{"id":9822,"date":"2013-11-03T16:37:06","date_gmt":"2013-11-03T14:37:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9822"},"modified":"2013-11-04T14:18:40","modified_gmt":"2013-11-04T12:18:40","slug":"enric-juliana-el-drama-del-psoe-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-juliana-el-drama-del-psoe-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Enric Juliana: El drama del PSOE a Catalunya"},"content":{"rendered":"

\"Alianca-socialista_\"<\/a>La foto que encap\u00e7ala aquest article t\u00e9 m\u00e9s agulles clavades que un ninot de vud\u00fa a la selva d’Hait\u00ed.\u00a0Ha estat cremada diverses vegades i les seves cendres han estat escampades al riu Guadalquivir i al parc de l’Oest, la zona verda de Madrid m\u00e9s propera al carrer Ferraz.\u00a0Alfonso Guerra<\/strong> l’ha cancel\u00b7lat dels seus arxius i Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> segurament prefereix no recordar-la.\u00a0\u00c9s la imatge festiva que sanciona l’acord de coalici\u00f3 entre el Partit dels Socialistes de Catalunya<\/strong> (PSC) i la Federaci\u00f3 Catalana del Partit Socialista Obrer Espanyol<\/strong> (PSOE) per conc\u00f3rrer junts a les eleccions generals del 15 de juny del 1977 -les eleccions de la restauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia a Espanya- sota el nom Socialistes de Catalunya.<\/p>\n

D’esquerra a dreta, l’ex comandant de la Uni\u00f3 Militar Democr\u00e0tica Juli Busquets<\/strong> (candidat independent), Francisco Ramos<\/strong> (PSOE), Alexandre Cirici Pellicer<\/strong> (PSC), Josep Maria Triginer<\/strong> (PSOE), Raimon Obiols<\/strong> (PSC), Eduardo Mart\u00edn Toval<\/strong> ( PSC) i Joan Revent\u00f3s<\/strong> (PSC).\u00a0\u00c9s una foto important.\u00a0Aquest dia, el PSOE<\/strong> renunciava a enfrontar-se amb altres candidatures socialistes catalanes en les primeres eleccions de la democr\u00e0cia.\u00a0A Andalusia, s\u00ed (en viva competici\u00f3 amb el Partit Socialista d’Andalusia), a Catalunya, no.\u00a0Decisi\u00f3 expressa de Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> i Alfonso Guerra<\/strong>.\u00a0Ho han llegit b\u00e9, el mateix Alfonso Guerra que ara, trenta-sis anys despr\u00e9s, demana la reimplantaci\u00f3 del PSOE a Catalunya.\u00a0Puntualitzo, el mateix Alfonso Guerra, no.\u00a0Els homes -els homes i les dones- som com els rius d’Her\u00e0clit: mai ens banyem a la mateixa nost\u00e0lgia de nosaltres mateixos.\u00a0El Guerra antany guerrista \u00e9s avui alfons\u00ed.<\/p>\n

Per entendre la import\u00e0ncia d’aquesta foto cal fer una mica d’hist\u00f2ria.\u00a0Intentar\u00e9 no ser avorrit.\u00a0Des dels inicis de la industrialitzaci\u00f3 fins a la data, el socialisme no ha estat del tot preponderant a Catalunya.\u00a0No ho va ser, clarament, en els inicis del moviment obrer, no ho va ser en les turbul\u00e8ncies de la Setmana Tr\u00e0gica (1909), no ho va ser durant l’adveniment de la Rep\u00fablica i el primer estatut d’autonomia (1931-1932), no ho va ser durant la Guerra Civil, amb un dram\u00e0tic pols entre comunistes i anarquistes; va estar a punt de ser-ho en els primers compassos de la Transici\u00f3 -brillant resultat electoral de la coalici\u00f3 Socialistes de Catalunya-, no ho va ser durant el desplegament de l’autonomia, no ho ha estat durant el recent per\u00edode de set anys (2003-2010) en qu\u00e8 dues personalitats socialistes han ocupat la presid\u00e8ncia de la Generalitat.\u00a0I, amb tota evid\u00e8ncia, no ho \u00e9s avui.<\/p>\n

Bakunin va tenir m\u00e9s \u00e8xit que Marx a Barcelona.\u00a0Mentre a Madrid i en els altres dos focus de la industrialitzaci\u00f3 hisp\u00e0nica (Pa\u00eds Basc i Ast\u00faries) germinava la llavor del socialisme marxista sota les cures del tip\u00f2graf Pablo Iglesias, a Barcelona les idees llibert\u00e0ries quallaven amb m\u00e9s for\u00e7a entre els obrers industrials. M\u00e9s individualisme, m\u00e9s rebuig a la disciplina industrial, menys inclinaci\u00f3 a la doctrina, m\u00e9s frec amb la petita propietat, menys estatalisme?\u00a0Aqu\u00ed hi ha tema.\u00a0En la seva famosa obra teatral\u00a0Luces de Bohemia,<\/em>\u00a0Ramon del Valle Incl\u00e1n tra\u00e7a un retrat molt efectista de l’obrer anarquista catal\u00e0.\u00a0(Escena sisena).<\/p>\n

EL PRES: Bona nit!<\/em>
\nMAX: No estic sol?<\/em>
\nEL PRES: Aix\u00f2 sembla.<\/em>
\nMAX: Qui ets, company?<\/em>
\nEL PRES: Un p\u00e0ria.<\/em>
\nMAX: Catal\u00e0?<\/em>
\nEL PRES: De tot arreu.<\/em>
\nMAX: P\u00e0ria! …<\/em>\u00a0Nom\u00e9s els obrers catalans d\u00f3nen a la seva rebel\u00b7lia\u00a0 aquest denigrant ep\u00edtet.<\/em>\u00a0P\u00e0ria, en boques com la teva, \u00e9s un esper\u00f3.<\/em>\u00a0Aviat arribar\u00e0 la vostra hora.<\/em>
\nEL PRES: T\u00e9 vost\u00e8 llums que no tots tenen.<\/em>\u00a0Barcelona alimenta una foguera d’odi, s\u00f3c obrer barcelon\u00ed, i a orgull ho tinc.<\/em>
\nMAX: Ets anarquista?<\/em>
\nEL PRES: S\u00f3c el que m’han fet les lleis.<\/em>
\nMAX: Pertanyem a la mateixa Esgl\u00e9sia.<\/em>
\nEL PRES: Vost\u00e8 porta xalina.<\/em>
\nMAX: ‘El dogal de la m\u00e9s horrible servitud!<\/em>\u00a0Me la traur\u00e9, perqu\u00e8 parlem.<\/em>
\nEL PRES: No \u00e9s proletari.<\/em>
\nMAX: Jo s\u00f3c el dolor d’un malson.<\/em>
\nEL PRES: Vost\u00e8 sembla home de llums.<\/em> El seu parlar \u00e9s com d’altres temps.<\/em>
\nMAX: Jo s\u00f3c un poeta cec.<\/em><\/p>\n

Malgrat que la Uni\u00f3 General de Treballadors va ser fundada a Barcelona el 1888, la Confederaci\u00f3 Nacional del Treball, creada vint anys m\u00e9s tard, tamb\u00e9 a Barcelona, \u200b\u200bva conquistar l’hegemonia sota la bandera del sindicalisme revolucionari, germinat a principis de segle a les files de la Solidaritat Obrera.\u00a0(Per als qui encara s’aferren al fals estereotip d’una Catalunya secularment dividida entre obrers castellanoparlants i menestrals, petitburgesos i grans burgesos de parla catalana, aqu\u00ed van els cognoms dels fundadors de la Solidaritat Obrera: Segu\u00ed, Badia, Bruguera, Savi, Sed\u00f3…, al seu torn descendents de la Uni\u00f3 Local de Societats Obreres de Barcelona).\u00a0Les figures de refer\u00e8ncia d’aquesta \u00e8poca s\u00f3n Salvador Segu\u00ed Rubinat<\/strong>, el Noi del Sucre, l\u00edder obrer de tremenda capacitat orat\u00f2ria, anarco sindicalista, assassinat el 1923 per pistolers del Sindicat Lliure, i Francesc Layret Foix<\/strong>, catalanista republic\u00e0 amb amics a la Lliga, advocat dels sindicalistes, assassinat pels pistolers el 1920.<\/p>\n

\"\"<\/center>
Salvador Segu\u00ed, el Noi del Sucre<\/sup><\/center>

\n\"\"<\/center>
Francesc Layret<\/sup><\/center>La CNT va esdevenir un sindicat enorme en qu\u00e8 convivien obrers de parla catalana i castellana, anarquista d’acci\u00f3 directa, joves aguilons de la FAI, cooperativistes i els gradualistes -moderats- de la l\u00ednia ‘trentista’ (Manifest dels Trenta, agost de 1931).\u00a0En aquesta antiga filmaci\u00f3, Juan Garc\u00eda Oliver explica, amb un inconfusible accent catal\u00e0, com es van formar els grups d’acci\u00f3 de la CNT-FAI a Barcelona per fer front als pistolers de la patronal.<\/p>\n