{"id":9794,"date":"2013-10-26T09:40:51","date_gmt":"2013-10-26T07:40:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9794"},"modified":"2013-10-26T09:51:13","modified_gmt":"2013-10-26T07:51:13","slug":"borja-de-riquer-i-joaquim-albareda-salvado-tot-shi-val-contra-el-catalanisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/borja-de-riquer-i-joaquim-albareda-salvado-tot-shi-val-contra-el-catalanisme\/","title":{"rendered":"Borja de Riquer i Joaquim Albareda Salvad\u00f3: Tot s&#8217;hi val contra el catalanisme"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?attachment_id=9795\" rel=\"attachment wp-att-9795\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-9795\" alt=\"tigre\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/tigre-300x199.jpg\" width=\"300\" height=\"199\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/tigre-300x199.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/tigre.jpg 595w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Ens ha sorpr\u00e8s desagradablement l&#8217;article de Gabriel Tortella\u00a0<em><a href=\"http:\/\/elpais.com\/elpais\/2013\/10\/13\/opinion\/1381691679_350617.html\" target=\"_blank\">El tigre que nunca debi\u00f3 salir de la jaula<\/a>,<\/em>\u00a0publicat a EL PA\u00cdS el passat dia 19, perqu\u00e8 cr\u00e8iem que l&#8217;autor era un acad\u00e8mic que acostumava a documentar els seus plantejaments.\u00a0En aquest cas no \u00e9s aix\u00ed, ja que al to excitat de tot el text s&#8217;uneix una s\u00e8rie d&#8217;asseveracions hist\u00f2riques i pol\u00edtiques esbiaixades i fins i tot err\u00f2nies.<\/p>\n<p>La tesi central de l&#8217;article \u00e9s que tot el que est\u00e0 passant a Catalunya respon b\u00e0sicament a una maniobra perversa del nacionalisme catal\u00e0 que, alimentat per la frustraci\u00f3, per &#8220;gelosia violents&#8221; i perqu\u00e8, al seu parer, el catal\u00e0 t\u00e9 un relleu insignificant, durant els \u00faltims decennis s&#8217;ha dedicat a &#8220;l&#8217;adoctrinament massiu i sistem\u00e0tic&#8221; tant en el conjunt d&#8217;aparell educatiu com des dels mitjans de difusi\u00f3.\u00a0El resultat ha estat un &#8220;bombardeig mental incessant&#8221; que ha aconseguit &#8220;enardir les masses&#8221; i crear un ambient de &#8220;paroxisme separatista&#8221;.\u00a0Per arribar a aquestes rotundes &#8220;conjectures&#8221;, l&#8217;autor reconeix que les seves fonts informatives han estat la premsa i algunes converses.\u00a0Si les seves fonts d&#8217;informaci\u00f3 fonamentals nom\u00e9s han estat els &#8220;plurals&#8221; mitjans de comunicaci\u00f3 de Madrid i alguna tert\u00falia de caf\u00e8, apanyats estem.\u00a0Com \u00e9s que tenint familiars, amics i col\u00b7legues a Barcelona no s&#8217;informa directament i millor abans d&#8217;escriure?\u00a0\u00bfHa parlat amb alguns mestres i professors de Catalunya, ha consultat els llibres de text que s&#8217;utilitzen all\u00e0 -que s\u00f3n els mateixos que a tot Espanya-?<\/p>\n<p>Al llarg de l&#8217;article sost\u00e9 de manera reiterada que els historiadors catalans estem oferint una interpretaci\u00f3 hist\u00f2rica plena de falsedats, de versions deformades i victimistes.\u00a0I per demostrar-ho evoca l&#8217;episodi de la derrota militar catalana de 1714 i afirma que \u00e9s fals que els catalans defensessin llavors una naci\u00f3.\u00a0Per comen\u00e7ar, un impr\u00e8s de 1714 ,<em>Lleialtat catalana,<\/em>\u00a0afirmava que &#8220;Nom\u00e9s les resolucions que es prenen a Cortes d&#8217;un regne o prov\u00edncia s\u00f3n les que s&#8217;atribueixen a la naci\u00f3 (&#8230;) [&#8230;] la naci\u00f3 nom\u00e9s es representa amb els seus Bra\u00e7os units (&#8230;) [&#8230;] tota la naci\u00f3 catalana, junta en els Bra\u00e7os resoldre defensar-se \u00a0pel rei en el domini del qual estava&#8221;.\u00a0Deixant al marge el debat sobre el concepte que llavors es tenia del que era una &#8220;naci\u00f3&#8221;, el que s\u00ed \u00e9s hist\u00f2ricament irrebatible \u00e9s que les institucions catalanes van lluitar per salvaguardar les seves Constitucions, el seu sistema representatiu i per les llibertats de tot Espanya, davant la imposici\u00f3 d&#8217;un model d&#8217;Estat absolutista que va acabar amb la monarquia plural dels \u00c0ustries.\u00a0La veritat \u00e9s que Catalunya va perdre llavors la seva estructura juridicopol\u00edtica secular fonamentada en les Corts i en les Constitucions i que amb la Nova Planta es va imposar un sistema absolutista, centralista i militaritzat que va eliminar les vies de participaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, \u00e9s fals que el record de la desfeta de 1714 no aparegui fins a finals del segle XIX.\u00a0Nom\u00e9s un desconeixedor de la hist\u00f2ria pot ignorar no nom\u00e9s les cont\u00ednues refer\u00e8ncies a aquest episodi que ja apareixen en diversos textos al llarg del segle XVIII, alhora que les llibertats perdudes van ser invocades reiteradament en protestes i en memorials reivindicant el sistema representatiu municipal liquidat en 1714 (com en el Memorial 1760 a Carles III) i en les intervencions de parlamentaris catalans a les Corts de Cadis (Capmany, Aner, Dou, etc\u00e8tera), en les del trienni 1820-1823, en les de l&#8217;Estatut Reial, a les constituents de 1837 i posteriorment en els discursos de nombrosos parlamentaris catalans de diverses adscripcions pol\u00edtiques.<\/p>\n<p>Identificar la uni\u00f3 de corones de 1479 -el matrimoni dels Reis Cat\u00f2lics- amb la creaci\u00f3 de la &#8220;naci\u00f3 espanyola&#8221;, com ho fa Tortella, respon a un plantejament de car\u00e0cter essencialista totalment desacreditat en els \u00e0mbits cient\u00edfics internacionals.\u00a0Com \u00e9s sabut, de la uni\u00f3 de corones va sorgir una monarquia composta que mantenia l&#8217;ordenament jur\u00eddic pol\u00edtic dels dos blocs: la Corona de Castella i la Corona d&#8217;Arag\u00f3.\u00a0D&#8217;altra banda, la idea de la &#8220;conllevancia&#8221; amb la q\u00fcesti\u00f3 catalana no \u00e9s de Manuel Aza\u00f1a, sin\u00f3 d&#8217;un discurs parlamentari de Jos\u00e9 Ortega i Gasset el 1932.<\/p>\n<p>La met\u00e0fora del tigre i la g\u00e0bia traspua autoritarisme antidemocr\u00e0tic i evoca el malaurat &#8220;just dret de conquesta&#8221; de Felip V.\u00a0Aix\u00f2 de tornar a tancar a la g\u00e0bia al tigre separatista recorda massa a la ret\u00f2rica franquista per ser de rebut.\u00a0Creuen realment els dem\u00f2crates espanyols que l&#8217;actual problema catal\u00e0 es resol a base de g\u00e0bies?<\/p>\n<p>Tot val amb tal de no atendre una realitat que defuig reiteradament en l&#8217;article, el que ha passat els \u00faltims 10 anys: sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional que va laminar l&#8217;Estatut referendat i aprovat pel Parlament i les Corts i va liquidar l&#8217;esperit d&#8217;entesa de 1978; incompliment sistem\u00e0tic per part del Govern de Madrid de les inversions previstes en aquest Estatut, etc\u00e8tera, etc\u00e8tera, i que, a conseq\u00fc\u00e8ncia de tot aix\u00f2, avui la majoria dels catalans que s\u00f3n partidaris d&#8217;exercir el dret a decidir.\u00a0Apel\u00b7lar a la corrupci\u00f3, \u00e0mpliament estesa per tot Espanya, o la molt discutible gesti\u00f3 del Govern actual de CiU, no constitueix cap argument v\u00e0lid a l&#8217;hora d&#8217;analitzar l&#8217;increment del sobiranisme i encara menys per menystenir-lo.<\/p>\n<p>En suma, ens sembla que l&#8217;article peca de basar-se en unes suposades teories conspiratives i en negar-se a con\u00e8ixer la realitat de la situaci\u00f3 catalana.\u00a0Vingui vost\u00e8 a Barcelona, \u200b\u200bparli amb la gent i despr\u00e9s opini.\u00a0No ho faci d&#8217;o\u00efda i sense rigor.\u00a0I, per favor, no intoxiqui m\u00e9s l&#8217;ambient medi\u00e0tic amb met\u00e0fores impr\u00f2pies d&#8217;un dem\u00f2crata.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/elpais.com\/elpais\/2013\/10\/22\/opinion\/1382460628_299411.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ens ha sorpr\u00e8s desagradablement l&#8217;article de Gabriel Tortella\u00a0El tigre que nunca debi\u00f3 salir de la jaula,\u00a0publicat a EL PA\u00cdS el passat dia 19, perqu\u00e8 cr\u00e8iem que l&#8217;autor era un acad\u00e8mic que acostumava a documentar els seus plantejaments.\u00a0En aquest cas no \u00e9s aix\u00ed, ja que al to excitat de tot el text s&#8217;uneix una s\u00e8rie d&#8217;asseveracions &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[8,135],"class_list":["post-9794","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-catalunya","tag-dret-a-decidir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9794","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9794"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9794\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9799,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9794\/revisions\/9799"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9794"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9794"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9794"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}