{"id":9779,"date":"2013-10-23T10:29:11","date_gmt":"2013-10-23T08:29:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9779"},"modified":"2013-10-23T10:29:11","modified_gmt":"2013-10-23T08:29:11","slug":"entrevista-a-jose-antonio-perez-tapias-el-dret-a-decidir-pot-facilitar-el-cami-a-lespanya-federal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-jose-antonio-perez-tapias-el-dret-a-decidir-pot-facilitar-el-cami-a-lespanya-federal\/","title":{"rendered":"Entrevista a Jos\u00e9 Antonio P\u00e9rez Tapias: “El dret a decidir pot facilitar el cam\u00ed a l’Espanya federal”"},"content":{"rendered":"

\"Jose-Antonio-Perez-Tapias\"<\/a>L’exdiputat socialista al Congr\u00e9s per Granada Jos\u00e9 Antonio P\u00e9rez Tapias acaba de publicar\u00a0Invitaci\u00f3 al federalisme,<\/em>\u00a0un llibre que subtitula\u00a0Espanya i les raons per a un Estat plurinacional.<\/em>\u00a0Ple de raons hist\u00f2riques i d’actualitat, el llibre insisteix en la idea que hi ha federalistes espanyols m\u00e9s enll\u00e0 de l’Ebre i que, encara que es va amb retard, encara hi ha temps perqu\u00e8 Espanya es converteixi en un Estat federal.<\/p>\n

Quin paper juga el federalisme en la hist\u00f2ria d’Espanya?<\/strong><\/p>\n

El federalisme juga un paper rellevant en la hist\u00f2ria d’Espanya.\u00a0Cal recordar especialment la figura de Pi i Margall.\u00a0Des del segle XIX, el federalisme va tenir un paper destacat en la temptativa de re-articular l’Estat espanyol fent-se c\u00e0rrec de les difer\u00e8ncies que convivien en ell, quant a nacions i territoris.\u00a0Aquest va ser l’esfor\u00e7 de l’ef\u00edmera Primera Rep\u00fablica, del segle XIX.\u00a0En diversos llocs d’Espanya aquesta tradici\u00f3 federalista va tenir una intensitat especial, no nom\u00e9s a Catalunya.\u00a0A Andalusia, com en altres llocs, hi va haver veus molt significatives i moviments pol\u00edtics que van recolzar aquesta forma d’entendre la realitat pol\u00edtica espanyola.<\/p>\n

Hi ha qui d\u00f3na per mort i enterrat el federalisme, com si fos una cosa del passat…<\/strong><\/p>\n

El federalisme representa ara la sortida id\u00f2nia per a la crisi institucional d’Espanya.\u00a0Portem uns 35 anys de l’Estat de les autonomies, des de la Constituci\u00f3 del 78.\u00a0Des del t\u00edtol vuit\u00e8 de la Constituci\u00f3 es dibuixa un model que queda obert i indefinit.\u00a0S’ha desenvolupat l’Estat de les autonomies per articular la diversitat territorial d’Espanya.\u00a0Aix\u00f2 ha donat lloc a importants progressos amb la descentralitzaci\u00f3 no nom\u00e9s administrativa sin\u00f3 tamb\u00e9 pol\u00edtica, progressos d’autogovern, participaci\u00f3 i desenvolupament social i econ\u00f2mic de les diferents comunitats aut\u00f2nomes.\u00a0Per\u00f2 hem arribat a un moment en qu\u00e8 l’Estat de les autonomies mostra els seus l\u00edmits i cal procedir a la seva reforma.<\/p>\n

Com es fa aix\u00f2?\u00a0Som molts els que pensem que la sortida d’aquesta crisi \u00e9s fer un salt qualitatiu cap a un Estat federal.\u00a0Un Estat federal que resolgui aquestes contradiccions-limitacions de l’Estat auton\u00f2mic-, que plantegi no nom\u00e9s les q\u00fcestions relatives a compet\u00e8ncies o organitzaci\u00f3 d’un Estat compost i complex, no nom\u00e9s la redistribuci\u00f3 de c\u00e0rregues i beneficis entre territoris i ciutadans, sin\u00f3 tamb\u00e9 el seu ple reconeixement.<\/p>\n

Uns creuen que l’Estat est\u00e0 massa descentralitzat i altres aposten per la independ\u00e8ncia…\u00a0<\/strong>satisfer tothom sembla impossible.<\/strong><\/p>\n

Cal un treball dur d’explicaci\u00f3, de conv\u00e8ncer, compartir arguments.\u00a0La tasca no \u00e9s senzilla.\u00a0Cal fer possible el que sembla impossible, perqu\u00e8 ho veiem totalment necessari.\u00a0\u00c9s cert que en alguns llocs la soluci\u00f3 federal es pot interpretar com disgregadora i en altres, com a Catalunya, per amplis sectors de la ciutadania, pot semblar una soluci\u00f3 que arriba tard o que \u00e9s insuficient.\u00a0\u00c9s una soluci\u00f3 que s’obre cam\u00ed entre la polaritat que es fa evident entre plantejaments sobiranistes, als que arriben algunes forces nacionalistes, i plantejaments d’un nacionalisme espanyolista que t\u00e9 temptacions o pretensions de fer marxa enrere en l’Estat de les autonomies.\u00a0No ens podem quedar atrapats en aquesta pin\u00e7a que ens deixaria en un carrer\u00f3 sense sortida.<\/p>\n

En el llibre utilitza l’expressi\u00f3 “naci\u00f3 c\u00edvica”.<\/strong><\/p>\n

Ve de molt lluny.\u00a0D’Arist\u00f2til.\u00a0El concepte “naci\u00f3” s’utilitza de moltes maneres.\u00a0No ens podem quedar tancats en un \u00fas un\u00edvoc del terme naci\u00f3, perqu\u00e8 les realitats nacionals s\u00f3n plurals i diverses. Parlem d’una “naci\u00f3 c\u00edvica” per donar cabuda a identitats nacionals diferents.\u00a0Intento per aquesta via conceptual obrir sortides a un conflicte pol\u00edtic que cal solucionar.\u00a0Tamb\u00e9 es parla de “naci\u00f3 de nacions”.\u00a0Jo prefereixo parlar d'”Estat de nacions” o “Estat plurinacional”.<\/p>\n

Tamb\u00e9 s’ha de repensar la noci\u00f3 de sobirania.\u00a0Hi ha algunes formes que estan en la nostra Constituci\u00f3.\u00a0La sobirania ja no es pot entendre com una sobirania monol\u00edtica, que correspon a un subjecte \u00fanic.\u00a0Ens trobem en una situaci\u00f3 paradoxal.\u00a0L’Estat perd sobirania, que cedeix no nom\u00e9s a la Uni\u00f3 Europea sin\u00f3 tamb\u00e9 als mercats econ\u00f2mics i es mostra impotent per a moltes coses, per\u00f2 sembla que es vulgui encasellar en la defensa d’una sobirania monol\u00edtica, un tab\u00fa del qual no es pot parlar o q\u00fcestionar.\u00a0La realitat va per davant d’aquests dogmes.<\/p>\n

La sobirania ha de desmitificar-se.\u00a0No dic que sigui irrellevant, per\u00f2 s\u00ed que cal replantejar-la.\u00a0Cal anar cap a un concepte laic, secularitzat de la sobirania, que no mantingui aquestes interpretacions gaireb\u00e9 teol\u00f2giques.\u00a0Si no ho fem, l’Estat espanyol, tal com l’hem conegut, no t\u00e9 garantida una superviv\u00e8ncia indefinida.<\/p>\n

Anem cap a una Europa federal.<\/strong>\u00a0Una Europa federal dels Estats federals no \u00e9s massa complicada?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s complicat.\u00a0El que diem de “l’impossible necessari” per a Espanya tamb\u00e9 s’ha dit d’Europa i del projecte d’Uni\u00f3 Europea.\u00a0Es va obrint pas.\u00a0En altres moments, amb m\u00e9s facilitat.\u00a0El projecte europeu no passa pel seu millor moment ara mateix, per les constriccions que representa la crisi econ\u00f2mica i els nacionalismes econ\u00f2mics que s’han activat arran de la crisi.\u00a0Per\u00f2 el projecte europeu s’ha d’entendre en clau federal.\u00a0Una federalitzaci\u00f3 progressiva a partir dels pactes plasmats en tractats, on els estats no nom\u00e9s arriben a acords conjunturals sin\u00f3 que generen institucions que suposen cessions de sobirania.\u00a0Es camina cap a un plantejament federal d’autogovern de les entitats federades i govern compartit de les institucions comunes europees.<\/p>\n

El federalisme suposa m\u00e9s democr\u00e0cia, una democr\u00e0cia coherent i conseq\u00fcent.\u00a0I no nom\u00e9s cal veure-ho mirant cap amunt sin\u00f3 en relaci\u00f3 a altres nivells.\u00a0El municipalisme mateix troba una millor acollida i es potencia millor en un context federal que en un context amb regressions neocentralistes.<\/p>\n

Hi ha qui assenyala que Catalunya t\u00e9 m\u00e9s compet\u00e8ncies que molts estats federats.<\/strong><\/p>\n

La casu\u00edstica que ofereix el dret comparat d\u00f3na per a molt.\u00a0No nom\u00e9s a Catalunya sin\u00f3 en general al conjunt de les comunitats aut\u00f2nomes.\u00a0En certes q\u00fcestions, amb les transfer\u00e8ncies que ha hagut, el nivell competencial \u00e9s alt i es pot entendre que major que molts estats federats.\u00a0El problema de l’Estat auton\u00f2mic no \u00e9s que en determinats aspectes hi hagi m\u00e9s compet\u00e8ncies sin\u00f3 que hi ha un enorme desequilibri entre les compet\u00e8ncies que es tenen i altres que no es tenen.\u00a0En algunes direccions s’ha avan\u00e7at molt i aix\u00f2 deixa en evid\u00e8ncia el que queda enrere sense resoldre.\u00a0Les comunitats aut\u00f2nomes tenen una gran capacitat d’actuaci\u00f3 en \u00e0rees com la sanitat, l’educaci\u00f3, din\u00e0miques econ\u00f2miques…\u00a0i, en canvi, en altres aspectes, queden molt per sota del que aquestes compet\u00e8ncies requeririen en capacitat recaptat\u00f2ria, en fiscalitat…<\/p>\n

Com no est\u00e0 ben resolt l’Estat auton\u00f2mic actual, calen noves formes de distribuci\u00f3 de compet\u00e8ncies, convertir el Senat en una Cambra territorial de veritat, avan\u00e7ar cap a la federalitzaci\u00f3 del poder judicial…\u00a0Jo m’atreviria a parlar de la necessitat d’un Proc\u00e9s Constituent. En el fons hi ha un programa de legitimitat, de justificaci\u00f3 i acceptaci\u00f3 de l’Estat com a marc institucional en qu\u00e8 volem articular i desenvolupar la conviv\u00e8ncia col\u00b7lectiva en el conjunt d’Espanya.\u00a0I aix\u00f2 des del moment en qu\u00e8 est\u00e0 fortament q\u00fcestionat per amplis sectors de la ciutadania, requereix una legitimaci\u00f3 m\u00e9s expl\u00edcita per via democr\u00e0tica.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s el que es planteja amb f\u00f3rmules, a vegades poc explicitades, com el “dret a decidir”.\u00a0Es tracta de com avan\u00e7ar no nom\u00e9s en el disseny institucional, sin\u00f3 que el que es faci sigui acceptat, assumit per la ciutadania en el seu conjunt com el marc de conviv\u00e8ncia en qu\u00e8 es vol estar.<\/p>\n

Modificar la Constituci\u00f3 en aquesta direcci\u00f3 porta el seu temps i la tensi\u00f3 que es viu a Catalunya no sembla que permeti posposar massa temps les solucions que reclamen.<\/strong><\/p>\n

No ens podem enganyar.\u00a0Aquest plantejament federalista s’hauria d’haver explicitat abans, dif\u00f3s millor, madurat col\u00b7lectivament i haver-se desenvolupat en el marc de formacions pol\u00edtiques amb vocaci\u00f3 federalista, com \u00e9s el PSOE o, per descomptat, el PSC.\u00a0Hi ha determinades coses que podem recon\u00e8ixer com deficit\u00e0ries en com s’ha actuat fins ara per\u00f2 no hem de deixar que el temps ens passi per sobre.\u00a0Cal dotar-se de procediments i, fins i tot, de terminis que ens permetin conjugar-ho tot.\u00a0Una reforma constitucional d’aquesta magnitud requereix un consens fort, generar acords importants.<\/p>\n

Cal fer un cert recorregut.\u00a0Alguns suggerim que una part d’aquest recorregut \u00e9s que la ciutadania catalana pugui exercir, d’alguna manera, aquest ‘dret a decidir’.\u00a0Aclariria les coses de cara al futur. Obriria la possibilitat de donar un temps, tant al Parlament de Catalunya com al Congr\u00e9s i al Senat, per articular una comissi\u00f3 que treball\u00e9s en el disseny d’una reforma constitucional seriosa.\u00a0La hist\u00f2ria passa per\u00f2 tamb\u00e9 pesa i cal tenir-la en compte en els reptes que tenim plantejats.\u00a0Cal treballar a consci\u00e8ncia i en profunditat.\u00a0Requereix temps.\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s com guanyem, entre tots, aquest temps.\u00a0Algunes q\u00fcestions facilitarien aquest recorregut, com pot ser, per desactivar la pressi\u00f3 i canalitzar positivament i de forma fruct\u00edfera, donar pas a aquest ‘dret a decidir’, avalat per un percentatge alt\u00edssim de la ciutadania de Catalunya.<\/p>\n

Escoltem sovint que a Espanya no hi ha federalistes i que si n’hi ha, estan callats.<\/strong><\/p>\n

N’hi ha.\u00a0Hi ha persones, col\u00b7lectius i partits pol\u00edtics, i hi ha tend\u00e8ncies que l’han assumit, i no nom\u00e9s ara conjunturalment, sin\u00f3 fa ja temps.\u00a0Posicions federalistes expl\u00edcites.\u00a0\u00c9s cert que aquest federalisme hauria d’haver estat acompanyat per m\u00e9s sectors, m\u00e9s persones, amb m\u00e9s suport des de l’\u00e0mbit acad\u00e8mic.\u00a0El federalisme, per avan\u00e7ar cap al pacte federal, requereix d’una cultura federal, una forma d’entendre tots aquests procediments, l’articulaci\u00f3 democr\u00e0tica, el reconeixement de la diversitat, la plasmaci\u00f3 dels compromisos solidaris en formes de redistribuci\u00f3.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 requereix una cultura federal que ha de ser difosa, assimilada, compartida.\u00a0I \u00e9s en aquest punt on es detecta un d\u00e8ficit en la societat espanyola, en el conjunt de l’opini\u00f3 p\u00fablica espanyola. En alguns llocs, la pres\u00e8ncia del federalisme ha estat tradicionalment fort, com Catalunya.\u00a0Per\u00f2 cal recon\u00e8ixer que cal treballar molt en aquest sentit.\u00a0Hi ha tradici\u00f3 federalista.\u00a0Necessitem recuperar-la.<\/p>\n

Tenim elements en la nostra pr\u00f2pia tradici\u00f3 per treballar en aquest sentit.\u00a0No hem de viure nom\u00e9s del que importem de fora, pel que fa a plantejaments federalistes.\u00a0Podem escoltar per\u00f2 aqu\u00ed tenim una tradici\u00f3 important a recuperar i Catalunya t\u00e9 molt a dir.\u00a0A Catalunya, al llarg de finals del segle XIX i del segle XX, la pres\u00e8ncia del federalisme ha estat molt destacada.\u00a0En la Segona Rep\u00fablica, en la fase constituent, tant a Catalunya com al Congr\u00e9s, aquest debat va ser molt intens.\u00a0Eren aven\u00e7os importants que cal reprendre.\u00a0Ara \u00e9s necessari i possible un salt qualitatiu perqu\u00e8 la consci\u00e8ncia democr\u00e0tica en la nostra societat \u00e9s molt m\u00e9s gran que en moments anteriors, i perqu\u00e8 la maduresa de la societat civil \u00e9s diferent.\u00a0El context en qu\u00e8 ens movem \u00e9s un altre i perqu\u00e8 la realitat de l’Estat \u00e9s una altra.<\/p>\n

El federalisme sona molt t\u00e8cnic.<\/strong>\u00a0Per no tenir, no t\u00e9 simbologia, banderes.<\/strong>\u00a0Aix\u00f2 juga en contra?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb les circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques en qu\u00e8 ha viscut la tradici\u00f3 federalista durant d\u00e8cades i segles.\u00a0Tot aix\u00f2 es pot recuperar tamb\u00e9.\u00a0En el pla pol\u00edtic no es pot resoldre tot amb bones idees i arguments potents.\u00a0Tamb\u00e9 s’han de guanyar els cors, no nom\u00e9s les ments.\u00a0Calen s\u00edmbols i no nom\u00e9s conceptes.\u00a0Davant certs ardors nacionalistes, que s’avocan molta emotivitat en les seves actituds, el federalisme ha de dotar de passi\u00f3 seves raons.\u00a0El federalisme t\u00e9 bones raons per apassionar individual i col\u00b7lectivament.\u00a0En la mesura que aix\u00f2 s’aconsegueixi, el federalisme anir\u00e0 trobant les seves formes d’expressi\u00f3 en els diferents \u00e0mbits.<\/p>\n

\u00c9s fonamental que s’articuli la voluntat de voler viure junts.\u00a0Que es vegi com una cosa que val la pena, que es justifica amb bones raons i ofereix un projecte de futur, un horitz\u00f3 de vida en com\u00fa.La ciutadania implica molt m\u00e9s en un Estat federal que en un Estat centralista en totes aquelles q\u00fcestions que li interessen.\u00a0En la mesura que siguem capa\u00e7os d’establir aquest vincle -i que es vegi- entre federalisme pol\u00edtic, en els seus termes cooperatius i pluralistes, i un federalisme social, de fort arrelament en el terreny dels drets socials, podrem fer-ho molt atractiu a la ciutadania, que ho vegi com la via id\u00f2nia per transitar col\u00b7lectivament.<\/p>\n

Entrevista de Siscu Baiges per a ElDiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’exdiputat socialista al Congr\u00e9s per Granada Jos\u00e9 Antonio P\u00e9rez Tapias acaba de publicar\u00a0Invitaci\u00f3 al federalisme,\u00a0un llibre que subtitula\u00a0Espanya i les raons per a un Estat plurinacional.\u00a0Ple de raons hist\u00f2riques i d’actualitat, el llibre insisteix en la idea que hi ha federalistes espanyols m\u00e9s enll\u00e0 de l’Ebre i que, encara que es va amb retard, encara …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[135,106],"class_list":["post-9779","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","tag-dret-a-decidir","tag-federalisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9779","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9779"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9779\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9781,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9779\/revisions\/9781"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9779"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9779"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9779"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}