{"id":9808,"date":"2013-10-30T16:42:38","date_gmt":"2013-10-30T14:42:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9808"},"modified":"2013-10-31T19:44:34","modified_gmt":"2013-10-31T17:44:34","slug":"jose-luis-lopez-bulla-el-federalisme-ara-i-les-esquerres-del-segle-xx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-luis-lopez-bulla-el-federalisme-ara-i-les-esquerres-del-segle-xx\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Bulla: El federalisme (ara) i les esquerres del segle XX"},"content":{"rendered":"

\"esquerra\"<\/a>Molt s’ha escrit sobre les difer\u00e8ncies que, al llarg del segle passat, han distingit a les diverses esquerres europees. Bruno Trentin<\/a>, en la seva obra can\u00f2nica La ciutat del treball, esquerra i crisi del fordisme<\/a> ens proposa una investigaci\u00f3 original i, es diria, arran de terra. L’autor, en aquest cas, s’esfor\u00e7a a documentar minuciosa i argumentadament les similituds que negativament les han caracteritzat. Al meu entendre el plurivers federalista hauria de prendre bona nota d’aix\u00f2 per, precisament, allunyar-se d’aquests models de les esquerres del segle XX, aquelles que l’autor anomena \u00abla sinistra convincent\u00bb.<\/p>\n

Trentin destaca una s\u00e8rie de principals elements, tots ells ben presents en les formacions que van liderar des Ferdinand Lasalle i Auguste Bebel a Felipe Gonz\u00e1lez passant per Togliatti i Miterrand, Willy Brand i Enrico Berlinguer, encara que pugui ser pedra d’esc\u00e0ndol per a alguns. \u00c9s cert, tots ells diversos entre si, per\u00f2 amb una matriu comuna: el car\u00e0cter lassall\u00e0 del partit i les conseq\u00fc\u00e8ncies que s’extreuen d’aquest encuny. Un car\u00e0cter que expressa l’autolegitimaci\u00f3 del partit (socialista o comunista, tant munta) que d’instrument transitori d’an\u00e0lisi i mediaci\u00f3 passa a ser un agent hist\u00f2ric aut\u00f2nom, capa\u00e7 de for\u00e7ar el curs de la hist\u00f2ria mitjan\u00e7ant la conquesta de l’Estat.<\/p>\n

Aix\u00f2 que implica algunes conseq\u00fc\u00e8ncies de to major: 1) la separaci\u00f3 entre \u00abLa pol\u00edtica\u00bb i les vicissituds de la societat i, especialment, del treball heterodigirit. O, el que \u00e9s el mateix: es posen les bases per al divorci entre la pol\u00edtica i la societat civil. 2) El partit (socialista o comunista, munta tant) \u00e9s el principal guia de les transformacions, d’aqu\u00ed que el conjunt de subjectes cr\u00edtics (per exemple, el sindicalisme) s\u00f3n la pr\u00f2tesi del pare-partit, sota la regla seg\u00fcent: la pol\u00edtica, com a tal, \u00e9s -nom\u00e9s i nom\u00e9s- tasca del partit \u00abde la classe\u00bb, en aquesta sintaxi, els adjectius queden reservats (sempre sota la vigil\u00e0ncia del deus ex machina) al sindicalisme i els moviments socials. 3) I com sigui que el partit adopta acr\u00edticament el sistema d’organitzaci\u00f3 del treball de l’enginyer Taylor (que travessa culturalment el conjunt de la societat) imposa a la seva corretja de transmissi\u00f3 aquest model autoritari com definitivament donat. Aix\u00ed les coses, aquesta esquerra lassalleana estava incapacitada per copsar la llavor del federalisme, donat el car\u00e0cter centralitzador del partit lassall\u00e0 en el context de l’Estat-naci\u00f3, la centralitat del partit amb relaci\u00f3 als seus adjectius i del nucli centralitzant de la producci\u00f3 fordista. Dit castissament: de aquellos polvos de anta\u00f1o vinieron estos lodos de hoga\u00f1o.<\/p>\n

Quines s\u00f3n les novetats d’un temps en\u00e7\u00e0?: la pr\u00e0ctica desaparici\u00f3 del sistema fordista, la crisi de l’Estat-naci\u00f3 en el marc de la globalitzaci\u00f3, i la ruptura de les tradicionals relacions entre els subjectes socials i les esquerres pol\u00edtiques (llegiu l’anomenada corretja de transmissi\u00f3). Que expliquen aproximadament la crisi de la pol\u00edtica i, per descomptat, de les esquerres. Perqu\u00e8 les esquerres s’entesten a reproduir els esquemes arca\u00eftzants com si segu\u00eds viu el fordisme i l’Estat-naci\u00f3 estigu\u00e9s en plena forma. D’aqu\u00ed ve, al meu parer, la desubicaci\u00f3 de l’esquerra de l’actual paradigma i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la seva dist\u00e0ncia de la societat.
\nAquests trets negatius que han caracteritzat les esquerres pol\u00edtiques i socials del segle XX no han encomanar-se al federalisme. L’acci\u00f3 federalista s’ha d’enquadrar en el nou paradigma que, per comoditat expositiva, anomenarem postfordista. Ha de ser, al mateix temps, postnacionalista. Ha d’establir relacions d’igualtat en la diversitat amb tots els moviments socials a trav\u00e9s de la independ\u00e8ncia i autonomia de les dues.<\/p>\n

Una \u00faltima consideraci\u00f3: el federalisme (especialment el d’esquerres) ha de considerar que, m\u00e9s enll\u00e0 de la sinistra convincent hi ha vida, hi ha llavors per iniciar un nou itinerari. Una lectura atenta del llibre de Bruno Trentin ens il\u00b7lustra fins a quin punt hi va haver pr\u00e0ctiques (disperses, certament) al llarg del segle XX i un potent magatzem te\u00f2ric basant-se en tals pr\u00e0ctiques que va estar atrapat – i ofegat posteriorment – per les esquerres ( socialista i comunista). En aquest sentit, la detallada exposici\u00f3 de Bruno Trentin a La ciutat del treball de personalitats com Simone Weil i Karl Polanyi, el mateix pare de l’autor (Silvio Trentin, un federalista de gran format), entre d’altres no menys distingits, il\u00b7lustra un elenc de grans pensadors i gent d’acci\u00f3 que poden ser molt tinguts en compte en aquest nou itinerari social, cultura i pol\u00edtic que hem empr\u00e8s a Federalistes d’Esquerres i els seus amics, coneguts i saludats.<\/p>\n

Federalistes d’Esquerres<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Molt s’ha escrit sobre les difer\u00e8ncies que, al llarg del segle passat, han distingit a les diverses esquerres europees. Bruno Trentin, en la seva obra can\u00f2nica La ciutat del treball, esquerra i crisi del fordisme ens proposa una investigaci\u00f3 original i, es diria, arran de terra. L’autor, en aquest cas, s’esfor\u00e7a a documentar minuciosa i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-9808","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9808","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9808"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9808\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9812,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9808\/revisions\/9812"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9808"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9808"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9808"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}