{"id":9809,"date":"2013-10-30T17:00:09","date_gmt":"2013-10-30T15:00:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9809"},"modified":"2013-10-31T19:42:25","modified_gmt":"2013-10-31T17:42:25","slug":"francesc-trillas-economistes-per-un-progres-real","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-economistes-per-un-progres-real\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: Economistes per un progr\u00e9s real"},"content":{"rendered":"

\"Stock<\/a>Ahir va tenir lloc la presentaci\u00f3 del document sobre el projecte econ\u00f2mic de la socialdemocr\u00e0cia<\/a> encarregat per la Fundaci\u00f3 Campalans i la secretaria d\u2019economia del PSC. A continuaci\u00f3 podeu llegir el text en qu\u00e8 vaig basar les meves paraules.
\nPresentem un document de debat, per tant incomplet i obert a noves aportacions. No \u00e9s un document que tingui concessions de cara a la galeria ni que busqui l\u2019aplaudiment f\u00e0cil. Per\u00f2 no \u00e9s tampoc un document t\u00e8cnic ni agn\u00f2stic, sin\u00f3 comprom\u00e8s amb una visi\u00f3 igualitarista de l\u2019economia. El fem p\u00fablic en el seu estat actual, de \u201cwork in progress\u201d, com el pod\u00edem haver ensenyat abans o despr\u00e9s. El document t\u00e9 tres parts, m\u00e9s una introducci\u00f3 i unes conclusions: un sistema econ\u00f2mic m\u00e9s just i eficient, mercat laboral i pol\u00edtica industrial.<\/p>\n

El document parla de la crisi i m\u00e9s enll\u00e0, no necess\u00e0riament centrant-nos nom\u00e9s en l\u2019economia espanyola o catalana: parla del tipus de societat amb el qual volem sortir de la crisi. El punt de refer\u00e8ncia \u00e9s el dels pa\u00efsos n\u00f2rdics i dels governs socialdem\u00f2crates (SD) d\u2019aquests pa\u00efsos i altres. Les experi\u00e8ncies de govern SD o inspirades en les idees SD s\u00f3n les que han aportat m\u00e9s benestar durant m\u00e9s temps a m\u00e9s persones de la hist\u00f2ria de la humanitat. I la SD aporta el conjunt de valors (com va dir l\u2019historiador Tony Judt en els seus darrers escrits) que millor permeten navegar en un m\u00f3n sotm\u00e8s a grans problemes globals.<\/p>\n

El document \u00e9s un esfor\u00e7 d\u2019afirmaci\u00f3 de les nostres idees en temps de gran incertesa, i al mateix temps de posar-les al dia en di\u00e0leg amb altres esfor\u00e7os semblants. No \u00e9s un programa electoral ni un fullet\u00f3 per anar repartint als mercats, sin\u00f3 un document per al debat i la reflexi\u00f3. No \u00e9s tampoc una recepta m\u00e0gica per sortir de la crisi ni per superar els nostres problemes electorals.
\nEl model n\u00f2rdic es basa en la igualtat, estat del benestar, innovaci\u00f3, respecte pel medi ambient, igualtat home\/dona, compatible amb un rol important per a les empreses privades i el mercat. Un model fortament redistributiu basat en una elevada pressi\u00f3 fiscal acceptada per la poblaci\u00f3 perqu\u00e8 a canvi rep els fruits d\u2019una acci\u00f3 col\u00b7lectiva efica\u00e7. La gran q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si l\u2019experi\u00e8ncia dels pa\u00efsos n\u00f2rdics es pot generalitzar en territoris m\u00e9s amplis i menys cohesionats des del punt de vista cultural.<\/p>\n

Es tracta d\u2019aconseguir la millor combinaci\u00f3 d\u2019efici\u00e8ncia i equitat (sabent que no \u00e9s f\u00e0cil ser suec). Com fer-ho: amb reformes progressistes: avan\u00e7ar en l\u2019igualitarisme cultivant alhora una reputaci\u00f3 de responsabilitat econ\u00f2mica, de seriositat i rigor. Acceptar reformes que permetin la sostenibilitat i la millora del model igualitarista, en un context d\u2019envelliment de les poblacions, d\u2019oportunitats i amenaces globals. Amb una reforma fiscal perqu\u00e8 la fiscalitat deixi de recaure principalment en la classe treballadora, introduint reformes complement\u00e0ries que facin possibles tipus impositius m\u00e9s elevats (harmonitzaci\u00f3 fiscal, reducci\u00f3 d\u2019altres distorsions com per exemple augmentant all\u00e0 on sigui possible la compet\u00e8ncia en els mercats de producte).<\/p>\n

Els millors economistes cr\u00edtics amb el neo-liberalisme, com els neocl\u00e0ssics progressistes (Krugman, Stiglitz, Arrow, Stern, Nordhaus, Rodrik) i partidaris d\u2019enfocs alternatius rigorosos (Bowles, Aoki, Basu) avalen que aquesta combinaci\u00f3 no nom\u00e9s \u00e9s possible sin\u00f3 que \u00e9s desitjable.<\/p>\n

Els economistes hem estat massa arrogants per\u00f2 Keynes va dir: \u201cThe ideas of economists and political philosophers, both when they are right and when they are wrong, are more powerful than is commonly understood. Indeed the world is ruled by little else. Practical men, who believe themselves to be quite exempt from any intellectual influence, are usually the slaves of some defunct economist. Madmen in authority, who hear voices in the air, are distilling their frenzy from some academic scribbler of a few years back. I am sure that the power of vested interests is vastly exaggerated compared with the gradual encroachment of ideas\u201d. L\u2019important \u00e9s triar b\u00e9 els economistes, i altres pensadors, de refer\u00e8ncia, en comptes de posar-se les mans a la cartutxera cada vegada que se sent la paraula \u201ceconomia\u201d o \u201ceconomistes\u201d (com diuen que feia Queipo de Llano amb la paraula \u201ccultura\u201d).
\nA Espanya i a Catalunya hi ha menys comprom\u00eds pol\u00edtic progressista dels economistes de m\u00e9s alt nivell que en altres pa\u00efsos. Per exemple en el \u201cOccuppy Handbook\u201d, hi ha tots els economistes que recolzaven el moviment Occupy (o sigui, els indignats globals) per\u00f2 no hi participa cap economista espanyol.<\/p>\n

Un estat m\u00e9s gran \u00e9s necessari, per\u00f2 ha de ser un estat repensat: la gent no el recolzar\u00e0 si no perceben que l\u2019estat combat la corrupci\u00f3, i el malbaratament de recursos, i contribueix a regenerar la democr\u00e0cia.<\/p>\n

Regenerar la democr\u00e0cia amb seriositat \u00e9s la millor forma de combatre al mateix temps el populisme i la tecnocr\u00e0cia. Una nova pol\u00edtica ha de ser un b\u00e9 col\u00b7lectiu al servei de les classes populars.<\/p>\n

El document tamb\u00e9 tracta de la dial\u00e8ctica entre estat i mercat en la societat que volem despr\u00e9s de la crisi. El car\u00e0cter an\u00f2nim de les forces de mercat \u00e9s m\u00e9s clar que en cap altre sector en els mercats financers, que segons Robert Shiller amb les reformes institucionals adequades es podrien posar al servei d\u2019un m\u00f3n m\u00e9s just, menys sotm\u00e8s a riscos de forma desprotegida. L\u2019estat \u00e9s una instituci\u00f3 m\u00e9s d\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva (no l\u2019\u00fanica), la que fins ara ha actuat a m\u00e9s gran escala, per\u00f2 ara aquesta escala s\u2019ha quedat curta davant de la dimensi\u00f3 dels mercats. Va ser la combinaci\u00f3 d\u2019estats i mercats, junt amb altres institucions, que va fer possible simult\u00e0niament la revoluci\u00f3 industrial i la reducci\u00f3 de mortalitat dels darrers dos segles, i ara s\u2019hauran de tornar a combinar per fer possible una tercera revoluci\u00f3 industrial. Els sup\u00f2sits que fan que els mercats amb pocs afegits funcionin malament cada vegada tenen m\u00e9s vig\u00e8ncia (externalitats, b\u00e9ns col\u00b7lectius, rendiments creixents): cal l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva, per\u00f2 adaptada a les noves condicions tecnol\u00f2giques i estructurals, cal repensar l\u2019estat.<\/p>\n

Autors com S\u00e1ez i Piketty, Milanovic, i altres han explicat com les desigualtats han augmentat amb la crisi. Ens procupa la desigualtat en la renda, l\u2019her\u00e8ncia de les desigualtats, i les desigualtats en l\u2019acc\u00e9s a posicions contractuals i de poder. Per aix\u00f2 defensem redistribuci\u00f3 de la renda i redistribuci\u00f3 dels actius i combat a la segregaci\u00f3 educativa.<\/p>\n

Abordem la necessitat d\u2019un creixement sostenible i de fer front al canvi clim\u00e0tic, en un combat que al mateix temps hauria d\u2019incloure la lluita contra la pobresa mundial, perqu\u00e8 argumentem que els problemes clim\u00e0tics i de subdesenvolupament no es poden abordar per separat. Com diu el llibre de Joan Cals \u201cLos intereses del futuro\u201d, l\u2019economia i l\u2019ecologia s\u2019han d\u2019integrar per entendre la petjada ecol\u00f2gica de les activitats econ\u00f2miques. L\u2019economista franc\u00e8s Phillippe Aghion aposta en aquest sentit per una tercera revoluci\u00f3 industrial basada en les energies netes i en un fort paper d\u2019un estat renovat.<\/p>\n

Les grans empreses tamb\u00e9 s\u2019han de reformar, sense fer-ho ser\u00e0 dif\u00edcil avan\u00e7ar cap a una reforma laboral justa, cap uns partenariats p\u00fablic-privats que no suposin amagar els riscos sin\u00f3 assignar-los millor, cap a la soluci\u00f3 als problemes de canvi clim\u00e0tic i de corrupci\u00f3.<\/p>\n

Respecte al mercat laboral, en la sessi\u00f3 que hi vam dedicar vam convidar dues persones externes al grup i nom\u00e9s en va venir una. Com a resultat d\u2019aix\u00f2 el document en el seu estat actual pot haver quedat un xic esbiaixat, i hem de treballar perqu\u00e8 reculli altres veus; en el passat hagu\u00e9ssim convidat economistes com Lluis Fina o el Prof. Toharia, per\u00f2 ja no estan entre nosaltres. Jo no acceptaria m\u00e9s flexibilitat sense m\u00e9s seguretat, i no tant m\u00e9s flexibilitat, sin\u00f3 millor flexibilitat. El mercat laboral ha d\u2019estar fortament regulat; no faria una lectura justa del document qui el f\u00e9s servir per justificar m\u00e9s flexibilitat externa en el mercat de treball. Per\u00f2 no pod\u00edem no pronunciar-nos sobre el problema principal de l\u2019economia espanyola i catalana i les seves dues caracter\u00edstiques principals (la major volatilitat de l\u2019atur i l\u2019enorme dualitat); proposem un gran acord que incorpori aspectes fiscals, formatius i de participaci\u00f3 dels treballadors en la gesti\u00f3 de l\u2019empresa, i que tingui una dimensi\u00f3 internacional: m\u00e9s integraci\u00f3 europea, m\u00e9s mercat \u00fanic, a canvi de m\u00e9s harmonitzaci\u00f3 fiscal i protecci\u00f3 social. No \u00e9s suficient amb invocar la flexiseguretat, perqu\u00e8 aquesta no t\u00e9 lloc en un buit institucional: la flexiseguretat ha de ser acceptada i pol\u00edticament sostenible.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 ho podem aconseguir en un marc que nom\u00e9s pot ser Europa: \u00e9s en aquest sentit que cal adaptar la socialdemocr\u00e0cia a realitats m\u00e9s complexes. No estem a\u00efllats, importa molt com els hi va als nostres ve\u00efns, clients, prove\u00efdors i tots aquells amb els qui interactuem. No t\u00e9 cap sentit intentar fer illes de prosperitat a Europa ignorant el que passa al voltant, sin\u00f3 que hem d\u2019adaptar els instruments col\u00b7lectius (partits pol\u00edtics, governs) a la dimensi\u00f3 dels mercats i espais d\u2019interacci\u00f3 on operem realment.
\nGr\u00e0cies per la vostra atenci\u00f3, i us animem a fer-nos arribar aportacions per fer un document m\u00e9s extens i millor.<\/p>\n

Progr\u00e9s Real\/Progreso Real<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahir va tenir lloc la presentaci\u00f3 del document sobre el projecte econ\u00f2mic de la socialdemocr\u00e0cia encarregat per la Fundaci\u00f3 Campalans i la secretaria d\u2019economia del PSC. A continuaci\u00f3 podeu llegir el text en qu\u00e8 vaig basar les meves paraules. Presentem un document de debat, per tant incomplet i obert a noves aportacions. No \u00e9s un …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-9809","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9809","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9809"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9809\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9811,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9809\/revisions\/9811"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9809"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9809"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9809"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}