{"id":9864,"date":"2013-11-06T16:40:26","date_gmt":"2013-11-06T14:40:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9864"},"modified":"2013-11-06T20:14:19","modified_gmt":"2013-11-06T18:14:19","slug":"anthony-giddens-el-model-social-europeu-pot-i-ha-de-sobreviure-a-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/anthony-giddens-el-model-social-europeu-pot-i-ha-de-sobreviure-a-la-crisi\/","title":{"rendered":"Entrevista a Anthony Giddens: El model social europeu pot i ha de sobreviure a la crisi"},"content":{"rendered":"

\"guiddens\"<\/a>Qu\u00e8 significa la crisi de l’eurozona per al futur d’Europa?<\/i>\u00a0En una entrevista amb Stuart Brown<\/strong>, el Cap de Redacci\u00f3 d\u2019EUROPP, Anthony Giddens\u00a0<\/a>analitza el contingut del seu nou llibre, Continent turbulent i poder\u00f3s: Quin futur per a Europa?\u00a0<\/a>Esbossa els factors estructurals subjacents a la crisi, els beneficis de l’adhesi\u00f3 a la UE, i per qu\u00e8 mantenir el model social europeu com un estat d’inversi\u00f3 social \u00e9s de vital import\u00e0ncia per els pa\u00efsos europeus.<\/i><\/p>\n

Vost\u00e8 fa una distinci\u00f3 en el seu llibre entre els conceptes de UE1, UE2 i ‘Europa de paper’.<\/b>\u00a0En qu\u00e8 consisteix aquesta difer\u00e8ncia i com pot donar forma a la nostra comprensi\u00f3 del proc\u00e9s d’integraci\u00f3?<\/b><\/p>\n

UE1 per a mi \u00e9s l\u2019Europa del “m\u00e8tode Monnet”.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s Europa com se suposa que ha de ser executada, amb la Comissi\u00f3, al centre iniciant pol\u00edtiques, que majorit\u00e0riament s\u00f3n seq\u00fcencials. No obstant aix\u00f2, quan es t\u00e9 una situaci\u00f3 de crisi, aquest m\u00e8tode simplement no funciona, aix\u00ed que el que sol passar \u00e9s que un parell o m\u00e9s dels estats m\u00e9s grans s’ajunten, formen una mena de xarxa informal, i essencialment inicien la majoria de les decisions importants .\u00a0Aix\u00ed que hi ha una mena d’ombra d\u2019UE2 que opera darrere UE1, que compr\u00e8n la participaci\u00f3 de grups de nacions al Consell al que rec\u00f3rrer quan cal prendre decisions eficaces.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha una difer\u00e8ncia significativa entre el m\u00e8tode Monnet, que implica canvis modestos, i els plans iniciats en realitat per la Comissi\u00f3, que sovint impliquen grans canvis: els plans de trenta anys, l’Agenda de Lisboa, els objectius de l’Estrat\u00e8gia Europa 2020, i aix\u00ed successivament.\u00a0Com que no hi ha un lideratge veritablement efica\u00e7 o una estructura de govern de la UE, molts d’aquests plans romanen en projectes en paper, en lloc de projectes que es realitzin a la pr\u00e0ctica.\u00a0Aix\u00f2 ho noten les persones fora de la UE i t\u00e9 un impacte en la nostra credibilitat.\u00a0Es pot veure que les grans promeses que es fan a la UE tenen dificultats per sobreviure, perqu\u00e8 requereixen una nova etapa de l’evoluci\u00f3 en la integraci\u00f3 de la Uni\u00f3.<\/p>\n

Vost\u00e8 sost\u00e9 que un dels principals beneficis que s’ofereixen als estats membres de la UE \u00e9s la noci\u00f3 de “sobirania +\u201d.<\/b>\u00a0En qu\u00e8 consisteix la \u201csobirania +\u201d?<\/b><\/p>\n

Aix\u00f2 per a mi representa la difer\u00e8ncia entre la sobirania formal i la real.\u00a0Sobirania formal \u00e9s la sobirania que s\u2019ha incorporat en la\u00a0 Constituci\u00f3 nacional per governar els seus propis assumptes.\u00a0La sobirania real \u00e9s el grau d’influ\u00e8ncia i el control que tens realment sobre els teus assumptes, especialment en un m\u00f3n\u00a0 tan velo\u00e7 i globalment integrat com aquest.<\/p>\n

La meva tesi \u00e9s que els pa\u00efsos que s\u00f3n membres de la UE en realitat augmenten la seva sobirania, en lloc de perdre-la.\u00a0Els Estats membres de la UE semblen renunciar a la sobirania – i ho fan renunciant a la sobirania\u00a0formal,<\/i>\u00a0– per\u00f2 en termes d’influ\u00e8ncia real en el m\u00f3n guanyem amb l’adhesi\u00f3 a la UE.\u00a0Aix\u00f2 no nom\u00e9s \u00e9s cert quan actuen col\u00b7lectivament, sin\u00f3 tamb\u00e9 quan els Estats de la UE actuen individualment.\u00a0Quan el Regne Unit participa en\u00a0 accions en l’\u00e0mbit internacional, per exemple, cada estat sap que el Regne Unit no est\u00e0 sol.\u00a0El Regne Unit \u00e9s part de la UE, aix\u00ed com d’altres organitzacions com l’OTAN, i aquestes organitzacions tenen m\u00e9s influ\u00e8ncia al m\u00f3n; d\u2019una altra manera no seria possible.\u00a0Aix\u00ed que hem de revertir l’argument habitual que simplement estem sacrificant la sobirania per ser membres de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s evident en certs casos.\u00a0Per exemple, prenguem l’exemple de la proposta, que t\u00e9 suport ferm, per crear una zona de lliure comer\u00e7 entre la UE i els Estats Units.\u00a0Anem a suposar que el Regne Unit sort\u00eds de la Uni\u00f3 Europea, i els restants estats de la UE i els EUA es reunissin per comen\u00e7ar a construir aquesta relaci\u00f3 de lliure comer\u00e7.\u00a0Podem honestament afirmar que el Regne Unit tindria m\u00e9s poder exterior que el que tindria com a membre de la UE?\u00a0\u00d2bviament no.\u00a0Els rendiments de l’adhesi\u00f3 a la UE m\u00e9s que un simple import net d’energia, s\u00f3n un plus del poder del que cada membre podria, en principi, mobilitzar.<\/p>\n

Vost\u00e8 ha descrit la UE esdevenint una “comunitat de dest\u00ed” a trav\u00e9s de la crisi.<\/b>\u00a0\u00c9s possible que la crisi tingui un impacte positiu en la integraci\u00f3 europea?<\/b><\/p>\n

Tendim a parlar de “la crisi”, per\u00f2 hi ha en realitat una s\u00e8rie de crisis, ja que \u00f2bviament hi ha una transici\u00f3 econ\u00f2mica m\u00e9s \u00e0mplia que t\u00e9 lloc en el m\u00f3n m\u00e9s enll\u00e0 de la zona euro.\u00a0La majoria de les persones se centren en els efectes desintegradors de la crisi a Europa: el fet que el nord i el sud d’Europa s’hagin dividit, el gran abisme entre Alemanya i Gr\u00e8cia, i aix\u00ed successivament.\u00a0Per\u00f2 crec que hi ha un conjunt doble de processos que estant tenint lloc.\u00a0La Uni\u00f3 Europea s’ha convertit en realitat en una comunitat de dest\u00ed, a causa que l’euro.\u00a0L’euro ha creat una zona euro m\u00e9s interdependent, encara que aix\u00f2 no va ser reconegut nominalment pels seus fundadors.<\/p>\n

Els membres de la zona euro s\u00f3n econ\u00f2micament interdependents.\u00a0Aix\u00f2 encara no ha estat completat per mecanismes efectius per regular aquesta interdepend\u00e8ncia, i aquest \u00e9s l’origen de la crisi.\u00a0No obstant aix\u00f2, la interdepend\u00e8ncia\u00a0 existeix, i\u00a0 t\u00e9 un impacte en tots els altres pa\u00efsos de la UE a mesura que s’agrupen al voltant de la zona euro, i m\u00e9s o menys obliguen a seguir la traject\u00f2ria del desenvolupament de la zona euro.\u00a0En aquest sentit, Europa \u00e9s molt m\u00e9s una comunitat de dest\u00ed del que era abans, perqu\u00e8 no \u00e9s ni pol\u00edtica ni econ\u00f2micament factible desagregar l’euro.\u00a0L’\u00fanic cam\u00ed \u00e9s cap endavant, el que significa una major governan\u00e7a econ\u00f2mica i una major governan\u00e7a pol\u00edtica.<\/p>\n

Europa s’ha convertit en una comunitat de dest\u00ed en un altre sentit, i \u00e9s que per primera vegada tenim un espai p\u00fablic i pol\u00edtic europeu.\u00a0En tots els pa\u00efsos europeus, les q\u00fcestions europees estan ara cobertes \u00e0mpliament en els mitjans de comunicaci\u00f3.\u00a0Em vaig quedar sorpr\u00e8s per la quantitat de cobertura que figurava al Regne Unit sobre la reelecci\u00f3 d\u2019Angela Merkel<\/strong>.\u00a0Abans mai no ho hauries trobat, i aix\u00f2 \u00e9s el reconeixement que estem tots junts en aix\u00f2, encara que molts al Regne Unit vulguin que marxem de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

Aix\u00ed que per a mi, com a pro-europeu, la q\u00fcesti\u00f3 clau \u00e9s si podem fer que aquest espai p\u00fablic negatiu sigui m\u00e9s positiu.\u00a0Per aquesta ra\u00f3, considero que els pro-europeus haurien d’exposar el cas i fer xarxa a tot Europa en el per\u00edode previ a les eleccions europees de 2014.\u00a0No hem de permetre que els populistes i els euroesc\u00e8ptics dominin el debat pol\u00edticament, o emocionalment.<\/p>\n

Un dels problemes m\u00e9s preocupants que planteja la crisi \u00e9s la possibilitat que es debiliti el model social europeu.<\/b>\u00a0Pot el model social europeu sobreviure en la seva forma actual?<\/b><\/p>\n

Certament, pot i ha de sobreviure.\u00a0Crec que una manera de veure-ho \u00e9s mirant a la Xina.\u00a0Xina no t\u00e9 pr\u00e0cticament cap sistema de seguretat social, i t\u00e9 un gran problema amb l’envelliment de la poblaci\u00f3.\u00a0No hi ha provisi\u00f3 de benestar real per donar suport a les persones quan es posen malaltes, o per donar suport a les persones grans, de manera que la fam\u00edlia els ha de salvar.\u00a0Aix\u00f2 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques perqu\u00e8 l’economia xinesa dep\u00e8n en gran mesura de les exportacions i necessita fomentar la demanda interna.\u00a0\u00c9s clar per a mi que la Xina ha de construir algun tipus de sistema de protecci\u00f3 social.\u00a0\u00c9s una obligaci\u00f3 de les societats industrials contempor\u00e0nies.<\/p>\n

La pregunta \u00e9s en realitat el tipus de sistema de protecci\u00f3 social.\u00a0La meva opini\u00f3 \u00e9s que \u00e9s un error separar la part econ\u00f2mica de la Uni\u00f3 Europea del seu costat social.\u00a0Molt del que passa en un sistema de benestar \u00e9s important per a la productivitat econ\u00f2mica.\u00a0Aquest \u00e9s el cas de l’educaci\u00f3, per exemple, i tamb\u00e9 \u00e9s cert en la salut p\u00fablica i moltes altres \u00e0rees.\u00a0He encunyat el terme “Estat d’inversi\u00f3 social” per descriure aquest principi, i crec que el sistema de seguretat social pot i ha de sobreviure com un estat d’inversi\u00f3 social.\u00a0Aix\u00f2 significa, per exemple, no nom\u00e9s tenir un sistema de salut que s\u2019ocupi de les persones un cop es posen malaltes, sin\u00f3 un sistema que inverteixi en mesures preventives i mesures que combatin la desigualtat.<\/p>\n

\u00c9s un model bastant diferent del sistema de benestar cl\u00e0ssic, per\u00f2 aquesta \u00e9s la manera de defensar el model social.\u00a0I realment no crec que es pugui disposar d’un sistema industrial coherent sense un conjunt raonablement efica\u00e7 d’institucions d’assist\u00e8ncia social.<\/p>\n

Quin efecte tenen els esdeveniments en altres parts del m\u00f3n en la crisi a Europa?<\/b><\/p>\n

Jo sostinc que estem vivint a trav\u00e9s d’una traject\u00f2ria hist\u00f2rica diferent de qualsevol generaci\u00f3 anterior.\u00a0L’Internet \u00e9s probablement la principal for\u00e7a impulsora en aquest sentit, si s’inclouen a l’Internet tots els aspectes que envolten la comunicaci\u00f3 electr\u00f2nica global.\u00a0Aix\u00f2, \u00f2bviament, entra a la constituci\u00f3 de diners i moltes altres \u00e0rees substantives.\u00a0Els diners s\u00f3n ara simplement una representaci\u00f3 electr\u00f2nica d’un ordinador.<\/p>\n

El tel\u00f3 de fons d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la creaci\u00f3, molt r\u00e0pidament, no nom\u00e9s d’una societat cosmopolita, sin\u00f3 del que jo i altres hem anomenat una societat hiperdiversificada.\u00a0Tots nosaltres estem en contacte, cada dia, amb una massa de diferents entorns culturals.\u00a0Aix\u00f2 s’aplica a tot arreu, perqu\u00e8 m\u00e9s de tres quartes parts de la poblaci\u00f3 mundial t\u00e9 acc\u00e9s a un tel\u00e8fon m\u00f2bil, i els tel\u00e8fons m\u00f2bils s’han convertit essencialment en els ordinadors m\u00f2bils que ens uneixen a totes les fonts d’Internet.<\/p>\n

Faig una distinci\u00f3 entre els models de la multiculturalitat i la interculturalitat.\u00a0La interculturalitat significa m\u00e9s un model de di\u00e0leg, no nom\u00e9s dins dels pa\u00efsos europeus, sin\u00f3 tamb\u00e9 entre Europa i altres pa\u00efsos com la Xina.\u00a0Molt del que diem que \u00e9s distintivament europeu t\u00e9 arrels molt m\u00e9s \u00e0mplies.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s bo, ja que podem establir un di\u00e0leg intercultural a trav\u00e9s de diferents parts del m\u00f3n, per intentar veure quines s\u00f3n les formes m\u00e9s eficaces de construir institucions democr\u00e0tiques, per exemple.<\/p>\n

Crec que \u00e9s bastant clar que l’Internet \u00e9s alhora una for\u00e7a per a la promoci\u00f3 de la democr\u00e0cia arreu del m\u00f3n, i al mateix temps un mitj\u00e0 per subvertir-la.\u00a0La gent est\u00e0 desil\u00b7lusionada amb la pol\u00edtica i els seus l\u00edders, en part perqu\u00e8 saben massa sobre ells.\u00a0La democr\u00e0cia est\u00e0 en seriosos problemes en alguns aspectes dels seus propis pa\u00efsos centrals; en el context de totes les altres coses que afecten la Uni\u00f3 Europea existeixen influ\u00e8ncies globals que ens afecten a tots.<\/p>\n

En el llibre d’Anthony Giddens,\u00a0Continent turbulent i poder\u00f3s: Quin futur per a Europa?<\/a>\u00a0(Polity Press 2013) hi ha disponible una an\u00e0lisi m\u00e9s detallada dels temes tractats en aquesta entrevista.<\/i><\/p>\n

Aqu\u00ed<\/a>\u00a0trobareu u<\/i>n podcast d’un esdeveniment recent\u00a0<\/i>de la LSE amb motiu de la publicaci\u00f3 del llibre.<\/i><\/p>\n

Aquesta entrevista va ser publicada per primera vegada a EUROPP@LSE<\/a><\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qu\u00e8 significa la crisi de l’eurozona per al futur d’Europa?\u00a0En una entrevista amb Stuart Brown, el Cap de Redacci\u00f3 d\u2019EUROPP, Anthony Giddens\u00a0analitza el contingut del seu nou llibre, Continent turbulent i poder\u00f3s: Quin futur per a Europa?\u00a0Esbossa els factors estructurals subjacents a la crisi, els beneficis de l’adhesi\u00f3 a la UE, i per qu\u00e8 mantenir …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,16],"tags":[189],"class_list":["post-9864","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-europa","tag-politica-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9864","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9864"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9864\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9867,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9864\/revisions\/9867"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9864"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9864"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9864"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}