{"id":9813,"date":"2013-10-30T18:00:45","date_gmt":"2013-10-30T16:00:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9813"},"modified":"2013-11-01T14:05:04","modified_gmt":"2013-11-01T12:05:04","slug":"entrevista-a-enrico-letta-es-urgent-una-gran-batalla-europeista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-enrico-letta-es-urgent-una-gran-batalla-europeista\/","title":{"rendered":"Entrevista a Enrico Letta: “\u00c9s urgent una gran batalla europeista”"},"content":{"rendered":"

\"letta\"<\/a>El socialdem\u00f2crata\u00a0Enrico Letta<\/a>\u00a0(Pisa, 1966) porta sis mesos al capdavant del Govern d’It\u00e0lia, per\u00f2 encara no ha ocupat l’apartament reservat al primer ministre a la tercera planta del palau Chigi.\u00a0Potser perqu\u00e8 prefereix que la seva fam\u00edlia segueixi vivint al barri de Testaccio -els seus fills van a l’escola p\u00fablica- o potser perqu\u00e8 no es fia que\u00a0Silvio Berlusconi<\/a>, amb qui mant\u00e9 un tempestu\u00f3s pacte de Govern, truqui pel seu compte al cami\u00f3 de la mudan\u00e7a.\u00a0Com si no tingu\u00e9s problemes a casa, Enrico Letta ha convertit en una missi\u00f3 la lluita contra els populismes.\u00a0Tem que, igual que va succeir a It\u00e0lia, Europa no es doni compte de l’avan\u00e7 de l’antipol\u00edtica fins que sigui massa tard.<\/p>\n

Pregunta.<\/strong>\u00a0\u00bfFins a quin punt \u00e9s el populisme un perill creixent per a l’estabilitat d’Europa?<\/p>\n

Resposta.<\/strong>\u00a0Encara que est\u00e0 molt subestimat, hi ha un risc molt gran de que el proper mes de maig es tri\u00ef el Parlament Europeu m\u00e9s antieuropeu de la hist\u00f2ria.\u00a0El m\u00e9s probable \u00e9s que en alguns dels grans pa\u00efsos i tamb\u00e9 en els m\u00e9s petits ens trobem amb un creixement de tots els partits i moviments euroesc\u00e8ptics i antieuropeus.\u00a0Amb un efecte molt negatiu i perill\u00f3s.\u00a0L’any que ve, It\u00e0lia presidir\u00e0 el segon semestre, el primer de la nova legislatura, amb el conseg\u00fcent canvi del president del Consell Europeu i de la presid\u00e8ncia de la Comissi\u00f3.\u00a0El tema de fons ser\u00e0 passar de la legislatura de l’austeritat (2009-2014) a la del creixement, per\u00f2 el risc de trobar-nos amb el Parlament m\u00e9s euroesc\u00e8ptic de la hist\u00f2ria fa que aquest objectiu neixi coix, encallat.\u00a0I d’aix\u00f2, encara que es parli en els diferents pa\u00efsos, es fa t\u00edmidament.\u00a0\u00c9s urgent una gran batalla europeista, l’Europa dels pobles contra l’Europa dels populismes: aix\u00f2 \u00e9s el que est\u00e0 en joc en els propers sis mesos.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Quines possibilitats hi ha que el\u00a0Moviment 5 estrelles (M5S)<\/a>\u00a0de Beppe Grillo es converteixi en el primer partit itali\u00e0 en les eleccions europees? Com pretenen conjurar aquesta possibilitat?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0\u00c9s un risc molt fort.\u00a0Les eleccions europees s\u00f3n el millor terreny sobre el qual el Moviment 5 estrelles pot expressar el seu populisme.\u00a0I ja ha comen\u00e7at.\u00a0I, davant d’aix\u00f2, no podem ser t\u00edmids, hem de plantar una batalla amb el cap alt, plantejant les raons d’un europeisme del qual hem subestimat els aspectes positius. Comen\u00e7ant per dir que la profunda crisi econ\u00f2mica i financera no \u00e9s deguda a Europa, sin\u00f3 a la poca Europa.\u00a0Un exemple: han estat necess\u00e0ries 27 cimeres europees des de 2008 abans d’arribar a la frase de Mario Draghi –\u00a0“whatever it takes”<\/a>\u00a0– per salvar l’euro, una declaraci\u00f3 que ha servit per comen\u00e7ar a sortir de la crisi.\u00a0Poca Europa vol dir que no existeixen les institucions adequades.\u00a0Qu\u00e8 \u00e9s Europa?\u00a0Qui ens representa?\u00a0Les respostes sempre balbucientes contribueixen a la vict\u00f2ria de Grillo, de Marine Le Pen, de Farage, de tots els populistes. Parlo amb molta franquesa: les institucions europees estan molt fragmentades: el president del Consell, de la Comissi\u00f3, el president de torn del semestre, l’Eurogrup, el representant permanent… Quan he parlat amb Obama a Washington li he dit: \u00e9s important que vagi a Brussel\u00b7les.\u00a0Fins ara, en cinc anys, Obama no hi ha anat mai….<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Qu\u00e8 li va respondre?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Em va dir que hi anir\u00e0, per\u00f2 el fet que en cinc anys no hagi vingut, em fa pensar que tamb\u00e9 des de la percepci\u00f3 americana hi ha una dificultat per interpretar a Brussel\u00b7les com el lloc de la representaci\u00f3 europea. Proveu a fer un sondeig entre els ciutadans europeus amb aquesta pregunta: \u00bfqui \u00e9s el cap d’Europa?\u00a0Ser\u00e0 interessant veure quants responen Merkel, quants Barroso, quants Van Rompuy…<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0I com es pot corregir aix\u00f2…?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Si fos dictador europeu durant mitja hora, publicaria 2 edictes.\u00a0Crec que el primer seria immediatament compartit per l’opini\u00f3 p\u00fablica: la unificaci\u00f3 del president de la Comissi\u00f3 i del president del Consell Europeu en una \u00fanica figura.\u00a0Aix\u00f2 es pot fer sense canviar els tractats, nom\u00e9s cal proposar a la mateixa persona.\u00a0Una uni\u00f3 personal -diguem-ho aix\u00ed- de les dues funcions ja seria una decisi\u00f3 important.\u00a0S\u00e9 que des del punt de vista de la perfecci\u00f3 jur\u00eddica de Brussel\u00b7les estic dient una mena de blasf\u00e8mia perqu\u00e8 el president del Consell t\u00e9 un paper de gesti\u00f3, mentre el president de la Comissi\u00f3 t\u00e9 una altra funci\u00f3, per\u00f2 seria m\u00e9s pr\u00e0ctic i tothom ho entendria.\u00a0Amb el segon edicte aboliria tots els acr\u00f2nims que s\u00f3n incomprensibles per a tots.\u00a0La burocr\u00e0cia de Brussel\u00b7les els utilitza com una br\u00faixola, per\u00f2 la resta de la gent es perd.\u00a0Nom\u00e9s cal pensar en l’assumpte de la crisi: EFS, ESM, SIX PACK TWO PACK…, aix\u00f2 \u00e9s, una llista de termes absolutament incomprensibles entre els quals ens perdem.\u00a0Caldria tornar a dir les coses pel seu nom per tornar a apropar-nos als ciutadans.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Les eleccions s\u00f3n el proper mes de maig.\u00a0Qu\u00e8 proposa per apropar als ciutadans a tan esc\u00e0s marge de temps?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Ser\u00e0 fonamental que Europa aixequi la bandera de la lluita contra la desocupaci\u00f3 juvenil.\u00a0Convertir-la en una lluita europea.\u00a0Si es llan\u00e7a un gran projecte per als joves, es parlar\u00e0 d’aix\u00f2 en tot el continent.\u00a0\u00c9s m\u00e9s: tenint en compte que el Consell Europeu de febrer s’ocupar\u00e0 de pol\u00edtiques econ\u00f2miques relacionades amb la ind\u00fastria, tenim dues opcions. O podem donar un missatge burocr\u00e0tic o, en canvi, emprendre una virtuosa segona volta.\u00a0A l’anada -els \u00faltims 10 anys- s’ha teoritzat que Europa no havia de tenir m\u00e9s ind\u00fastries, que n’hi havia prou amb finances i serveis.\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 ara \u00e9s com reindustrialitzar de la manera m\u00e9s avan\u00e7ada, buscant donar treball als nostres joves.\u00a0I tamb\u00e9 hi ha la q\u00fcesti\u00f3 de la immigraci\u00f3.\u00a0Europa es juga bona part de les seves possibilitats de guanyar als populistes precisament sobre aquest terreny. Amb una gesti\u00f3 equivocada del problema es poden perdre les eleccions europees.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0A It\u00e0lia, el populisme ha tingut una llarga incubaci\u00f3.\u00a0Umberto Bossi -el vell l\u00edder de la Lliga Nord- va entrar al Parlament el 1987 i ara, 26 anys despr\u00e9s, un de cada tres electors ha votat populisme, entre el Moviment 5 estrelles i la Lliga.\u00a0\u00bfNo creu que caldria que vost\u00e8s -la pol\u00edtica tradicional- fessin una autocr\u00edtica sobre els errors que han afavorit aquesta escalada?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0S\u00ed, per descomptat.\u00a0No vull que em malinterpreti.\u00a0Quan parlo de populismes em refereixo a les pol\u00edtiques i als representants, per\u00f2 s\u00e9 que entre els vuit milions que han votat el M5S, hi ha molt\u00edssims electors que abans han votat pel Partit Democr\u00e0tic (PD) i per les formacions moderades del centredreta.\u00a0He reflexionat molt sobre aix\u00f2 en els \u00faltims mesos: la sent\u00e8ncia sobre el populisme no pot ser autoabsolutoria.\u00a0No dic: nosaltres som bons i ells dolents.\u00a0Si tants electors que votaven per nosaltres en el passat han triat pol\u00edtiques populistes, els primers que hem de preguntar per qu\u00e8 hem de ser nosaltres.\u00a0El 90% de l’\u00e8xit dels partits populistes a It\u00e0lia no s’ha basat sobre q\u00fcestions d’Europa o de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques, sin\u00f3 com a reacci\u00f3 a una pol\u00edtica que ha trigat massa temps a renovar-se i a reduir els costos.\u00a0Per aix\u00f2, a It\u00e0lia, una de les claus del resultat de les properes europees dependr\u00e0 de si -com espero- esdevenen definitivament en lleis l’abolici\u00f3 del finan\u00e7ament p\u00fablic dels partits i una nova llei electoral.\u00a0I necessitem tamb\u00e9 un rejoveniment general de la direcci\u00f3 dels partits.\u00a0Hem de demostrar que la pol\u00edtica a It\u00e0lia \u00e9s capa\u00e7 de reformar-se sense que sigui necess\u00e0ria la presa de la Bastilla.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Vost\u00e8 parla de la necessitat de la bona pol\u00edtica, per\u00f2 tant l’anterior cap del Govern, Mario Monti, com vost\u00e8 van ser apadrinats pel president de la Rep\u00fablica i no per les paperetes dels electors.\u00a0No enforteix aix\u00f2 tamb\u00e9 l’antipol\u00edtica, la manca de fe en la democr\u00e0cia?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Aquest \u00e9s el motiu pel qual jo insisteixo tant que cal canviar les regles institucionals.\u00a0Entre nosaltres hi ha molts conservadors que diuen que aquest Parlament est\u00e0 deslegitimat i per tant no pot canviar la Constituci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 jo els dic que, si no es canvia, el nostre sistema continuar\u00e0 augmentant els populismes.\u00a0El ciutad\u00e0 ha de poder triar un Parlament, un president, un Govern.\u00a0Per\u00f2 a It\u00e0lia tenim dos parlaments [la Cambra de Diputats i el Senat] que tenen el mateix poder.\u00a0Crec que abans de l’estiu podem tancar la partida del canvi de la Constituci\u00f3 per reduir els parlamentaris i posar fi a un bicameralisme que ens porta a la inestabilitat.\u00a0Jo treballo perqu\u00e8, en les eleccions del 2015, els ciutadans puguin escollir entre dues opcions i aquesta elecci\u00f3 es tradueixi en un Govern clar.\u00a0En aquest sentit, la gran coalici\u00f3 que estem vivint a It\u00e0lia \u00e9s un moment extraordinari en el veritable sentit de la paraula. L’ordinari \u00e9s la confrontaci\u00f3 entre el centredreta i el centreesquerra amb regles institucionals que ho consentin.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0La nit de les eleccions europees, a partir de quin resultat poden convertir-se per a vost\u00e8 en perillosos els partits populistes?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0Seria un grand\u00edssim problema si els populistes europeus superen el 25%.\u00a0Aix\u00f2 ho hem de tenir tots molt present.\u00a0Cal tenir en compte una cosa: des de 1979 fins avui tots els resultats de les eleccions europees s’han mirat en clau nacional, per veure les conseq\u00fc\u00e8ncies internes de la pujada o la baixada de tal o qual partit.\u00a0Mai en aquests 35 anys s’ha mirat el resultat de forma conjunta.\u00a0Ara, en canvi, per primera vegada la partida ser\u00e0 d’europeistes contra populistes.\u00a0I crec que aquesta din\u00e0mica ser\u00e0 id\u00e8ntica a la resta dels grans pa\u00efsos.\u00a0Ser\u00e0 important a It\u00e0lia, per\u00f2 tamb\u00e9 a Alemanya, on tots aniran a veure \u00a0-tamb\u00e9 jo-si Alternativa [per Alemanya] est\u00e0 encara sota el 5% ha crescut; ser\u00e0 fonamental \u00f2bviament a Fran\u00e7a i al Regne Unit i ho ser\u00e0 tamb\u00e9 a Espanya, on caldr\u00e0 veure si els dos grans partits retenen encara el 80% de l’electorat o si, per contra, comen\u00e7a a passar com aqu\u00ed als \u00faltims cinc anys: el 2008, els dos grans partits junts reunien gaireb\u00e9 el 70% de l’electorat i avui s\u00f3n menys del 50%.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Parlant d’It\u00e0lia, Silvio Berlusconi\u00a0i els seus problemes amb la just\u00edcia<\/a>\u00a0continuen posant en risc el Govern de coalici\u00f3?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0[Somrient] No penso parlar de Berlusconi.\u00a0No dir\u00e9 res, perqu\u00e8 si dic alguna cosa ho titulareu amb Berlusconi. Vull parlar d’Europa.<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Per\u00f2 almenys digui si tamb\u00e9 fica a Berlusconi al sac dels populistes…<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0B\u00e9, una mica s\u00ed, una mica s\u00ed…<\/p>\n

P.<\/strong>\u00a0Qu\u00e8 vol dir una mica?<\/p>\n

R.<\/strong>\u00a0El PDL \u00e9s una barreja entre les dues coses.\u00a0Berlusconi en aquests anys ha mantingut posicions populistes i alhora altres m\u00e9s institucionals i moderades.\u00a0Per\u00f2 It\u00e0lia t\u00e9 la gran fortuna de tenir un president de la Rep\u00fablica que s’ha trobat a l’esquena la missi\u00f3 impossible de gestionar un resultat electoral tan dif\u00edcil i en un moment tan cr\u00edtic per sortir de la crisi.\u00a0It\u00e0lia ha d’estar molt agra\u00efda a Napolitano i hem de donar-li suport en el seu esfor\u00e7 de mantenir unit el pa\u00eds durant aquesta dif\u00edcil transici\u00f3.<\/p>\n

Entrevista de Pablo Ordaz per a El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El socialdem\u00f2crata\u00a0Enrico Letta\u00a0(Pisa, 1966) porta sis mesos al capdavant del Govern d’It\u00e0lia, per\u00f2 encara no ha ocupat l’apartament reservat al primer ministre a la tercera planta del palau Chigi.\u00a0Potser perqu\u00e8 prefereix que la seva fam\u00edlia segueixi vivint al barri de Testaccio -els seus fills van a l’escola p\u00fablica- o potser perqu\u00e8 no es fia que\u00a0Silvio …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[189],"class_list":["post-9813","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general","tag-politica-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9813","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9813"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9813\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9816,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9813\/revisions\/9816"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9813"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9813"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9813"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}