fablicament i constant aquest acte lamentable; el meu interlocutor hi oposava l’argument de la perviv\u00e8ncia de la p\u00e0tria i de la unitat nacional, que s\u00f3n els elements que apuntalen el vaixell que ens ha de dur a \u00cdtaca -encara que, pel cam\u00ed, ens haguem d’empassar mil gripaus-.<\/p>\n

No \u00e9s la primera vegada que penetren en el discurs p\u00fablic relats d’aquest tipus. I no estic parlant, malauradament, de petits grupuscles de nacionalisme radical que ho confien tot en el valor intr\u00ednsecament emancipador de la naci\u00f3 i de les seves ess\u00e8ncies. Parlo de partits i de persones\u00a0mainstreamers<\/i>\u00a0prou coneguts per tothom.\u00a0Recordeu quan criticar Pujol era atacar Catalunya? O quan -m\u00e9s recentment- denunciar segons quins casos de corrupci\u00f3 equivalia a comportar-se de forma antipatri\u00f2tica?<\/p>\n

Avui, malauradament, el discurs hegem\u00f2nic en el s\u00ed del catalanisme pol\u00edtic -compartit parcialment, per cert, per sectors i per formacions que es diuen progressistes- \u00e9s el seg\u00fcent: no importen els pressupostos antisocials, ni la brutalitat policial, ni els casos de corrupci\u00f3 que ens haguem d’empassar. Tot per la p\u00e0tria -i tots amb el president-. Al final d’aquest llarg cam\u00ed ens espera \u00cdtaca.<\/p>\n

La naci\u00f3 com a ag\u00e8ncia emancipadora que \u00e9s capa\u00e7 d’aglutinar interessos, classes socials i contexts divers\u00edssims -fins contradictoris- forma part d’una doctrina alimentada per diferents sectors pol\u00edtics i socials catalans que minimitza la resta de conflictes -estic pensant especialment en el social-, que s\u00f3n els que realment fan progressar un pa\u00eds i en canvien la seva constituci\u00f3 material.<\/p>\n

Trencar aquest discurs des del catalanisme \u00e9s complicat. No ho \u00e9s des de l’espanyolisme, doncs el de dretes contraposa un nacionalisme a l’altre, el seu (all\u00f2 del\u00bfqu\u00e9 pone en tu DNI?<\/i>); i el d’esquerres, miop, ha creat el fals mite de la Catalunya obrera, roja i internacionalista enfront de la Catalunya burgesa, reaccion\u00e0ria i nacionalista -ho explica prou b\u00e9 l’Enric Juliana en un\u00a0article<\/a>\u00a0recent a\u00a0La Vanguardia<\/i>-. Com si el catalanisme no tingu\u00e9s un origen o un arrelament profundament populars.<\/p>\n

En aquest sentit, des de l’esquerra cal conquerir l’hegemonia del discurs catalanista, que s\u00e0piga explicar que no volem un Estat per seguir fent el mateix -i que nom\u00e9s serveixi com a instrument per “salvar la naci\u00f3”, per tenir “el nostre” Estat-, sin\u00f3 que una hipot\u00e8tica independ\u00e8ncia ens ha de servir per obrir un proc\u00e9s constituent i regenerar en profunditat la vida p\u00fablica. I que si Espanya est\u00e0 disposada a fer el mateix, i a respectar les condicions que lliurement decideixi Catalunya per poder conviure junts, no podem descartar d’entrada cap de les terceres vies que estan avui sobre la taula.<\/p>\n

No podem, doncs, argumentar aquesta necessitat d’aprofundir en l’autogovern amb idees exclusivament particularistes i endog\u00e0miques, basades en els nostres mites nacionals i en el victimisme davant de Madrid. Cal recuperar algunes de les teoritzacions que els intel\u00b7lectuals d’esquerres ens han deixat escrites. Penso en Campalans o en Nin, en all\u00f2 de que -perdoneu per l’obsolesc\u00e8ncia del llenguatge marxista- “una classe [el proletariat] que combat aferrissadament totes les formes d’opressi\u00f3 no es pot mostrar indiferent davant l’opressi\u00f3 nacional”, una idea que Ravent\u00f3s resum\u00ed molt b\u00e9 en el c\u00e8lebre “som socialistes i som catalanistes per les mateixes raons”.<\/p>\n

L’important aqu\u00ed \u00e9s la idea universal de just\u00edcia -en la seva formulaci\u00f3 inversa, \u00e9s a dir, de combat contra tota injust\u00edcia-, que a m\u00e9s apunta entre l\u00ednies la necessitat d’observar com a quelcom instrumental un hipot\u00e8tic “proc\u00e9s nacional”. La naci\u00f3 per la naci\u00f3, l’Estat per l’Estat, no serveix per a res si no va acompanyat d’un projecte de transformaci\u00f3 social i -afegeixo- democr\u00e0tica.<\/p>\n

Reprenent el fil que hem deixat uns par\u00e0grafs enrere, no hem d’obviar la den\u00fancia contra la brutalitat policial per no entorpir el proc\u00e9s catal\u00e0, sin\u00f3 que volem el proc\u00e9s catal\u00e0 per acabar amb la brutalitat policial i amb tot all\u00f2 que no funciona. Perqu\u00e8 l’Estat -com la naci\u00f3, per cert- \u00e9s contingent, i \u00e9s buit si el constru\u00efm sense cap tipus de vocaci\u00f3 transformadora. Perqu\u00e8 la brutalitat policial -i les pol\u00edtiques neoliberals, i la corrupci\u00f3, i la degradaci\u00f3 d’all\u00f2 p\u00fablic i tants i tants altres elements similars- \u00e9s una aberraci\u00f3 democr\u00e0tica en ple segle XXI, ja sigui practicada pels mossos d’esquadra o per la gu\u00e0rdia civil. El patriotisme que hem de defensar des de l’esquerra no \u00e9s ni catal\u00e0 ni espanyol, travessa fronteres, perqu\u00e8 \u00e9s universal i persegueix un m\u00f3n millor i una societat m\u00e9s justa.<\/p>\n

No us s\u00e9 dir exactament el perqu\u00e8, per\u00f2 estic segur que si avui a Catalunya hi hagu\u00e9s un\u00a0cas Dreyfus<\/i>, n’hi hauria uns quants que apel\u00b7larien a la unitat nacional i a la superviv\u00e8ncia de la p\u00e0tria per a no desestabilitzar “el proc\u00e9s”. I nosaltres, tindr\u00edem algun Zola?<\/p>\n

El blog d’en Carles Ferreira<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

22 de desembre de 1894. Al banc dels acusats s’asseu un home jove, d’uns trenta anys i escaig. Bigoti llarg i llis, lleugerament repuntat en els extrems; ulls foscos amagats darrere d’ulleres d’\u00e8poca; nas rod\u00f3 i prec\u00eds, sense rastre del cl\u00e0ssic ganxo que s’atribueix als jueus com ell. Un Consell de Guerra, presidit pel coronel …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[187],"class_list":["post-9914","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9914","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9914"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9914\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9916,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9914\/revisions\/9916"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9914"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9914"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9914"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}