{"id":9774,"date":"2013-10-22T10:31:58","date_gmt":"2013-10-22T08:31:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9774"},"modified":"2013-10-22T10:31:58","modified_gmt":"2013-10-22T08:31:58","slug":"jose-fernandez-albertos-i-lluis-orriols-que-ha-passat-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-fernandez-albertos-i-lluis-orriols-que-ha-passat-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Fern\u00e1ndez-Albertos i Llu\u00eds Orriols: Qu\u00e8 ha passat a Catalunya?"},"content":{"rendered":"

\"senyera_nens\"<\/a>Dissabte passat vam ser convidats pels nostres amics del bloc Politikon (gr\u00e0cies!) a parlar en un dels seus\u00a0esdeveniments<\/a>\u00a0sobre la q\u00fcesti\u00f3 catalana.\u00a0A continuaci\u00f3 us resumim en set punts els principals missatges de la nostra contribuci\u00f3.\u00a0Les diapositives de la nostra presentaci\u00f3 les podeu veure\u00a0aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n

1.\u00a0Que el discurs sobiranista a Catalunya emergeixi en un context de globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica no \u00e9s cap excentricitat.<\/b>\u00a0Molt s’ha escrit ja sobre la relaci\u00f3 entre integraci\u00f3 econ\u00f2mica i desintegraci\u00f3 pol\u00edtica.\u00a0Si la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica significa que els mercats deixen de ser nacionals, un dels avantatges que oferien els pa\u00efsos grans -el disposar d’un mercat gran-desapareix.\u00a0En conseq\u00fc\u00e8ncia, no \u00e9s casualitat que els per\u00edodes de major integraci\u00f3 econ\u00f2mica coincideixin amb un augment en el nombre d’estats.\u00a0En la presentaci\u00f3 mostrem un curi\u00f3s gr\u00e0fic que mostrava que just despr\u00e9s de la segona guerra mundial nom\u00e9s el 8% dels pa\u00efsos del m\u00f3n tenien una superf\u00edcie m\u00e9s petita que la de Catalunya.\u00a0Avui s\u00f3n gaireb\u00e9 el 20%.\u00a0Un par\u00e8ntesi: el cas de la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria pot ser una excepci\u00f3 a aquest patr\u00f3, si pensem que el sistema de governan\u00e7a monet\u00e0ria de l’eurozona d\u00f3na un avantatge negociadora als pa\u00efsos grans, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que mereix una discussi\u00f3 m\u00e9s detallada i d’aix\u00f2 no en parlem a la xerrada.<\/p>\n

2.\u00a0La discussi\u00f3 sobre el model d’Estat no \u00e9s un problema “fictici”.<\/b>\u00a0Moltes vegades s’ha dit que la discussi\u00f3 sobre el model d’estat \u00e9s una cosa “dels pol\u00edtics”, allunyada de les preocupacions reals dels ciutadans.\u00a0No sembla ser aix\u00ed.\u00a0En el Bar\u00f2metre Auton\u00f2mic del CIS del 2012 m\u00e9s d’un 70% dels catalans contestaven que “personalment, el debat sobre la forma d’estat” l’afectava molt (m\u00e9s d’un 30%) o bastant (m\u00e9s de 40%).<\/p>\n

3.\u00a0Modificar l’estat auton\u00f2mic \u00e9s cada vegada menys atractiu per als catalans.<\/b>\u00a0Si comparem les opinions dels catalans sobre la seva forma preferida d’organitzaci\u00f3 de l’Estat el 2005 i en 2012, el percentatge dels que volen un model m\u00e9s descentralitzat que el de l’Estat de les autonomies actual \u00e9s sorprenentment semblant: tant el 2005 com el 2012 hi al voltant de dos ter\u00e7os de la poblaci\u00f3 que volen un Estat menys centralitzat.\u00a0El que ha canviat s\u00f3n les prefer\u00e8ncies al voltant de quin tipus de model ideal tenen en ment aquesta majoria “insatisfets” amb l’estat de les coses.\u00a0Si el 2005 eren molt majoritaris els que volien un major grau d’autonomia per a les comunitats aut\u00f2nomes, ara s\u00f3n majoria els que opten per un model que permeti la independ\u00e8ncia.\u00a0Sembla per tant que els que volen m\u00e9s autonomia, el nombre gaireb\u00e9 no ha canviat, estan deixant de percebre com a viable l’estrat\u00e8gia gradualista i estan optant majorit\u00e0riament pel sobiranisme.<\/p>\n

4.\u00a0L’augment en el sobiranisme en els \u00faltims anys \u00e9s enormement transversal.<\/b>\u00a0El suport a la independ\u00e8ncia ha augmentat en una magnitud semblant en tots els trams d’edat, en tots els \u00e0mbits geogr\u00e0fics, i en tot l’espectre ideol\u00f2gic.\u00a0Aquesta transversalitat en el canvi no sembla casar b\u00e9 amb la idea tan estesa que l’onada sobiranista actual sigui el resultat de l’arribada a l’edat adulta de generacions educades i socialitzades a la Catalunya actual.\u00a0El gr\u00e0fic 1 representa les prefer\u00e8ncies pel model d’estat de diferents grups d’edat el 2005 i 2012 (dades procedents dels Bar\u00f2metres Auton\u00f2mics del CIS).\u00a0En ell \u00e9s possible observar, per exemple, com aquells que el 2005 tenien al voltant de 40 anys (i per tant feia molt que havien abandonat l’escola) preferien molt majorit\u00e0riament “un Estat on les comunitats aut\u00f2nomes tinguin m\u00e9s autonomia”.\u00a0Una d\u00e8cada despr\u00e9s, la prefer\u00e8ncia majorit\u00e0ria en aquesta generaci\u00f3 (que ara forma part del seg\u00fcent grup d’edat), \u00e9s la d'”un Estat que permeti a les comunitats aut\u00f2nomes la capacitat d’independitzar-se”.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

5.\u00a0Ha augmentat la polaritzaci\u00f3 partidista.<\/b>\u00a0Aquest augment gaireb\u00e9 universal del sobiranisme ha coincidit, paradoxalment, amb una creixent polaritzaci\u00f3 en la representaci\u00f3 pol\u00edtica.\u00a0Si ens fixem en l’evoluci\u00f3 de la percepci\u00f3 dels partits entre les \u00faltimes convocat\u00f2ries electorals catalanes, \u00e9s f\u00e0cil observar com la competici\u00f3 pol\u00edtica en els \u00faltims temps ha donat com a resultat partits percebuts com m\u00e9s “extrems” per part dels electors: ERC i CiU s\u00f3n percebuts cada vegada com m\u00e9s nacionalistes, i PSC, PP i Ciutadans com menys.<\/p>\n

6.\u00a0Les identitats nacionals estan canviant.<\/b>\u00a0Encara que els sentiments d’adscripci\u00f3 nacional (si un se sent “catal\u00e0”, “espanyol”, o les dues coses) s\u00f3n bastant m\u00e9s estables que les opinions sobre la forma d’organitzaci\u00f3 de l’Estat, en aquests \u00faltims anys estem presenciant un fort canvi en les identitats, tan transversal com el canvi en les prefer\u00e8ncies pol\u00edtiques de qu\u00e8 parl\u00e0vem anteriorment.\u00a0La identitat “tan espanyol com catal\u00e0” segueix sent la majorit\u00e0ria, per\u00f2 la dist\u00e0ncia respecte a les identitats “m\u00e9s catal\u00e0 que espanyol” i “\u00fanicament catal\u00e0” \u00e9s cada vegada menor.Una possible interpretaci\u00f3 \u00e9s que aquests canvis de prefer\u00e8ncies sobre la centralitzaci\u00f3 s’estan solidificant a la poblaci\u00f3.\u00a0Aquestes identitats, a m\u00e9s, s\u00f3n les millors predictores del comportament en un hipot\u00e8tic refer\u00e8ndum.\u00a0A banda de l’efecte de la identitat, l’efecte d’altres variables com el nivell d’ingr\u00e9s, l’edat, o el nivell educatiu \u00e9s molt menor, encara que no siguin del tot insignificants.<\/p>\n

7.\u00a0En aquest mateix per\u00edode de temps, la resta d’Espanya s’ha fet cada vegada m\u00e9s hostil a la descentralitzaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/b>\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s, creiem, una de les claus del problema.\u00a0Una via per la qual les institucions espanyoles podrien intentar contenir o frenar el proc\u00e9s de conversi\u00f3 d’autonomistes en independentistes oferint una cosa que sigui atractiu als primers.\u00a0El problema \u00e9s que, simult\u00e0niament a la demanda de m\u00e9s autogovern a Catalunya, a la resta d’Espanya les prefer\u00e8ncies per la centralitzaci\u00f3 han augmentat.\u00a0El gr\u00e0fic 2 mostra, d’acord al Bar\u00f2metre Auton\u00f2mic de 2012, com de centralitzada est\u00e0 Espanya segons els madrilenys i segons els catalans, i com els agradaria que fos.\u00a0No \u00e9s nom\u00e9s que els madrilenys vulguin centralitzar tant com els catalans descentralitzar.\u00a0\u00c9s que la percepci\u00f3 d’uns i altres de la situaci\u00f3 actual \u00e9s radicalment diferent: els madrilenys creuen que l’Estat de les autonomies \u00e9s massa descentralitzat, i els catalans just el contrari.\u00a0Qualsevol tercera via, especulem, passa per resoldre aquesta malifeta d’una de les dues formes possibles: b\u00e9 acceptar un sistema asim\u00e8tric en qu\u00e8 cada autonomia tingui un grau de descentralitzaci\u00f3 diferent en funci\u00f3 a la prefer\u00e8ncies dels seus ciutadans, b\u00e9 desactivant la import\u00e0ncia de la q\u00fcesti\u00f3 territorial en el debat pol\u00edtic fora de Catalunya.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En el col\u00b7loqui que va seguir a la presentaci\u00f3 vam parlar de moltes altres temes.\u00a0Entre altres coses, vam debatre sobre si l’estrat\u00e8gia del govern de Rajoy i dels partits estatals d’haver estat menys passiva (ara i en el passat), sobre la dificultat d’articular acords que siguin percebuts com “cre\u00efbles” pels ciutadans catalans, la suposada irreversibilitat d’aquests patrons d’opini\u00f3 p\u00fablica donat el poc espai temporal transcorregut des de l’eclosi\u00f3 sobiranista, i sobre el paper que han pogut jugar la crisi econ\u00f2mica i pol\u00edtica a Espanya.\u00a0Com us podeu imaginar, les opinions van ser molt diverses, per\u00f2 -i felicitem per aix\u00f2 a tots els que vau venir- sempre van estar molt ben argumentades.\u00a0Vam aprendre molt d’elles, i creiem que la sessi\u00f3 va ser molt enriquidora per a tots. Des d’aqu\u00ed donem les gr\u00e0cies als assistents i per descomptat a politikon per l’organitzaci\u00f3 de l’esdeveniment.<\/p>\n

ElDiario.es<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dissabte passat vam ser convidats pels nostres amics del bloc Politikon (gr\u00e0cies!) a parlar en un dels seus\u00a0esdeveniments\u00a0sobre la q\u00fcesti\u00f3 catalana.\u00a0A continuaci\u00f3 us resumim en set punts els principals missatges de la nostra contribuci\u00f3.\u00a0Les diapositives de la nostra presentaci\u00f3 les podeu veure\u00a0aqu\u00ed. 1.\u00a0Que el discurs sobiranista a Catalunya emergeixi en un context de globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[8],"class_list":["post-9774","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-catalunya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9774","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9774"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9774\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9775,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9774\/revisions\/9775"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9774"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9774"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9774"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}