{"id":9803,"date":"2013-11-04T19:38:19","date_gmt":"2013-11-04T17:38:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9803"},"modified":"2013-11-06T12:34:39","modified_gmt":"2013-11-06T10:34:39","slug":"editorial-de-lhora-la-situacio-actual-i-el-futur-del-psc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/editorial-de-lhora-la-situacio-actual-i-el-futur-del-psc\/","title":{"rendered":"EDITORIAL DE L’HORA: LA SITUACI\u00d3 ACTUAL I EL FUTUR DEL PSC"},"content":{"rendered":"

\"castell\"<\/a>1. <\/b>\u00a0Dues posicions polaritzen avui el debat en la vida pol\u00edtica i en els mitjans de comunicaci\u00f3 a Catalunya. La primera, a red\u00f3s d\u2019una \u00e0mplia mobilitzaci\u00f3 ciutadana, anuncia un fast track<\/i>, un acc\u00e9s r\u00e0pid a la independ\u00e8ncia per la via d\u2019una consulta o refer\u00e8ndum,\u00a0 o per la d\u2019unes eleccions plebiscit\u00e0ries i una eventual declaraci\u00f3 unilateral del Parlament. La segona es mostra alarmada per aquesta situaci\u00f3, que considera perillosa, i alerta sobre un inevitable \u00a0\u201cxoc de trens<\/em>\u201d. \u00a0\u201cTenim pressa<\/em>\u201d, \u201cla independ\u00e8ncia \u00e9s a la cantonada<\/em>\u201d, diuen els uns. Augmenta \u201cel risc d\u2019incendi<\/em>\u201d, correm el risc que \u201cCatalunya acabi completament derrotada i desmoralitzada<\/em>\u201d,\u00a0 avisen els altres.<\/p>\n

En una cosa coincideixen ambdues posicions: situen el desenlla\u00e7 d\u2019aquesta situaci\u00f3 en un termini relativament curt (l\u2019any 2014 esdev\u00e9 l\u2019horitz\u00f3 de refer\u00e8ncia) i coincideixen en afirmar que no hi ha cap cam\u00ed de transacci\u00f3 a la vista.<\/p>\n

No coincidim del tot ni en una posici\u00f3 ni en l\u2019altra. Per aix\u00f2 volem resumir les nostres previsions de futur, amb cautela, a risc d\u2019equivocar-nos. Pensem que cal fer-ho, en un panorama tan conf\u00fas i crispat.<\/p>\n

Nosaltres creiem que en els tres propers anys no hi haur\u00e0 consulta ni tampoc es produir\u00e0 un dram\u00e0tic \u201cxoc de trens<\/em>\u201d. Tampoc creiem que en aquest per\u00edode hi hagi cap iniciativa rellevant de negociaci\u00f3 i transacci\u00f3 per a sortir del conflicte \u00a0actual.<\/p>\n

El qu\u00e8 es produir\u00e0 \u00e9s una seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019eleccions successives. La primera cita amb les urnes seran les eleccions europees, el maig de 2014. Despr\u00e9s en vindran\u00a0 d\u2019altres \u2013 municipals, catalanes, espanyoles \u2013 entre el 2014 i el 2016, en un ordre i amb unes dates que no coneixem, per\u00f2 que se situaran\u00a0 abans d\u2019una eventual consulta. Ser\u00e0 una seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019eleccions marcada pels intents, tant a Catalunya com a Espanya, d\u2019imposar una polaritzaci\u00f3 amb plantejaments plebiscitaris. Del resultat d\u2019aquestes diferents eleccions en dep\u00e8n, com mai havia succe\u00eft en el passat, l\u2019evoluci\u00f3 futura de les coses, a Catalunya i a Espanya. Ser\u00e0 un cicle pol\u00edtic i electoral relativament prolongat, convuls i dif\u00edcil, inscrit en la onda m\u00e9s llarga de transici\u00f3 cap a una nova \u00e8poca, amb nous paradigmes i noves pol\u00edtiques al nostre pa\u00eds, a Espanya i a Europa.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3, la dreta espanyola mostra una enorme irresponsabilitat hist\u00f2rica, posant en perill els pactes i conquestes socials del passat. Per\u00f2 en relaci\u00f3 a Catalunya ha trobat un cam\u00ed que li \u00e9s t\u00e0cticament rendible i que conv\u00e9 al temperament de Rajoy<\/strong>. No fer res, absolutament res, en el terreny del di\u00e0leg i de la transacci\u00f3 pol\u00edtica (cop de porta a Alicia S\u00e1nchez-Camacho<\/strong> i a Duran<\/strong>); deixar que la situaci\u00f3 es deteriori amb mesures que posen la Generalitat contra les cordes (pressupostos discriminatoris i lesius; par\u00e0lisi de les relacions bilaterals, llei Wert<\/strong>). Res a parlar si abans el moviment sobiranista no fa marxa enrere.<\/p>\n

Aix\u00f2 no implica una cat\u00e0strofe ferrovi\u00e0ria sin\u00f3 una situaci\u00f3 de bloqueig i conflicte que pot durar molt temps: aquest \u00e9s l\u2019escenari de tensi\u00f3 (m\u00e9s o menys controlada) que creiem m\u00e9s probable. Hi haur\u00e0 conflictes protocol\u00b7laris, una permanent manca de respecte institucional, una c\u00ednica vulneraci\u00f3 dels compromisos estatutaris, interpretacions constitucionals reaccion\u00e0ries. De tant en tant s\u2019alimentar\u00e0 la tensi\u00f3. De tant en tant es rebaixar\u00e0, deixant una mica de llast per a que la situaci\u00f3 no exploti.<\/p>\n

\u00c9s evident que el PP<\/strong> ha fet el c\u00e0lcul que la possibilitat de seguir governant passa en bona mesura per estimular els reflexos nacionalistes espanyols com a arma contra una possible alternativa de govern a Espanya, intentant dividir i dispersar el vot socialista a Catalunya (que \u00e9s el que, en igual mesura, va fer possible els governs de Gonz\u00e1lez<\/strong> i de Zapatero<\/strong>). \u00c9s probable que alguns sectors de CiU<\/strong> se sentin c\u00f2modes en aquest escenari.<\/p>\n

No \u00e9s \u00fanicament l\u2019independentisme catal\u00e0 el que buscar\u00e0 donar car\u00e0cter plebiscitari a la futura seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019eleccions; ho far\u00e0 tamb\u00e9 el complex pol\u00edtic, medi\u00e0tic i judicial de la dreta espanyola, que jugar\u00e0 la carta d\u2019una \u201cdespolititzaci\u00f3\u201d de les conteses electorals, mirant d\u2019enquadrar-les en un esquema essencialista de reacci\u00f3 contra la \u201canti-Espanya\u201d, m\u00e9s que en una confrontaci\u00f3 entre partits i programes.<\/p>\n

2. <\/b>Pel que fa a la situaci\u00f3 catalana, es parla de l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una progressiva \u201cfractura social\u201d generada per raons d\u2019identitat o de llengua. \u00c9s el que proclamen Aznar<\/strong> i els seus i \u00e9s el c\u00e0lcul del govern i del partit de Rajoy<\/strong>.<\/p>\n

A Catalunya no hi ha fractura per\u00f2 hi ha tensions. Bastants (incl\u00f2s el primer secretari del PSC) viuen \u00a0l\u2019experi\u00e8ncia de discussions amb amics i familiars, que es miren d\u2019evitar per tal que la passi\u00f3 no les faci acabar malament. El mateix va produint-se en la societat en general. \u00c9s un senyal de mal auguri, com ho s\u00f3n l\u2019increment de manifestants a la celebraci\u00f3 del 12-O<\/strong> d\u2019aquest any, el fet que les enquestes assenyalin l\u2019augment d\u2019ERC<\/strong> i de C\u2019s<\/strong> i el descens de les altres opcions, o que el darrer bar\u00f2metre del CEO<\/strong> assenyali que un 54% de l\u2019electorat socialista est\u00e0 a favor de la consulta i un 41% no. No hi ha fractura per\u00f2 han aparegut esquerdes, i s\u00f3n molt preocupants.<\/p>\n

Si s\u2019engrandissin, el risc no seria tant el d\u2019una \u201cfractura social\u201d per raons de llengua, arrels o cultura sin\u00f3 d\u2019aparici\u00f3 de distintes \u201cfractures pol\u00edtiques\u201d entre grups o opcions fragmentats i excloents. Un risc no tant de ruptura social per raons de tripa identit\u00e0ria (la responsabilitat del poble de Catalunya ho garanteix) com d\u2019anomia i dispersi\u00f3 pol\u00edtica. Hi ha sectors que es beneficien d\u2019aquesta situaci\u00f3 i l\u2019estimulen: la dreta, espanyola i catalana, i els populismes xen\u00f2fobs. Aquest ha estat sempre el seu c\u00e0lcul, la seva impostura: situar la confrontaci\u00f3 identit\u00e0ria i simb\u00f2lica per evitar el dret a decidir sobre els efectes i les sortides d\u2019una crisi econ\u00f2mica i social, i dissimular la imposici\u00f3 d\u2019unes pol\u00edtiques que retallen els drets socials i augmenten dram\u00e0ticament les desigualtats (segons Eurostat<\/strong>, la desigualtat entre el 20% m\u00e9s ric i el 20% m\u00e9s pobre ha augmentat un 27,8% des de 2008, enfront d\u2019una mitjana de 4,2% per als pa\u00efsos de l\u2019euro).<\/p>\n

3. <\/b>La tend\u00e8ncia a la fragmentaci\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s visible, malgrat l\u2019\u00e8xit exemplar de la gran mobilitzaci\u00f3 del passat 11-S. Avui, gaireb\u00e9 tots els partits i coalicions tenen conflictes interns, llevat d\u2019ERC<\/strong> que de moment capitalitza una din\u00e0mica popular, un moviment de fons, per\u00f2 \u00e9s molt probable que acabi pagant el preu de la dist\u00e0ncia entre les expectatives generades i la prova dels fets. La credibilitat d\u2019una for\u00e7a pol\u00edtica no es mant\u00e9 amb discursos o amb un tot o res obstinat, sin\u00f3 amb l\u2019obtenci\u00f3 de resultats. No es pot viure de la il\u00b7lusi\u00f3; cal fer avan\u00e7ar les coses en la realitat, i la realitat \u00e9s dura.<\/p>\n

Esperar que les dificultats dels uns o la fr\u00e0gil popularitat dels altres (en una situaci\u00f3 bloquejada que faci que el \u201ccatal\u00e0 emprenyat\u201d es converteixi en el \u201ccatal\u00e0 cansat\u201d) sigui l\u2019opci\u00f3 a seguir, seria un greu error del PSC<\/strong>. La seva situaci\u00f3 \u00e9s inquietant, i no ens referim \u00fanicament a les enquestes: est\u00e0 en zona de risc, no sols de davallada. Dir que t\u00e9 un problema no seria exacte: en realitat en t\u00e9 uns quants. Alguns deriven de la crisi social i pol\u00edtica, a Catalunya i a Espanya; altres se\u2019ls ha buscat, al llarg dels anys. Cap d\u2019ells t\u00e9 una soluci\u00f3 f\u00e0cil, i com m\u00e9s trigui a fer-hi front, pitjor.<\/p>\n

Per a la dreta, el PSC<\/strong> \u00e9s triplement culpable: va fer possible la presid\u00e8ncia de Maragall<\/strong> i el tripartit, el seu vot \u00e9s indispensable per a fer possible un govern socialista a Espanya, i ha estat un garant de la unitat civil i del consens catalanista. Volen liquidar el partit d\u2019Ernest Lluch<\/strong> i alguns ja el donen per mort.<\/p>\n

Mantenir un PSC<\/strong> rellevant \u00e9s una necessitat que no sols interpel\u00b7la als seus afiliats i afiliades. Requereix tamb\u00e9 la responsabilitat compartida d\u2019una di\u00e0spora socialista significativa i dels sectors m\u00e9s afins dels moviments socials de la societat catalana. D\u2019un espai socialista que superi la seva crisi en dep\u00e8n en bona mesura la possibilitat d\u2019alternatives de progr\u00e9s en els anys a venir, en els ajuntaments i en els governs de Catalunya i d’Espanya. Tamb\u00e9, en igual mesura, que no es malmetin les esperances, les energies socials i la unitat civil del nostre poble, i que es mantingui a casa nostra el suport a una Uni\u00f3 europea m\u00e9s integrada, democr\u00e0tica i federal.<\/p>\n

Cal salvar el PSC<\/strong> i despr\u00e9s reinventar-lo, per a refer la seva unitat, el consens b\u00e0sic entre els diversos segments que el formaren des de la seva fundaci\u00f3 i han constitu\u00eft l’ampli espai socialista. Cal fer-ho amb els canvis que necessita la seva organitzaci\u00f3, la seva cultura pol\u00edtica i el seu projecte. A aquesta q\u00fcesti\u00f3 dedicarem el pr\u00f2xim editorial de L\u2019Hora<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1. \u00a0Dues posicions polaritzen avui el debat en la vida pol\u00edtica i en els mitjans de comunicaci\u00f3 a Catalunya. La primera, a red\u00f3s d\u2019una \u00e0mplia mobilitzaci\u00f3 ciutadana, anuncia un fast track, un acc\u00e9s r\u00e0pid a la independ\u00e8ncia per la via d\u2019una consulta o refer\u00e8ndum,\u00a0 o per la d\u2019unes eleccions plebiscit\u00e0ries i una eventual declaraci\u00f3 unilateral …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,13,15,1],"tags":[19,82],"class_list":["post-9803","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-editorial","category-espanya","category-general","tag-nou-cicle","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9803","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9803"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9803\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9861,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9803\/revisions\/9861"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9803"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9803"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9803"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}