{"id":9790,"date":"2013-10-25T17:40:08","date_gmt":"2013-10-25T15:40:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9790"},"modified":"2013-10-25T17:40:08","modified_gmt":"2013-10-25T15:40:08","slug":"lluis-bassets-lerror-del-6-doctubre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-lerror-del-6-doctubre\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: L’error del 6 d’octubre"},"content":{"rendered":"
\n

\"arturmas\"<\/a>No repetirem l’error del 6 d’octubre de 1934, he sentit dir aquests dies.\u00a0Per saber en qu\u00e8 es va equivocar Llu\u00eds Companys<\/strong> el 1934 cal llegir el dietari de l’advocat i pol\u00edtic Amadeu Hurtado<\/strong>, titulat\u00a0Abans del sis d’octubre,<\/em>\u00a0publicat per Quaderns Crema el 2008, entre la pol\u00e8mica aprovaci\u00f3 del nou Estatut i la no menys pol\u00e8mica sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional.<\/p>\n

Quin va ser l’error d’aquell acte insurreccional que trencava amb la legalitat republicana des d’un organisme emanat de la Constituci\u00f3 republicana?\u00a0La resposta a aquesta pregunta, gaireb\u00e9 80 anys despr\u00e9s, pot ser \u00fatil per respondre a altres preguntes, en el moment en que tamb\u00e9 se’ns anuncia un nou xoc de trens entre la legalitat constitucional i la legitimitat democr\u00e0tica.<\/p>\n<\/div>\n

La resposta m\u00e9s simple i potser actual rau en l’efic\u00e0cia.\u00a0Va fracassar.\u00a0Res ens absol millor dels errors que l’\u00e8xit.\u00a0El maquiavelisme dels mitjans queda avalat quan s’aconsegueixen els fins.\u00a0La proclamaci\u00f3 per Companys de l’Estat catal\u00e0 dins la Rep\u00fablica Federal va acabar amb la suspensi\u00f3 de l’autonomia i la detenci\u00f3 del govern catal\u00e0 sencer.\u00a0Els errors que caldria esmenar segons la cr\u00edtica maquiav\u00e8l\u00b7lica s\u00f3n la improvisaci\u00f3, l’abs\u00e8ncia de suport popular i les errades en el c\u00e0lcul pol\u00edtic, un quadre de paorosa ineptitud que ning\u00fa s’imagina en els responsables d’avui i que el dietari d’Hurtado il\u00b7lustra fins a la sacietat.La cr\u00edtica d’Hurtado, ferotge malgrat el seu humor contingut, no es queda aqu\u00ed. Enlla\u00e7a i subministra arguments al judici m\u00e9s sever que hagin merescut aquells fets i que \u00e9s el de Vicens Vives a\u00a0Not\u00edcia de Catalunya.<\/em>\u00a0Quatre s\u00f3n els pecats de leso catalanisme comesos aquell 6 d’octubre.<\/p>\n

El primer \u00e9s de desentesa: “Els catalans hem deixat de donar testimoni de la nostra responsabilitat per als altres pobles d’Espanya, de la nostra maduresa per fer-los acceptar els camins que els assenyal\u00e0vem des de 1901”.\u00a0Es dir\u00e0 que Companys es va solidaritzar amb un moviment revolucionari espanyol, que va quallar moment\u00e0niament a Ast\u00faries.\u00a0B\u00e9, per\u00f2 no va ser precisament en una demostraci\u00f3 de sentit de la responsabilitat vers el conjunt dels espanyols, sin\u00f3 m\u00e9s aviat el contrari.<\/p>\n

El segon pecat \u00e9s la ruptura amb les virtuts protot\u00edpiques del car\u00e0cter catal\u00e0, definit aquest cop per Ferrater Mora: amb la sensatesa, amb la continu\u00eftat, amb la mesura i amb la ironia, \u00e9s l’aventura ins\u00f2lita que es juga a una sola carta amb la fe cega en una excepcionalitat hist\u00f2rica respecte al dest\u00ed catal\u00e0, equivalent a l’excepcionalisme americ\u00e0 o la Sonderweg alemanya.<\/p>\n

La tercera \u00e9s la ruptura amb el m\u00e8tode que ha proporcionat els millors moments de la nostra hist\u00f2ria, la seva riquesa i reconeixement, a m\u00e9s de la salvaci\u00f3 de la llengua: el pactisme.\u00a0Hurtado va ser un mestre pr\u00e0ctic com advocat i pol\u00edtic i Vicens Vives com a historiador i teoritzador.<\/p>\n

El quart \u00e9s el pitjor de tots els pecats: que qui ha arribat al poder trenqui la regla de joc per la qual ha estat elegit amb la pretensi\u00f3 de definir pel seu compte una regla de joc nova.\u00a0Els que evoquen aquests dies aquells\u00a0Fets d’Octubre<\/em>\u00a0ho tenen molt present a l’hora de cuidar la figura del president Mas.\u00a0La seva abs\u00e8ncia de la manifestaci\u00f3 de l’11 de setembre, la seva negativa a pujar al balc\u00f3 hist\u00f2ric de la pla\u00e7a de Sant Jaume el dia del seu retorn triomfal de Madrid despr\u00e9s de la ruptura amb Rajoy pel pacte fiscal i finalment la seva calculada ambig\u00fcitat l\u00e8xica respecte a la independ\u00e8ncia ia la legalitat de la consulta revelen ben clarament la for\u00e7a amb qu\u00e8 els\u00a0Fets d’Octubre<\/em>\u00a0segueixen percudint, com passa amb tots els mites, sobre el cap dels pol\u00edtics catalans contemporanis.<\/p>\n

Mas s’identifica amb Prat de la Riba i Maci\u00e0, segons ha dit a Madrid a la premsa. Per\u00f2 ara el seu mirall \u00e9s Companys, al qual Hurtado descriu transfigurat i disposat a sacrificar-ho tot per Catalunya.\u00a0Per fortuna, tamb\u00e9 Maci\u00e0 havia fet abans de Companys en el complot de Prats de Moll\u00f3 (1926) i en la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica Catalana (14 d’abril de 1931), encara que al final va ser el pragm\u00e0tic pare de l’Estatut del 32.<\/p>\n

(Aquest article \u00e9s una versi\u00f3 redu\u00efda de la presentaci\u00f3 del llibre\u00a0Abans del sis d’octubre<\/em>\u00a0que vaig realitzar el passat dijous 25 de novembre al\u00a0Taller de Pol\u00edtica<\/a>, un club de lectura de tetxos pol\u00edtics que dirigeixen a Barcelona Antoni Guti\u00e9rrez-Rub\u00ed i Jaume Bellmunt ).<\/p>\n

Bloc de Llu\u00eds Bassets a El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No repetirem l’error del 6 d’octubre de 1934, he sentit dir aquests dies.\u00a0Per saber en qu\u00e8 es va equivocar Llu\u00eds Companys el 1934 cal llegir el dietari de l’advocat i pol\u00edtic Amadeu Hurtado, titulat\u00a0Abans del sis d’octubre,\u00a0publicat per Quaderns Crema el 2008, entre la pol\u00e8mica aprovaci\u00f3 del nou Estatut i la no menys pol\u00e8mica sent\u00e8ncia …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-9790","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9790","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9790"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9790\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9793,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9790\/revisions\/9793"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9790"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9790"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9790"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}