{"id":9800,"date":"2013-10-28T12:12:04","date_gmt":"2013-10-28T10:12:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9800"},"modified":"2013-10-28T12:12:04","modified_gmt":"2013-10-28T10:12:04","slug":"raimon-obiols-la-tesi-del-boto","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-la-tesi-del-boto\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: La \u201ctesi del bot\u00f3\u201d"},"content":{"rendered":"

\"boto\"<\/a>Molts ponts s\u2019han trencat i els camins semblen barrats. En una confer\u00e8ncia a la Paeria de Lleida, l\u2019Onze de Setembre de 2010, Llu\u00eds Foix deia que si ens entretenim a discutir els m\u00e8rits i els obstacles de la independ\u00e8ncia de Catalunya i del federalisme a Espanya, vindr\u00e0 la frustraci\u00f3 perqu\u00e8 aquests objectius no seran assolits a mig termini.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 concreta que aix\u00f2 planteja \u00e9s que no hi ha alternativa a la m\u00e0 esquerra d\u2019una pol\u00edtica tena\u00e7 i intel\u00b7ligent, que mantingui ferms a Catalunya uns objectius d\u2019unitat civil, cohesi\u00f3 social i d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia interna i que, de cara a Espanya, tingui uns objectius d\u2019exig\u00e8ncia, confrontaci\u00f3 democr\u00e0tica, negociaci\u00f3 i aliances. Nom\u00e9s aix\u00ed podrem evitar noves batalles perdudes.<\/p>\n

\u201cPel que fa al futur, rellegint el llibre-conversa conversa que Mar\u00e7al Sintes<\/b> f\u00e9u amb Ernest Lluch<\/b> poc abans que aquest fos assassinat per ETA, m\u2019he trobat amb aquest di\u00e0leg:<\/p>\n

Mar\u00e7al Sintes<\/b>: \u00abSi a la gent vost\u00e8 li garanteix que prement un bot\u00f3 Catalunya ser\u00e0 independent i no passar\u00e0 res, potser se sorprendria dels molts que el farien servir, el bot\u00f3<\/i>\u00bb.<\/p>\n

Ernest Lluch<\/b>: \u00abAquesta \u00e9s la tesi d\u2019en Raimon Obiols<\/b>, ja l\u2019he sentida…<\/i>\u00bb<\/p>\n

Aquest llibre es public\u00e0 l\u2019any 2001, poc despr\u00e9s de la mort de l\u2019Ernest<\/b>. Per\u00f2 aquella \u00abtesi del bot\u00f3\u00bb, que durant uns anys form\u00e0 part de l\u2019argot familiar en les discussions del PSC, \u00e9s de bastants anys abans. Ve d\u2019una reuni\u00f3 de l\u2019any 1988, en qu\u00e8 eren presents, entre d\u2019altres, Ernest Lluch<\/b>, Pasqual Maragall<\/b> i Felipe Gonz\u00e1lez<\/b>. Aquella \u00abtesi\u00bb no era res de l\u2019altre m\u00f3n, per\u00f2 tampoc no era una boutade<\/i>. Vaig dir aleshores que, en una situaci\u00f3 que garant\u00eds que la independ\u00e8ncia de Catalunya no tingu\u00e9s cap mena de contrapartida negativa, ni per a Catalunya ni per a Espanya, una majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya hi estaria a favor (a en Pasqual<\/b> aquell comentari meu li qued\u00e0; despr\u00e9s l\u2019ha esmentat en diverses ocasions).<\/p>\n

El meu pron\u00f2stic no era subjectiu, no derivava de la sentimentalitat privada d\u2019una persona que tingu\u00e9 Bac de Roda<\/b> i l\u2019alcalde de Cork<\/b> com a herois de la infantesa; era simplement la constataci\u00f3 d\u2019una realitat que em semblava i em sembla evident: l\u2019exist\u00e8ncia en el poble de Catalunya d\u2019una majoria contr\u00e0ria a la depend\u00e8ncia i a la dominaci\u00f3. Una majoria a favor, per tant, de governar-se lliurement, com \u00e9s el cas de tota realitat nacional.<\/p>\n

Una altra cosa em semblava evident: que la gent sabia perfectament que el bot\u00f3 d\u2019una independ\u00e8ncia sense hostilitats o hostilitat, sense costos ni efectes negatius, dins i fora de Catalunya, simplement no existia. En aquest sentit, potser, afinant, es podria parlar a Catalunya d\u2019una majoria antidependentista m\u00e9s que independentista en el sentit tradicional. Potser es podria dir fins i tot que a Catalunya hi ha una majoria que, paradoxalment, vol la independ\u00e8ncia sense trencar amb Espanya.\u201d<\/p>\n

(…)<\/p>\n

\u201cAquesta assignatura continua pendent, i el repte es planteja ara amb m\u00e9s tensi\u00f3, amb m\u00e9s passi\u00f3, amb una correlaci\u00f3 de forces diferent. Hi ha una nova oportunitat, no exempta de risc: que es parli amb preocupaci\u00f3 d\u2019un perill de xoc de trens \u00e9s simptom\u00e0tic. A mi em sembla que la immensa majoria vol evitar la cat\u00e0strofe ferrovi\u00e0ria, per\u00f2 no diria el mateix dels nacionalismes instrumentals a Espanya i a Catalunya.<\/p>\n

Enmig de molts interrogants, crec tenir clares algunes coses b\u00e0siques. La primera \u00e9s que les decisions sobre les relacions que vol tenir amb Espanya corresponen al poble de Catalunya, que ha de tenir la llibertat de triar el seu futur. Els nostres ciutadans i ciutadanes han de poder decidir el seu futur col\u00b7lectiu amb una visi\u00f3 clara de les alternatives i possibilitats que tenen al davant; amb una comprensi\u00f3 plena de la situaci\u00f3 espec\u00edfica en qu\u00e8 es troba Catalunya, que com tots els pa\u00efsos es troba inserit en un marc concret d\u2019interdepend\u00e8ncies creixents. La segona \u00e9s que la sortida ha de ser democr\u00e0tica, amb la m\u00e0xima unitat possible de les forces pol\u00edtiques catalanes i de la gran majoria del pa\u00eds. La tercera \u00e9s que nom\u00e9s podr\u00e0 ser una soluci\u00f3 negociada sobre una determinada correlaci\u00f3 de forces.<\/p>\n

Alguns parlen de nou, en aquesta conjuntura, del tot o res, com si f\u00f3ssim finalment davant d\u2019un cingle o d\u2019un precipici. Hic Rhodus, hic salta<\/i>: la independ\u00e8ncia o l\u2019extinci\u00f3 nacional! No comparteixo aquesta antin\u00f2mia radical ni aquesta angoixa. Sigui quina sigui la evoluci\u00f3 de les coses, la identitat i la causa catalana continuaran amb persist\u00e8ncia, com a fets de llarga durada que traspassaran conjuntures, successius per\u00edodes de la vida col\u00b7lectiva, canvis socials i culturals, evolucions pol\u00edtiques catalanes, espanyoles i europees, obertures a la globalitzaci\u00f3 i la interdepend\u00e8ncia. Expressant aquesta convicci\u00f3 no parlo d\u2019ess\u00e8ncies eternes, de conceptes immutables, sin\u00f3 d\u2019una realitat nacional en expansi\u00f3. Catalunya canviar\u00e0, est\u00e0 canviant r\u00e0pidament, per\u00f2 la seva canviant realitat comuna durar\u00e0 i amb ella persistir\u00e0 una identitat i una causa comunes, pel simple fet que els catalans i les catalanes, encara que volgu\u00e9ssim, i \u00e9s clar que no ho volem, no podr\u00edem ser una altra cosa. I perqu\u00e8 \u00abfer catalans amb gent de fora<\/i>\u00bb, com diu la dem\u00f2grafa Anna Cabr\u00e9<\/b>, \u00ab\u00e9s la nostra manera de fer<\/i>\u00bb.<\/p>\n

Les generacions actuals desapareixeran, en vindran d\u2019altres, i el fet viu de Catalunya i de la seva condici\u00f3, que produeix a parts iguals energia i malestar, excel\u00b7l\u00e8ncia i frustracions, seguiran suscitant iniciatives i mals de cap, projectes i esperances, aven\u00e7os i retrocessos, ocasions perdudes, objectius assolits.<\/p>\n

Quin ser\u00e0 el resultat d\u2019aquesta hist\u00f2ria nostra \u00e9s una cosa que ning\u00fa no sap. Jo crec que, siguin quin sigui l\u2019escenari del seus futurs possibles, Catalunya anir\u00e0 amunt, amb esfor\u00e7 i enginy. Contra la llei de la gravetat. No \u00e9s un mal dest\u00ed per a un poble.\u201d<\/p>\n

(Extret de Raimon Obiols, \u201cEl m\u00ednim que es pot dir, mem\u00f2ries pol\u00edtiques<\/b><\/a>\u201d, La Magrana RBA, Barcelona 2013).\u00a0\u00a0 <\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Molts ponts s\u2019han trencat i els camins semblen barrats. En una confer\u00e8ncia a la Paeria de Lleida, l\u2019Onze de Setembre de 2010, Llu\u00eds Foix deia que si ens entretenim a discutir els m\u00e8rits i els obstacles de la independ\u00e8ncia de Catalunya i del federalisme a Espanya, vindr\u00e0 la frustraci\u00f3 perqu\u00e8 aquests objectius no seran assolits …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[135],"class_list":["post-9800","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-dret-a-decidir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9800","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9800"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9800\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9802,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9800\/revisions\/9802"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9800"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9800"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9800"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}