{"id":9835,"date":"2013-11-04T15:58:28","date_gmt":"2013-11-04T13:58:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9835"},"modified":"2013-11-04T18:07:48","modified_gmt":"2013-11-04T16:07:48","slug":"jordi-matas-dalmases-xoc-de-cultures-politiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-matas-dalmases-xoc-de-cultures-politiques\/","title":{"rendered":"Jordi Matas Dalmases: Xoc de cultures pol\u00edtiques"},"content":{"rendered":"

\"xoc\"<\/a>El problema del debat sobiranista i de la diversitat d’opinions que genera no s\u00f3n els conflictes permanents entre el govern de Rajoy<\/strong> i el de Mas<\/strong>, sin\u00f3 l’exist\u00e8ncia de dues cultures pol\u00edtiques molt diferents a Espanya i a Catalunya.\u00a0La cultura pol\u00edtica, en el sentit cl\u00e0ssic i col\u00b7lectiu de pautes d’orientaci\u00f3 social cap als objectes pol\u00edtics d’una comunitat, \u00e9s resultat de la hist\u00f2ria col\u00b7lectiva del sistema pol\u00edtic i de les experi\u00e8ncies personals i socialitzadores dels individus que l’integren.\u00a0Les cultures pol\u00edtiques condicionen extraordin\u00e0riament el comportament dels partits, la din\u00e0mica parlament\u00e0ria, l’activitat governamental i, en definitiva, la manera de fer pol\u00edtica i de comunicar-la.<\/p>\n

A Espanya predomina una percepci\u00f3 excessivament maniquea de la pol\u00edtica que potser sigui fruit d’un influent proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3 basat en les diferents manifestacions (social, religiosa, pol\u00edtica o b\u00e8l\u00b7lica) de dues Espanyes irreconciliables.\u00a0La cultura pol\u00edtica espanyola s’inclina per una valoraci\u00f3 dicot\u00f2mica de la realitat pol\u00edtica, no sol policromar els debats socials i es materialitza en un bipartidisme simplificador que protagonitzen PP<\/strong> i PSOE<\/strong> tant al Congr\u00e9s dels Diputats com en la majoria de parlaments auton\u00f2mics.\u00a0Aix\u00ed, davant el sobiranisme catal\u00e0, la cultura pol\u00edtica espanyola facilita una resposta del govern de Rajoy<\/strong> basada en la divisi\u00f3, el recel i la imposici\u00f3.\u00a0I la defensa est\u00e8ril del PSOE<\/strong> d’una reforma federal de la Constituci\u00f3 o la del PP<\/strong> de no modificar-la, \u00e9s un clar exemple de pol\u00edtica espanyola en blanc i negre.<\/p>\n

A Catalunya hi ha una ancestral cultura del pacte que \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de factors hist\u00f2rics, geogr\u00e0fics, econ\u00f2mics i socials.\u00a0Aquesta cultura concep la din\u00e0mica pol\u00edtica com la gesti\u00f3 de la negociaci\u00f3, de la integraci\u00f3, del pluralisme i tamb\u00e9 del pragmatisme.\u00a0En els \u00faltims decennis hi ha hagut a Catalunya valuosos projectes i grans objectius capa\u00e7os d’unir sensibilitats ideol\u00f2giques molt diferents (entre d’altres, l’Assemblea de Catalunya, la manifestaci\u00f3 per la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia, els governs d’unitat de Tarradellas; els pactes de progr\u00e9s despr\u00e9s de les primeres eleccions municipals; l’aprovaci\u00f3 un\u00e0nime de la Llei de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica; l’ampli suport parlamentari, inclosa l’oposici\u00f3, a la Llei d’Educaci\u00f3 de Catalunya, i tamb\u00e9 la massiva manifestaci\u00f3 de la Diada de 2012 o la cadena humana de 400 quil\u00f2metres de l’11 de setembre).\u00a0Des de les primeres eleccions auton\u00f2miques de 1980, Catalunya t\u00e9 una composici\u00f3 parlament\u00e0ria plural que ha facilitat una gran variabilitat d’acords entre partits ideol\u00f2gicament heterogenis sense que cap hagi quedat excl\u00f2s.<\/p>\n

La cultura pol\u00edtica catalana incentiva una pr\u00e0ctica pol\u00edtica que xoca amb la manera espanyola de fer i d’entendre la pol\u00edtica.\u00a0A Espanya s’observa amb incredulitat com el 80% dels catalans est\u00e0 a favor d’una consulta popular sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya (inclosos el 60% dels votants de Ciutadans i el 30% del PPC) i tamb\u00e9 genera sorpresa comprovar dues certeses demosc\u00f2piques m\u00e9s: gaireb\u00e9 el 80% dels catalans afirma que a Catalunya hi ha una bona conviv\u00e8ncia entre independentistes i no independentistes (incloent m\u00e9s de la meitat dels votants del PPC), i un altre 80% assegura sentir-se c\u00f2mode per poder expressar amb llibertat les seves idees sobre la q\u00fcesti\u00f3 nacional.\u00a0S\u00f3n dades antag\u00f2niques al discurs pol\u00edtic espanyol d’una suposada (o desitjada) divisi\u00f3 a Catalunya.<\/p>\n

Els governs espanyol i catal\u00e0 intenten traslladar al debat sobiranista l’ess\u00e8ncia de les cultures pol\u00edtiques de les societats que governen.\u00a0Mas<\/strong> tracta d’emparar-se en el respecte a una majoria social i parlament\u00e0ria multicolor per aconseguir un pacte que permeti la consulta.\u00a0Rajoy,<\/strong> per contra, prefereix perpetrar en un enfrontament que distingeixi entre l’ordre constitucional i el desordre sobiranista.\u00a0Hi ha una triple estrat\u00e8gia del govern espanyol que t\u00e9 com a objectiu el “divideix i vencer\u00e0s”: incrementar la viol\u00e8ncia verbal, infondre la por a un futur incert i radicalitzar el proc\u00e9s.\u00a0No obstant aix\u00f2, la s\u00f2lida cultura del consens que hi ha a Catalunya est\u00e0 immunitzant als catalans davant la duresa del discurs antiindependentista i la por al desconegut que es planteja des de fora, i els partidaris de la consulta saben que la naturalesa pac\u00edfica del desafiament que es planteja \u00e9s el principal aval d’\u00e8xit.<\/p>\n

Estem davant d’un nou gran objectiu pol\u00edtic de la hist\u00f2ria de Catalunya: la demanda d’una consulta popular perqu\u00e8 el poble catal\u00e0 decideixi el seu futur.\u00a0La hist\u00f2ria es repeteix i, tot i que la societat catalana \u00e9s avui molt complexa i plural, el moviment ciutad\u00e0 a Catalunya es cohesiona i es solidifica quan les reivindicacions s\u00f3n transcendents i basades en principis democr\u00e0tics.\u00a0Sens dubte, un s\u00edmptoma de bona salut d’un poble amb una cultura pol\u00edtica que permet seguir anhelant grans reptes pol\u00edtics.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El problema del debat sobiranista i de la diversitat d’opinions que genera no s\u00f3n els conflictes permanents entre el govern de Rajoy i el de Mas, sin\u00f3 l’exist\u00e8ncia de dues cultures pol\u00edtiques molt diferents a Espanya i a Catalunya.\u00a0La cultura pol\u00edtica, en el sentit cl\u00e0ssic i col\u00b7lectiu de pautes d’orientaci\u00f3 social cap als objectes pol\u00edtics …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-9835","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9835","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9835"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9835\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9839,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9835\/revisions\/9839"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9835"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9835"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9835"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}